Resultats de la cerca

Mercedari, fou predicador i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1757 Publicà a Barcelona diversos sermons en castellà a mitjan s XVIII, una Breve noticia de la fábrica y construcción del nuevo barrio de la Barceloneta Barcelona 1755 i una Relación de las fiestas que a nuestra Señora la Virgen María de la Sierra dedicó la villa de Montblanc Barcelona 1764 Escriví també poesia Villancicos trilingües al nacimiento del Hijo de Dios y fiesta de los santos Reyes i Glorias a nuestra Madre de la Merced

Llicenciat en filosofia i lletres 1901 i dret 1903, s’establí a Calaf, on exercí d’advocat i de secretari de diversos ajuntaments de la zona El 1918 publicà el recull de poemes De mon ermot i del verger d’Horaci És autor també de versions catalanes d’Horaci Obres de Q Horaci  i l’ Epístola als Pisons , totes dues del 1922 Deixà, inèdites, moltes poesies

Pintor de professió i prevere Se’n conserven diversos poemes de circumstàncies i una cançó en octaves reials premiada al certamen de santRamon de Penyafort 1601, tot en castellà Compongué una Canción a la devoción del Padre mosén Francisco Gerónimo Simón València 1612 També traduí en vers castellà La semaine, ou création du monde París 1578, del poeta gascó Salluste du Bartas, amb el títol de La divina semana Barcelona 1610

Doctor en dret, compongué poesies satíriques i burlesques que es conserven en diversos manuscrits ms 9 de l’Ateneu Barcelonès, ms 116 de la Biblioteca Menéndez y Pelayo de Santander, ms 1183 i 1358 BC, entre d’altres Fou premiat al certamen en honor de santRamon de Penyafort celebrat a Barcelona el 1626, al qual es presentà amb una composició sota el pseudònim missèr Blanc i Ros També publicà alguns discursos jurídics i redactà unes addicions al Tratado en el cual se representan todas las supersticiones y hechicerías de Pedro Ciruelo Barcelona 1628

Fou advocat 1904 i professor mercantil És autor de les traduccions d’himnes eclesiàstics Himnari litúrgic 1915, que es publicà amb un pròleg de Josep Torras i Bages Destaca la seva producció poètica, que el 1934 recollí en el volum titulat Ocasionals , on aplega l’obra escrita entre el 1895 i el 1925, fins llavors inèdita També escriví assaigs de temàtica molt diversa, com ara SantRamon de Penyafort i l’orde de la Mercè 1918 i Ensaig de vocabulari d’impremta  i Manual de transporte ferroviario , entre d’altres

Fou doctor en dret civil i canònic i canonge de la seu de Barcelona Participà al certamen poètic dedicat a sant Ramon de Penyafort 1601 amb dues composicions en català, i al que se celebrà amb motiu de la beatificació de Teresa de Jesús, amb una glossa i un sonet en castellà 1614, sempre fora de concurs Se’n conserva també un poema liminar, Estança , que és una lloança de Manresa Però és conegut sobretot per un Tratado de las comedias en que se declara si son lícitas Barcelona 1618, on expressa de manera ponderada la seva oposició al gènere

Fill de Ferran Girón de Rebolledo i Ferrandis d’Herèdia, baró d’Andilla, i de Beatriu de Vila-rasa i de Vila-rasa Era nebot i besnebot, respectivament, dels poetes Joan Boscà  i Joan Ferrandis d’Herèdia Lligat al grup d’escriptors valencians que utilitzaven el castellà hi ha poesies seves en obres com la Carolea , de Jeroni Sentpere , o la Diana enamorada , de Gil Polo , participà en alguns certàmens literaris, com ara la justa poètica dedicada a sant Ramon de Penyafort València 1602 També en castellà i dins el camp de la literatura de la Contrareforma, escriví poemes com La…

Des dels anys cinquanta compaginà la feina en una oficina bancària amb treballs editorials de correcció a l’editorial Plaza i Janés, on conegué escriptors com Salvador Espriu, Josep Maria de Sagarra o Carles Riba Publicà Els hereus de la terra  1986, premi Sant Joan i Figures vora el rec  1995, novella amb què l’any anterior havia guanyat la polèmica edició del premi Josep Pla, al qual renuncià després que una part del jurat dimitís La seva producció supera els 150 títols, centrats especialment en el municipi d’Albinyana, el Penedès i altres zones de Catalunya Entre d’altres,…

Vida i obra Ciutadà honrat de Barcelona i cavaller de l’orde de Montesa Fill del ciutadà honrat Lluís Antoni Setantí i de Ferrera Anà als Països Baixos amb l’exèrcit del duc d’Alba entre el 1566 i el 1571 A la tornada, Felip II li concedí el govern de la fortalesa de Bella Guarda El 1588 començà la seva carrera al govern municipal conseller tercer, clavari el 1590 i conseller en cap el 1592 Del 1599 al 1601 tingué al seu càrrec els assumptes militars de Barcelona hi renuncià, però, sense un motiu conegut El 1603 fou diputat i, l’any següent, de nou conseller en cap de Barcelona Fou ennoblit…

Vida i obra Cavaller, possiblement conseller de l’Ajuntament barceloní Fou professor de filosofia, retòrica, grec i hebreu a l’Estudi General des del 1545, i catedràtic de grec el 1557 Deixeble de l’humanista Martí Ivarra, gaudí d’un prestigi intellectual considerable a la Barcelona de l’època A partir de la dècada del 1580, sembla que estigué vinculat a un seguit d’iniciatives culturals al costat d’altres professors universitaris, que tenien com a propòsit la definició d’una tradició cultural i literària estrictament catalana El 1588 publicà De Catalonia liber primus , el primer volum d’una…