Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’un llarg poema polític en què l’autor compara sistemàticament els esdeveniments i personatges del conflicte bèllic contra la monarquia hispànica dels Àustria amb la caiguda de Troia, essent els castellans els “grecs” Dins de l’abundant conjunt de versos sobre el conflicte, destaca per la seva qualitat i ambició literària, perquè tot i barrejar elements populars i cultes, inclou locucions llatines i referències mitològiques, seguint de prop el segon llibre de l’ Eneida virgiliana en nombroses ocasions Bibliografia Ayats, L 1994 Vegeu bibliografia

Desenvolupament enciclopèdic El poema desenvolupa un diàleg entre el bandoler Bernat dez Buch, un ésser marginal que viu del pillatge, incapaç de fer cap feina lícita, i el seu cavall, que s’esforça, tot i una biografia no gaire exemplar, a posar-lo en el bon camí Malgrat el to de crítica dels mals costums i de la vida que deconeix tant la religió com les normes societàries, el poema destaca pel to de paròdia —per exemple, en el testament final d’en Buch— i per revelar l’existència d’un món descregut, d’esquena als principis de la cultura dominant, laica i religiosa Bibliografia Grifoll, I…

Monjo jerònim del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, és autor d’un extens Raonament de l’ànima ab lo cors , datat al 1510, i conservat en el manuscrit 1830 BC Al final, l’autor n’anuncia la continuació en un Llibre de la vida , que no sabem si arribà a redactar El manuscrit havia estat en possessió dels germans Maians al s XVIII

Clergue, és autor d’un Llibre de censals de la reverent comunitat de preveres de Santa Maria de Coplliure ab altres diferents curiositats 1676, en el qual, a més dels apunts de tipus eclesiàstic, hi ha incloses notes personals sobre l’organització de la vila, la vinguda de Felip V a Perpinyà i la construcció de l’església de Cotlliure, interessants per a conèixer la vida civil rossellonesa fins al principi del s XVIII L’obra fou transcrita per l’historiador Eugeni Cortade a la revista perpinyanenca “CERCA” 1963

Amb algunes notes humorístiques, i en la línia del Testament de Bernat Serradell, narra la trobada en una pineda en una nit de tempesta d’un pelegrí que va a Roma amb una ànima del Purgatori, que li demana que li guanyi el jubileu Fou molt llegit fins ben entrat el segle XIX Bibliografia Anònim 1903 Lo romiatge del venturós pelegrí ab les cobles de la mort Barcelona, Stampa de Francesch X Altés Pacheco, A ed 1992 Blandín de Cornualla i altres narracions en vers dels segles XIV i XV Barcelona, Edicions 62

Desenvolupament enciclopèdic Al pròleg, Canals menteix en assegurar que tradueix dels Ab urbe condita de Tit Livi, lectura de moda en els cercles cortesans del moment Reclamat per un públic laic encuriosit per obres llatines de temàtica cavalleresca i clàssica que no podien entendre a la perfecció, el traductor vulgaritzà el colloqui que tingueren els dos generals protagonistes abans de la batalla de Zama, la mateixa batalla i la fi de la vida d’Aníbal amb el seu suïcidi exemplar, i ofereix una reflexió moral sobre la variabilitat de la fortuna i la necessitat de creure en la…

Vida i obra Visqué amb tota probabilitat sota el regnat d’Alfons el Magnànim i de Joan II, i es relacionà amb poetes d’aquestes corts Francesc Ferrer li adreçà una cobla “devinadora”, Huyt letras són e la meytat vocals , on el poeta, en forma de xarada, proposa el nom de la dama, i a la qual Valterra respongué amb la composició Les letres huyt, pertidas per eguals , on exposa la solució de l’enigma, és a dir, que el nom de la dama és Caterina Amb Francesc Ferrer també mantingué un joc partit, Una tençó vul ab vos tançonar , on Valterra defensa l’actitud de l’amant que castiga de…

Vida i obra Notari de València des del 1458 Fou diverses vegades conseller de la ciutat 1480, 1481, 1489 i 1495 i majoral dels notaris Del 1454 al 1458, encara escrivent, intercanvià tençons amb diversos poetes, entre els quals cal destacar el notari barceloní Joan Fogassot , formant una petita obra collectiva coneguda amb el nom de Qüestió moguda per mossèn Fenollar, prevere, a mossèn Johan Vidal, prevere, a En Verdanxa, e a En Vilaspinosa, notaris la qual qüestió és disputada per tots e de aquells sentenciat per Miquel Stela Fou sobretot un poeta marià el 1486 participà en el certamen…

Vida i obra Cavallerís de Pere III i de Joan I, aquests li encomanaren diverses tasquesde caràcter literari Tingué relació amb el mestre de Rodes Juan Fernández de Heredia El 1383 portà a Joan I, de part del duc de Berry, una versió francesa del De Civitate Dei , i fou una altra vegada comissionat pel rei prop del duc per copiar el manuscrit que aquest posseïa de la versió francesa d’ Ab urbe condita de Tit Livi Les traduccions catalanes fetes aleshores a partir d’aquestes dues versions li han estat atribuïdes El 1396 la reina Violant de Bar l’envià com a ambaixador a la cort…

Vida i obra Fou secretari de Serafí de Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea, comte d’Oliva Participà en el certamen poètic celebrat a València el 1474 amb la composició Por ab gosar, ardiment e temor , considerada per la crítica plagi d’un poema del cavaller valencià Joan Guerau Les dues obres que se li atribueixen que figuren en el certamen immaculista de l’any 1486, i que foren recollides al volum de Les trobes en llaors de la Verge Maria , podrien correspondre en realitat a Antoni de Vallmanya Traduí al català, en un estil artificiós, diverses obres el Cordial de l’ànima 1495…