Resultats de la cerca

Es formà a l’Escolania de Montserrat amb el pare Boada i el pare Palau Quan aquest abandonà el monestir durant el període desamortitzador el seguí a Granollers, i amb ell estudià piano, violí, composició i orgue Malgrat que estudià advocacia a Barcelona, durant tota la seva vida es dedicà a la música Fou organista de l’església parroquial de Caldes de Montbui Collaborà amb Josep Anselm Clavé en l’organització de cors populars i fundà, a Caldes, l’Euterpe Caldense, entitat per a la qual compongué diferents peces corals Aquestes obres seves foren molt ben acollides i conegudes per…

Exercí de comerciant Collaborà a “Revista Calderina” de Caldes de Montbui, al butlletí de la Salle i a “Renaixement” La colleció “Lectura Popular” li edità pòstumament el recull Poesies s d, de temàtica amorosa, to intimista i preocupació formal Deixà inacabada, amb intenció de portar-la a escena, una glossa de la cançó popular Sant Jaume de Galícia

Estrenà el drama La creu trencada publicat el 1884, de to romàntic És autor del llibret d’òpera La terra roja i diversos poemes, de composicions musicals Fou crític musical de La Crónica de Cataluña

Llicenciat en filologia hispànica i mestre a Santa Margarida de Montbui, és autor de la novella breu ambientada a Fraga Mort a l’Almodí 1983 Com a estudiós de la llengua i la cultura popular de Fraga publicà els opuscles Estudis lèxics de la parla de Fraga I 1985 i II i III 1987, i les monografies Refranyer fragatí 1987, Les cançons de la nostra gent 1993, Estudi descriptiu de la llengua de Fraga 1995, Lèxic esmorteït de la parla de Fraga 1997 i Modismes i frases fetes de la parla de Fraga 2003

Procedent d’una família de comerciants del barri de Sants, la seva escolarització, en l’ambient de la immediata postguerra, fou molt irregular, raó per la qual la seva formació fou autodidàctica S'incorporà al món del treball a catorze anys, visqué a París entre el 1959 i el 1961, i exercí oficis diferents al llarg de la seva vida, entre els quals el d’editor durant trenta-cinc anys a les editorials Bruguera, Edhasa, Barcanova i Thassàlia A seixanta-un anys, el 1995, inicià una nova etapa com a escriptor que, en només deu anys, el dugué a publicar diverses novelles i reculls de contes Dotat…

Feu estudis d’enginyeria industrial i agronomia a Barcelona, i, a vint anys, anà a l’Argentina, on fou cofundador de L’Aureneta 1870 En retornà el 1880 i fundà a Valls La Pàtria Catalana  1880 i La Veu de la Comarca  1885 Establert a Barcelona el 1886, fou directiu de banca  Publicà nombrosos reculls poètics, amb predomini de romanços i romancets històrics, llegendaris i de costums Moneda de fadrí recollida en lo Camp de Tarragona , 1892, que inclou notes lèxiques i de costums populars Breus consells , 1905, quartetes sentencioses, premiat a Caldes de Montbui, i Poesies , a…

Continuador d’una firma de brodats, concorregué a moltes exposicions, tant a Europa com a Amèrica, a partir de la del 1850 a Madrid Com a excursionista sortit de la Societat X 1872, cercà una orientació cultural i fundà, a casa seva, amb altres, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1876 i, al cap de dos anys, l’Associació d’Excursions Catalana, les quals es fusionaren el 1891 per formar el del Centre Excursionista de Catalunya 1890 Promogué estudis folklòrics, així com l’Associació…

Vida i obra Dirigí el Teatre Universitari de Catalunya 1934 D’ascendència francesa, durant la Guerra Civil Espanyola fou voluntari al front republicà i arribà a capità d’artilleria de l’Escola de Guerra de Catalunya Després d’un quant temps en un camp de concentració, acabà els estudis a Tolosa Llenguadoc i a Barcelona i es doctorà en lletres amb una tesi sobre la presència de sant Martí en la toponímia catalana, encara inèdita Fou encarregat de premsa del consolat francès a Barcelona i sotsveguer d’…