Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Presenta les aventures de dos rabadans provinents de la Catalunya interior que s’enfronten a dimonis i són salvats per àngels, fins a arribar a Betlem↑ Lluquet i↑ Rovelló es troben perduts en un bosc tenebrós sense saber com hi han arribat ni la manera de sortir-ne A partir d’aquest moment viuen un seguit de peripècies que els porten a topar amb Satanàs, el cap de les fúries de l’infern Jeremies, el pastor tartamut que viatja amb un ase i que dona un contrapunt humorístic a l’obra Getsé, el pastor vell, corsecat perquè ha venut la seva ànima al diable Isabeló, la…

Vida i obra Fill segon de Pere V de Queralt i de Castellnou Heretà la senyoria de Ceret i uns drets a Castellnou i al vescomtat de Rocabertí Fou un dels enviats a tractar el matrimoni de l’infant Joan amb la filla Violant, de Galeazzo II Visconti de Milà 1372 Anà a servir el rei de Xipre amb 250 llancers 1378 Per matrimoni amb Beatriu d’Olzinelles tingué els castells de Cànoves i de Catllar El seu germà gran Dalmau I li empenyorà Vespella 1380 El rei li vengué Pallerols, Sant Antolí, Timor i Gàver, però els seus habitants tractaren la redempció i la incorporació a la corona Amb…

Fill de Pere el Cerimoniós i d’ Elionor de Sicília , ostentà, sent infant, els títols de duc de Girona i comte de Cervera, que el seu pare li concedí el 1351 Tingué per preceptor Bernat II de Cabrera Jurat com a primogènit 1352, des del 1363 fou lloctinent general dels regnes El 1370 fou promès a Joana, filla de Felip VI de França, però aquesta morí a Besiers, de camí per a celebrar el matrimoni 1371 Dos anys després es casà amb Mata Mata d’Armanyac , filla del comte d’Armanyac que morí el 1378 Les seves inclinacions francòfiles repercutiren també en l’elecció de la segona muller el rei Pere…

Escriví drames, com La mort de l’escolà amb música de Pere Solé, Amor i pàtria, Jesús infant i d’altres

Vida i obra Traslladat a Olesa de Montserrat d’infant, hi desenvolupà amb molta dedicació una important tasca cultural Cursà els estudis de magisteri i comerç Fundà una acadèmia 1931 a la qual dedicà pràcticament tota la vida El 1923 publicà la primera obra poètica, Les flors de l’ànima El 1929 fou nomenat mestre en gai saber Publicà, també, dues novelles Esclavitud 1928 i Vida nova 1930 Però fou el teatre la seva més ferma vocació Collaborà al periòdic La Nau  com a crític teatral i es relacionà amb importants intellectuals de l’època De la seva producció dramàtica hom destaca Poema d’odi i…

Deixeble d’Eudald Jaumeandreu, publicà obres de tema polític en les quals, dins una òptica liberal moderada, es mostrà partidari de la llei sàlica, com Los varones en el trono 1842 i El trono Defensa de la ley sálica 1850 Publicà també Historia de DGuillermo Oliver 1841 i un Juicio crítico sobre el casamiento de Isabel II 1846, on propugnava com a rei consort l’infant Enric de Borbó

Vida i obra És esmentat en un dels tractats de gaia ciència del ms 129 de Ripoll com a autor d’unes cobles que començaven amb el vers De l’orde suy del noble infant En Pedro , que versemblantment fa referència a Pere de Ribagorça Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València

Joglar de les corts de Pere el Gran i Alfons el Franc , documentat ja el 1280, hom l’identifica amb el joglar Peironet que el 1268 disputava una tençó amb el llavors infant Pere , referent a la guerra d’Urgell El 1285 fou un dels cinc trobadors que participaren en el cicle de sirventesos en resposta a Bernat d’Auriac, qui defensava els interessos de Felip l’Ardit quan aquest envaí el Rosselló Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Vida i obra La seva poesia presenta una purificació de l’amor i pertany a un món diferent del trobadoresc, amb influències de Dant i Petrarca El 1409, com a patró de galera, participà en laguerra de Sardenya Partidari de Ferran de Trastàmara, fou l’emissari que anuncià als parlamentaris de Tortosa 1412 l’elecció d’aquell com a rei, i fou recompensat 1413 amb la castellania de Castellví de Rosanes l’infant primogènit Alfons el nomenà, a més 1413, comissari reial a Girona i al Rosselló Bibliografia Bohigas, P 1988 Rubió i Balaguer, J 1985 2 Vegeu bibliografia

Llibreter d’ofici, residí a València És autor d’un Resumen historial de la fundación y antigüedad de la ciudad de Valencia de los Edetanos, vulgo del Cid València 1738, d’una Historia del cautiverio y dichoso rescate de la milagrosa imagen de Cristo crucificado València 1740, i de romanços a l’entrada de l’infant Carles a València Romance heroico , 1731 i a l’arribada de la relíquia de sant Pere Nicolau Pasqual Demostraciones festivas , 1743 Escriví quatre comèdies, inèdites, dues de les quals foren representades a València El martirio más sangriento y muerte en cama de flores…