Resultats de la cerca

Per escriure-la l’autor es valgué de la seva gran experiència i de les seves extraordinàries condicions de narrador Historia un ampli període que va des de l’engendrament de Jaume I 1207 a la coronació d’Alfons el Benigne 1328 El seu testimoni augmenta de vàlua a mesura que avança la crònica Per a l’engendrament del Conqueridor el cronista es valgué d’una cançó de gesta refosa que ja prosificà Desclot després, fins a la mort de Pere el Gran 1285, Muntaner sembla acudir principalment a texts historiogràfics no sempre ben recordats, bé que excepcionalment pot disposar d’experiències personals…

Fou mestre i prevere i es llicencià en teologia a la Universitat de València Publicà Agranadures, espigolaies i eixarmins 1899, Sopes escaldades i pancuit 1899 i la llarga narració dialogada En Pepito Carabassa no hi ha mal que per bé no vénga 1900 És autor d’una antologia de prosistes mallorquins, Brots i fuies 1903 Collaborà a l’almanac d’ El Felanigense

Amb facilitat per a versificar, fou correntment anomenat Catanyet Escriví gloses de caràcter còmic, entre les quals un diàleg, En Planiol i en Catanyet sobre sa dona d’en Cosme , en estrofes de sis versos És autor d’una llarga composició sobre les calamitats de Mallorca entre els anys 1744 i 1750 escrita ~ 1846, parallela a la Descripció de la temporada de l’any 1744 i següents fins a 1750 de S ↑ Gelabert

Exercí una llarga tasca com a crític d’art des de la premsa diària, notablement al “Diario de Barcelona” Com a poeta centrà el seu interès en la poesia experimental i la seva relació amb la imatge Ultra participar en nombroses exposicions de poesia visual, publicà els reculls Les arrels assumptes 1972, Persistència del cercle 1972, Postals nord-americanes per a una noia de Barcelona 1972, Progressió icònica 1973 i Imatge enllà 1973

Cursà estudis de filologia i belles arts Dedicat professionalment a la pintura, el 1982 guanyà el premi Documenta de literatura amb l’obra Somni , i el 2006 el Sant Jordi amb Sayonara Barcelona , novella en la qual el protagonista narra el seu desengany amb la ciutat postolímpica quan retorna al seu país després d’una llarga absència Posteriorment ha publicat el Diari del pintor JP i la novella l' Amor a Venècia 2008

El 1570 dirigí una llarga carta en llatí al bisbe de Lleida Antoni Agustí, en la qual exposava el seu criteri sobre la formació humanística dels deixebles Publicà Dialogus inscriptus Terentiana imitatio València, 1562 i un Mètodo i art molt breu en romanç i molt clar per apendre la gramàtica de la llengua llatina Lleida, 1572 i 1578, probablement la primera gramàtica llatina escrita en llengua vulgar editada a la península Ibèrica

Filla de Xavier Regàs i Castells , després d’una llarga trajectòria a la seva pròpia editorial, La Gaya Ciència 1971-84, s’inicià com a escriptora en castellà el 1991 amb la novella Memoria de Almator i el 1994 guanyà el premi Nadal amb Azul 1994 En aquest gènere, posteriorment ha publicat  Luna, lunera 1999, premi Ciutat de Barcelona i  La canción de Dorotea 2001, premi Planeta A més, és autora dels volums de narracions Pobre corazón 1996,  Desde el mar 1996 i  Vent Armat 2006, i dels contes infantils Hi havia una vegada 2001 Ha publicat també llibres de viatges Ginebra , 1988…

Senyor de la Pobla Llarga El 1607 fou elegit jurat de València per la classe dels cavallers i generosos, i l’any següent fou nomenat conseller de la ciutat Fou un dels fundadors de l’ Acadèmia dels Nocturns , de la qual fou secretari amb el sobrenom de Descuido Vint-i-cinc composicions seves, escrites en castellà, figuren en el Cancionero de l’Acadèmia 1605-06 i una altra en les justes poètiques publicades per Bernat Català de Valeriola 1602

Desenvolupament enciclopèdic Conegut també pel títol Puys per amors fis pretz es mantengutz , fou escrit segurament per un autor català, al s XIV, i hom sap, gràcies a l’extensa rúbrica que l’encapçala, que guanyà la violeta a les festes del consistori de Tolosa Es diferencia de la cançó amorosa pel seu caràcter greu i discursiu, que basteix una llarga i tediosa dissertació sobre l’amor en termes abstractes, oposant a cadascun dels pecats capitals la virtut corresponent Bibliografia Riquer, M de 1950 Vegeu bibliografia

Com a síndic de Mallorca a la cort d’Aragó, defensà la doctrina lulliana, posada en entredit per la publicació del Directorium 1503 de Nicolau Eimeric, i Ferran II de Catalunya-Aragó el recompensà amb la concessió d’un reial privilegi Jutge en el certamen poètic celebrat a Palma el 1502 en honor de Ramon Llull, abans de ser pronunciada la sentència, hi intervingué amb dues esparses introductòries d’una llarga composició en vers en lloança de Llull “Narrar nostra vida / monarca Llull nostre”