Resultats de la cerca

Signà amb el pseudònim de Felip Palma Formada dins la Renaixença, aconseguí el Modernisme Publicà les narracions Asprors de la vida 1904, la novella La caiguda 1907 i, en teatre, L’enrenou del poble 1909, Isolats 1909 i La força del passat 1911

Escriví La rani-ratiguerra 1790, Versos a los terremotos de Orán, Égloga a la muerte de la duquesa de Frías, la sàtira La opinión i les tragèdies Raquel i Ilphis y Zulia Traduí poemes francesos i alemanys de l’època, i aconseguí que el “Diario de Valencia” publiqués 1791-95 les Trobes de Jaume Febrer

Fou professora a la universitat de Califòrnia 1946-57 Als anys trenta s’interessà per la literatura catalana moderna, que promogué als EUA Escriví nombrosos articles, sobretot sobre poesia catalana moderna i contemporània El 1958 aconseguí introduir una secció provençal-catalana permanent en els congressos de la Modern Language Association És autora de Mallorcan Moods in Contemporary Art and Literature 1938

Fou frare trinitari i catedràtic de teologia a la Universitat de Lleida Partidari felipista durant els aixecaments del 1640, fou desterrat el 1642 a França, però aconseguí passar a Tarragona Escriví diversos fullets profelipistes, com Lágrimas del Jeremías catalán Tarragona 1644 o Apologia in orationem reuerendissimi episcopi La Marca Tarragona 1644 i fomentà accions conspiratives contra el govern profrancès de Catalunya

És autor de Versos a los terremotos de Orán , Égloga a la muerte de la duquesa de Frías , la sàtira La opinión i les tragèdies Raquel i Ilphis y Zulia , i publicà, anònim, el poema satíric La rani-ratiguerra València 1790 Traduí poemes francesos i alemanys de l’època, i aconseguí que el “Diario de Valencia” publiqués les↑ Trobes de mossèn Jaume Febrer 1791-95

Estudià filosofia i teologia al seminari de Barcelona Fou amic de Manuel de Cabanyes i Joaquim Roca i Cornet, amb els quals intercanvià versos classicistes en llatí i castellà, amb el pseudònim de Meliso Escriví poemes religiosos, originals i traduïts, alguns dels quals foren publicats al Diario de Barcelona i “La Religión” El 1849 aconseguí un benefici a Vilanova i la Geltrú, on intervingué com a orador sagrat, i publicà opuscles pietosos, himnes i novenes

Fill de l’argenter Francesc Cabot i Ferrer , continuà el negoci familiar És germà del colleccionista Emili Cabot Aconseguí una sòlida posició financera i fou president de les principals associacions econòmiques i culturals de Barcelona Banc Comercial, Metro Transversal, Tívoli, Cinaes, Fira de Mostres, Cambra Oficial de Comerç i Navegació 1921-26, Centre Excursionista de Catalunya 1899 i Orfeó Català 1901-35 El 1900, en contra de la voluntat de la Junta i sobretot de Lluís Millet, accedí a la vicepresidència de l’Orfeó Català En molt poc temps aconseguí el suport de…

Publicà el volum Records de nostra terra 1928, però la seva aportació més important és en el camp teatral hom el pot considerar com a representant del teatre costumista de caràcter pagès Amb una tècnica senzilla, però eficaç, aconseguí un èxit notable de públic Estrenà Es metge nou 1930, publicada el 1951, la seva obra més famosa, L’amo en Sion 1932, En Tomeu de Sa Drassana 1931, publicada el mateix any, Una i oli 1934 i El pobre milionari 1935

Fou forjador i mestre d’obres Membre fundador de la sociedat La Jove Catalunya 1870, de la qual fou secretari, collaborà des del 1871 a La Renaixença Assidu participant dels certàmens poètics d’arreu de Catalunya, el 1890 aconseguí el mestratge en gai saber als jocs florals de Barcelona, dels quals fou mantenidor els anys 1881, 1891, 1901, 1908 i 1915 La seva producció, que inclou poesia narrativa i lírica, fou recollida en part a Lectura Popular i, pòstumament, a Poesies 1926 Recollí també un gran nombre de llegendes populars catalanes, que no foren publicades

Publicà el volum Records de nostra terra 1928, però la seva aportació més important és en el camp teatral hom el pot considerar com a representant del teatre costumista de caire pagès Amb una tècnica senzilla, però eficaç, aconseguí un èxit notable de públic que ha continuat fins pràcticament als nostres dies Estrenà Es metge nou 1930, publicada el 1951, la seva obra més famosa, L’amo en Sion 1932, En Tomeu de Sa Drassana 1931, publicada el mateix any, Una i oli 1934 i El pobre milionari 1935