Resultats de la cerca

Pagès de professió, publicà en vers, probablement el 1814, Despertador general per a tots els que mengen fruit de l’arbre de la llibertat , des d’on ataca la ideologia liberal i els francesos, i es declara favorable als anglesos i a Carles IV

Exercí l’ensenyament com a mestre oficial durant cinquanta anys Publicà set llibres de poemes, entre els quals Visions poètiques de Mallorca 1964, Besllums d’un gran amor 1965 i Les cràteres de la poesia 1966 Traduí al català Petrarca, Heine i poetes portuguesos i anglesos Signava habitualment Francesc de Riart

De formació autodidàctica, collaborà a publicacions periòdiques com “Gazeta Montanyesa” de Vic, en què aparegueren els seus primers treballs en vers, i Feminal de Barcelona, on publicà alguns poemes i traduccions d’autors anglesos Cultivà preferentment la prosa Publicà un recull de narracions sobre la psicologia femenina, Siluetes femenines 1913, a la “Biblioteca d’Autors Vigatans”, una tria de les quals aparegué en un volum de la collecció “Lectura Popular”, i el 1918, la traducció de la novella de ME Ruffin, El defensor del silenci

Comte de Mayalde i príncep consort de Squillace Fill hereu de Joan de Borja i de Castro i de Francesca d’Aragó i Barreto, fou casat amb Anna de Borja i Pignatelli, princesa de Squillace 1602 Durant el seu virregnat racionalitzà l’administració i les finances reials, fortificà el país en defensa dels atacs holandesos i anglesos, creà el tribunal del consolat a Lima i dividí la governació del Río de la Plata en les de Buenos Aires i Paraguai 1617 En el camp cultural promogué l’educació i patrocinà una tertúlia literària En morir Felip III de Castella s’establí a la cort 1622-58 És…

Germà de Manuel de Cabanyes Viatjant per Europa 1816-24, conegué el liberalisme i el romanticisme europeus Colleccionà llibres en la llengua original corresponent i llegí autors anglesos i alemanys, que influïren indirectament el contingut liberal d’alguns poemes del seu germà Manuel A conseqüència de la guerra visqué a Mallorca 1837-39, on escriví Notas y observaciones hechas en mi viaje y permanencia en Mallorca 1970 La resta de la seva obra la componen Noticias cronológicas, genealógicas, biográficas e histórico-económicas de la casa de Cabanyes en Villanueva y Geltrú , l’…

És autor dels llibres de poemes La casa perduda 1986, premi Senyoriu d’Ausiàs Marc, Inici de les hores 1987, premi Salvador Espriu 1986, Himnes 1990, L’altre encara 1994, Camí de tornada 1996, premi Vicent Andrés Estellés 1995, La tristesa de Sòcrates 1999, fruit de l’impacte de la guerra dels Balcans,  Els adéus 2000,  Sense mi 2001, premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 2002, de gran ordre formal, i Hostes 2006, premi Carles Riba 2005, que confirma l’interès de la seva obra Ha estat inclòs en diverses de les antologies poètiques més representatives, com ara Ser del segle 1989, Camp…

Estudià a les universitats de Saragossa i Barcelona i al Pontificium Athenaeum Angelicum de Roma Fou professor de la Universitat de Glasgow i des del 1964 de la de Bristol Conreà la poesia irònica, que sovint l’acosta a Pere Quart i Nicolás Guillén En publicà mostres esparses a revistes, i en els reculls A l’oreig del capvespre 1975 i  Poesia prima 1986 És autor d’una novella insòlita, Crònica d’Isambard 1976, que l’acostà a l’humor crític i sincopat de Boris Vian, i La torre Bernadot 1986, premi Sant Joan 1985 Traduí Les cançons d’innocència i d’experiència de W Blake, poemes de John Clare i…

Primogènit de l’infant Pere d’Aragó , comte de Prades Intervingué en la guerra dels Dos Peres  fou fet presoner pels anglesos a la batalla de Nájera el 1367, en l’entronització d’Enric II Trastàmara, en les bandositats valencianoaragoneses, en la tutoria d’Enric III de Castella i en la lloctinència reial a Aragó A la fi de la seva vida fou pretendent de la corona de Catalunya-Aragó, després de la mort de Martí l’Humà, bé que morí abans de la reunió del compromís de Casp, i fou el seu fill qui en recollí els drets De geni viu i violent, desheretà el primogènit Alfons a favor de…

Vida i obra Doctor en ciències fisicoquímiques i en farmàcia, fou catedràtic de farmacèutica vegetal de la Universitat de Barcelona, director de publicacions científiques, com la “Revista Hortícola’, “El Mundo Científico” o la “Revista de Farmacia”, i autor de nombrosos treballs científics i divulgatius, com La cera de las abejas 1900 o una Química popular 1905 Collaborà assíduament a La Renaixença —sovint rere les inicials CB —, amb notícies de novetats científiques, amb traduccions de rondalles i contes, i, sobretot, amb traduccions per al fulletó de les “Novelas Catalanas y Extrangeras” i…

Feu estudis d’arquitectura i de dret Cofundador 1908 i secretari 1909 de la Joventut Valencianista de València, fou un dels animadors de la secció de Barcelona, des d’on, amb Miquel Duran i d’altres, mirà de catalanitzar el regionalisme valencià Collaborà, entre d’altres, a La Veu de Catalunya , D’Ací i d’Allà , Llegiu-me  i Las Provincias Publicà dos reculls poètics Breviari romàntic 1913, un aplec que, encapçalat per un poema pròleg de Josep Carner, evidencia la recepció d’alguns dels models que conflueixen en el modernisme català i Flama 1916, on retorna als usos tradicionals d’arrel…