Resultats de la cerca

Es llicencià en dret 1871 a la Universitat de Barcelona Fou membre de La Jove Catalunya, en què, essent-ne president 1874, dissertà «sobre la inspiració poètica i ses causes», i de la Joventut Catòlica El 1870 guanyà un accèssit per un poema patriòtic als Jocs Florals de Barcelona, en què el 1874 fou el mantenidor encarregat de fer el discurs de gràcies Fou redactor de La Renaixença i collaborador de Lo Gai Saber , Anuari Català , Revista de Ciencias Históricas , El Parthenón  i Reforma del Notariado , en què publicà, a part de poemes i narracions, articles de crítica literària i estudis, com…

Té com a matèria la societat coetània retratada en episodis de desenvolupament discontinu, amb vinculacions suggeridores amb novelles anteriors de l’autor El tema, conceptual, tracta dialècticament del determinisme, el tret diferenciador del naturalisme de Zola que Oller no arribà a acceptar S’hi fa el seguiment de la vida d’un malalt mental des de la joventut fins a la mort Tanmateix, malgrat que Daniel Serrallonga n’és el protagonista, la novella no és la història d’aquest home, sinó que progressa a partir de dos plans distints i definits per dos personatges, les trajectòries dels quals s’…

Pertangué a una família d’arquitectes illustres Renard i, després d’estudiar filosofia a Cervera i matemàtiques, dibuix i història natural a Barcelona, el 1803 fou admès al gremi de mestres de cases, arquitectes i molers Lluità contra els francesos Liberal moderat durant el Trienni Constitucional ocupà el càrrec de síndic de l’ajuntament 1821, la qual cosa el feu passar, bé que amb èxit, una prova de “purificació” el 1826 Fou nomenat prohom tercer del gremi d’arquitectes i collaborà en la reestructuració dels estudis professionals substituí Cellers en les classes d’arquitectura a l’escola…