Vida i obra
Dirigí el Teatre Universitari de Catalunya (1934). D’ascendència francesa, durant la Guerra Civil Espanyola fou voluntari al front republicà i arribà a capità d’artilleria de l’Escola de Guerra de Catalunya. Després d’un quant temps en un camp de concentració, acabà els estudis a Tolosa (Llenguadoc) i a Barcelona i es doctorà en lletres amb una tesi sobre la presència de sant Martí en la toponímia catalana, encara inèdita. Fou encarregat de premsa del consolat francès a Barcelona i sotsveguer d’Andorra. Fou professor de castellà, francès i geografia i història al Liceu Francès de Barcelona, i també de francès a l’Escola d’Idiomes Moderns de la Universitat de Barcelona. Des del 1969 treballà en quatre departaments de la UB: Llengua Espanyola, Filologia Catalana, Filologia Francesa i Provençal i Història Medieval, on estimulà moltes tesis i tesines de llicenciatura.
Cal destacar les seves col·laboracions en diccionaris i enciclopèdies, principalment en temes especialitzats, com la Il·lustració. El 1980 fundà la Societat d’Onomàstica, de la qual fou l’ànima i el secretari general. En el butlletí d’aquesta societat escriví, sovint anònimament, molts articles, de vegades polèmics, però sempre suggeridors. Entorn d’ell es creà una autèntica escola de recopiladors i investigadors de l’onomàstica catalana, matèria que donà a conèixer en la revista francesa Onoma.
Entre les seves obres cal destacar, en el camp de la bibliografia, La rodalia de Caldes de Montbui (1961), Toponímia catalana. Assaig de bibliografia (1972) i Els treballs històrics de mosssèn Josep Mas i Domènech (1980). En l’àmbit de la història de la llengua destaquen Els noms de lloc. Introducció a la toponímia (1965), notablement ampliat, Els nostres noms de lloc (1982), Toponímia urbana i onomàstica general (1974), Renoms, motius, malnoms i noms de casa (1981) i Antroponímia, història dels nostres prenoms, cognoms i renoms (1991). Publicà també els reculls onomàstics de l’Albiol (1976), Passanant (1978) i de l’antic terme de Belltall (1987) en diverses revistes.
En el camp de la història sobresurten els llibres sobre el segle XVIII, com Sartine. Un barceloní en la cort de Maria Antonieta (1955), El naixement del metre (1956), l’antologia El pensament il·lustrat a Catalunya (1966) i Processats milvuicentistes (1974). Pel que fa als llibres sobre altres èpoques històriques, cal esmentar El pro i el contra dels Borja (1958), Els immigrants francesos a Barcelona (segles XVI al XVIII) (1959), Revolució a Barcelona el 1789 (1968)—aportació de materials inèdits—, i el Memorial de greuges de 1760 (1968).
També publicà diversos manuals de gramàtica francesa i traduí al francès textos científics de Pere Bohigas, J. de C. Serra i Ràfols, Pere Bosch i Gimpera, etc. A més, publicà teatre, Metro Glòries. La vetlla de Muret. Dos temps. Els caps (1972), un volum de Poesies (1984) i El joc del contrapet (1988).
L’any 1990 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.
Bibliografia
- Diàlegs a Barcelona: Enric Moreu-Rey i Jaume Vidal Alcover, Barcelona 1988 [a cura de Xavier Febrés].
- Diversos autors (1992): Societat d’onomàstica. Butlletí interior, juny-desembre del 1992, p. 1-10.
- Miscel·lània d’homenatge a Enric Moreu-Rey, 3 vol., PAM, 1988 [a cura d’Albert Manent i Joan Veny].
- Roigé i Figueras, D. (1992): “Enric Moreu-Rey. ‘Antroponímia. Història dels nostres prenoms, cognoms i renoms’”. Els Marges, 47, p. 109-112.