Resultats de la cerca

Fou frare trinitari i catedràtic de teologia a la Universitat de Lleida Partidari felipista durant els aixecaments del 1640, fou desterrat el 1642 a França, però aconseguí passar a Tarragona Escriví diversos fullets profelipistes, com Lágrimas del Jeremías catalán Tarragona 1644 o Apologia in orationem reuerendissimi episcopi La Marca Tarragona 1644 i fomentà accions conspiratives contra el govern profrancès de Catalunya

És autor de Versos a los terremotos de Orán , Égloga a la muerte de la duquesa de Frías , la sàtira La opinión i les tragèdies Raquel i Ilphis y Zulia , i publicà, anònim, el poema satíric La rani-ratiguerra València 1790 Traduí poemes francesos i alemanys de l’època, i aconseguí que el Diario de Valencia  publiqués les  Trobes de mossèn Jaume Febrer 1791-95

Fill de l’argenter Francesc Cabot i Ferrer , continuà el negoci familiar És germà del colleccionista Emili Cabot Aconseguí una sòlida posició financera i fou president de les principals associacions econòmiques i culturals de Barcelona Banc Comercial, Metro Transversal, Tívoli, Cinaes, Fira de Mostres, Cambra Oficial de Comerç i Navegació 1921-26, Centre Excursionista de Catalunya 1899 i Orfeó Català 1901-35 El 1900, en contra de la voluntat de la Junta i sobretot de Lluís Millet, accedí a la vicepresidència de l’Orfeó Català En molt poc temps aconseguí el suport de la Junta, i es convertí…

Estudià filosofia i teologia al seminari de Barcelona Fou amic de Manuel de Cabanyes i Joaquim Roca i Cornet, amb els quals intercanvià versos classicistes en llatí i castellà, amb el pseudònim de Meliso Escriví poemes religiosos, originals i traduïts, alguns dels quals foren publicats al Diario de Barcelona i “La Religión” El 1849 aconseguí un benefici a Vilanova i la Geltrú, on intervingué com a orador sagrat, i publicà opuscles pietosos, himnes i novenes

Publicà el volum Records de nostra terra 1928, però la seva aportació més important és en el camp teatral hom el pot considerar com a representant del teatre costumista de caire pagès Amb una tècnica senzilla, però eficaç, aconseguí un èxit notable de públic Estrenà Es metge nou 1930, publicada el 1951, la seva obra més famosa, L’amo en Sion 1932, En Tomeu de Sa Drassana 1931, publicada el mateix any, Una i oli 1934 i El pobre milionari 1935

Germana bessona de la també escriptora Lluïsa Forrellad , debutà l'any 1949 amb L'Esperat , una versió en vers del misteri de Nadal Amb Ponç Pilat 1951, drama bíblic també en vers, aconseguí un èxit considerable es representà més de cinquanta vegades fins el 1956, una de les quals al Teatre Romea de Barcelona Ambdues obres pogueren representar-se i publicar-se en català atesa la seva temàtica religiosa Dedicada professionalment al taller tèxtil familiar, fins el 2009 no tornà a publicar, aquest cop la novella La vostra sang , recreació de la vida de Guifré el Pelós

Fou doctor en teologia i estudiós de la geografia i l’astronomia Beneficiat de la seu de Mallorca, fou catedràtic del seminari de Palma 1835, de l’Institut Balear 1836-40, de la restaurada Universitat Literària 1840-42 i de nou de l’Institut El 1852 aconseguí una canongia a Sogorb Publicà diversos discursos acadèmics, un interessant Compendio del arte de hablar y componer en prosa y verso y tratado del romanticismo 1837, que inclou un resum de literatura catalana, i Noticias del país relativas a la nueva Universidad Literaria Balear 1841 Publicà la peça escolar de teatre musical Melodrama…

Dissenyador gràfic de professió, amb el seu primer recull de contes publicat, Twistanschauung 2009, obtingué el premi Documenta El 2016 publicà la primera novella,  Els ocells , guardonada amb el premi Marian Vayreda, a la qual seguí Els romanents 2018, que obtingué el premi Just M Casero Tornà al conte amb el recull El país dels cecs 2019, premi Mercè Rodoreda del 2018 Amb  L’aigua que vols 2021, novella ambientada en els debats sobre la independència del Quebec, l’any 2020 aconseguí el premi Sant Jordi i el 2022 el premi Crítica Serra d'Or de novella En collaboració amb Emily McBride és…

Es doctorà en lleis i aconseguí una càtedra de dret a la Universitat de València 1673, però l’abandonà per intentar triomfar com a dramaturg a la cort de Carles II, a Madrid Les seves vint-i-tres obres teatrals es representaren en diverses ciutats entre les quals, València i Barcelona, però tingueren poc èxit a la cort La major part s’han perdut, set han restat manuscrites i només tres foren publicades Fábula de Céfalo y Procris 1680, El arco de paz del cielo Santa Bárbara i El católico Perseo San Jorge És autor d’un teatre barroc de tipus cortesà amb notable complexitat teatral i …

Vida i obra Destacà per la seva intensa activitat com a escriptora costumista collaborà, entre d’altres, a les publicacions mallorquines “La Dulzaina” i “Revista Balear” i aconseguí una veritable popularitat amb poemes com El carboner i Ses matances , amb nombrosos quadres de costums, en prosa i vers, sentimentals i moralistes, i amb la comèdia Un dia de matances , recollits a Obra literària dispersa 1978 Defensà sempre l’ús dialectal de la llengua, encara que collaborà també a revistes de Barcelona com “Lo Gai Saber” i Calendari Català Succeí el seu pare, Manuel de los Herreros, com a…