Resultats de la cerca

Menestral, començà publicant poesies castellanes en revistes locals Membre del Liceu de València, fou soci fundador de Lo Rat Penat, i el 1878 prengué part activa en la sessióinaugural de la societat literària amb la lectura de l’abrandat poema Desperta, València hermosa , el contingut valencianista del qual fou matisat pel president, Fèlix Pizcueta Collaborador del “Calendari Llemosí” i de l’almanac de “Las Provincias”, publicà algunes composicions en reculls lírics, com Tabal i donçaina i Tipos d’auca 1878 i Brots de llorer 1896 Escriví peces de teatre satiricocostumista en castellà i en…

Exercí de sacerdot El 1908 fundà la Lliga del Bon Mot per combatre la blasfèmia i els mots grollers Feu una intensa campanya pels pobles, amb mítings, cartells i un calendari Maragall li prestà suport amb entusiasme i escriví una circular adreçada a les entitats catalanes Publicà diversos llibres amb el pseudònim Ivon l’Escop Sobresurten La llengua catalana 1931 i La llengua de l’Església 1932 sobre l’obligatorietat del català en la predicació, basant-se en els concilis de la Tarraconense, i els deu volums de L’exposició del dogma catòlic , en part inèdits, el primer dels quals sortí el 1932…

Formà part del grup de joves que, a l’entorn de Reus i Alcover i sota la influència del modernisme, s’interessaren per la poesia com a model artístic per a la renovació cultural de Catalunya Juntament amb Josep Aladern i després d’una estada a Barcelona, cofundà a Falset la biblioteca “Lo Modernisme Galeria d’autors innovadors” 1891, on publicà el recull Boca d’Infern 1891 També collaborà a “Gent del Llamp” 1893, “La Nova Catalunya”1895, revista per antonomàsia del grup modernista de Reus, i “Revista de la Colla” 1898 També amb Aladern i el grup de Reus participà en les activitats modernistes…

D’una família de propietaris rurals, estudià a Barcelona i a Madrid Installat a Castelló de la Plana, intervingué en la política local amb significació conservadora, fundà els setmanaris Don Cristóbal 1887 i Ayer y Hoy 1902, i dirigí els diaris El Heraldo de Castellón i La Tribuna Fou un dels principals promotors de la Societat Castellonenca de Cultura 1920 De les seves obres, totes en castellà, destaquen la novella Doña Abdulia 1904 i la monografia històrica Catí 1929

Llicenciat en dret i en filosofia i lletres a Barcelona 1900, exercí bàsicament com a historiador Pronuncià conferències sobre temes polítics al Centre Escolar Catalanista, fruit de les quals és el volum Teoria de les nacionalitats 1900 Publicà els seus records de viatges Al marge del Sàhara , 1926 i diverses obres en les quals mantenia —sense excessiu rigor històric, però— la tesi de la catalanitat de Cristòfor Colom i de la participa-ció catalana en el descobriment d’Amèrica La descoberta d’Amèrica Ferrer, Cabot i Colom 1928, Catalunya, descobridora d’Amèrica 1929 i La verdad sobre el…

Llicenciat en dret, exercí el càrrec d’inspector del timbre La seva vocació per la música i el piano el derivaren cap a la poesia lírica Començà força tard a escriure i a publicar Rebé la influència poètica de Josep M López-Picó i de Carles Riba El primer poemari que publicà fou Poemes de tedi i de neguit 1927, al qual seguí A mig aire canta l’alosa 1947 Aquest mateix any començà la sèrie de Quaderns literaris amb els quals consolidà el seu prestigi Vingueren després El seguici del temps 1948, Poemes taciturns 1948, Ballet 1949, El somrís de Barcelona 1951, Més enllà dels sentits 1953 —amb el…

Doctor en filologia francesa i professor a la UAB on dirigeix el Grup de Recerca en Escriptures Subversives GRES En aquesta línia de treball ha publicat, en francès, L’écriture fragmentaire Théories et pratiques 2005 i Stratégies de l’illisible 2006 i ha traduït Obra Completa 2005, premi Cavall Verd-Rafael Jaume de traducció 2006 de Lautréamont La seva tesi doctoral fou sobre Philippe Sollers Com a poeta ha publicat Els encontres fortuïts 2001, premi Ciutat d’Olot-Joan Teixidor 2000, deudor amb el surrealisme francès, La memoria dels mots 2003, premi Ciutat d’Elx 2002 L’any 2007 rebé un doble…

Fou membre de la junta directiva de l’Agrupació Valencianista de la Dreta 1933 Fou un dels fundadors de la revista fallera Pensat i Fet 1912-72 i el seu animador després del 1939 Dirigí l’editorial Lletres Valencianes 1948 Recollí part de la seva obra poètica, de caràcter marcadament tradicional, en els volums Entre dos clarors Versos casolans 1959, Airet d’abril 1950, Ressonàncies de l’Alguer 1960 i La mel i la tardor 1962

Deixeble de Ramon Martí i Alsina a Llotja Tractà Gustave Courbet a París Els anys seixanta les seves obres foren rebutjades per massa avançades en les exposicions oficials barcelonines organitzades a la Llotja, i exposà sense èxit en les exposicions nacionals de Madrid del 1864, el 1867 i el 1871 Fugint de l’epidèmia que assolava Barcelona, anà a Olot el 1870, on es relacionà amb l’escola aglutinada per Joaquim Vayreda, que l’influí Signà auques i dibuixos amb el nom de Katúfol Exposà habitualment a la Sala Parés de Barcelona des de la seva fundació, el 1877, sala on reuní una penya…

Collaborà en diversos periòdics i revistes, i publicà els llibres de poesia en castellà Páginas rimadas amb Ricard Brugada i De lo malo, poco Guanyà la flor natural als Jocs Florals de Lo Rat Penat el 1881, amb un poema titulat Amor