Resultats de la cerca

Militar de carrera, fou membre fundador, juntament amb la seva dona, Odette Carbonell, del collectiu de professors de català per a adults Junta Assessora d’Ensenyament de Català, JAEC a Perpinyà Com a escriptor, conreà la novella Un home qualsevol 1979, premi Sant Jordi 1978, La traïció 1980, Thessàlia 1981,  li tiri la primera pedra 1982, La cinquena dimensió 1983,  L’home de l’Altaïr 1984,  El cant de les sirenes 1985, L’or dels altres 1986,  El revers de la medalla 1987,  El meu destrer blanc 1991, El gat de casa 1994, premi Fiter i Rossell 1992, etc També publicà l’assaig L’Evangeli…

Germà de l'enginyer i publicista Jaume Raventós  El 1885 interrompé la carrera de ciències per la mort del seu pare, es posà al capdavant de la finca familiar de can Codorniu i fundà l’empresa Raventós i Codorniu Durant la plaga de la filloxera que es detectà a Sant Sadurní el 1887, orientà la replantació dels ceps, fundà la revista Resumen de Agricultura 1889, amb Marc Mir, i edità Agenda Agrícola 1893, defensant els interessos dels agricultors També fundà i dirigí els setmanaris populars de Sant Sadurní d’Anoia L’Àpat  1904-18 i Bon Seny  1919-21, continuador del primer, que es presentaren…

Provinent d’una família ennoblida per Felip V, interromputs els estudis eclesiàstics a Tarragona, estudià filosofia i lletres i lleis a Cervera i es doctorà en dret a Osca el 1798 Detingué càrrecs a Madrid i, durant la guerra del Francès, a Cadis Fou nomenat arxiver 1814 i director 1818 de l’Arxiu de la Corona d’Aragó L’ordenà i catalogà, s’oposà al seu trasllat a Madrid amb un pamflet editat el 1821 amb el pseudònim de Félix Fluralbo , l’enriquí amb diversos fons i en divulgà el contingut, amb estudis i edicions, que responen al criticisme setcentista Amb la finalitat de legitimar la…

Llicenciada en filosofia i lletres, en la secció de filologia romànica, per la Universitat de Barcelona 1953, amplià estudis a París, Estrasburg i Zuric Directora de la Biblioteca Raixa 1954-61, fou catedràtica de francès de l’Institut Joan Alcover de Palma 1961-95 Collaborà amb el seu pare  Francesc de Borja Moll en la redacció dels dos darrers volums del Diccionari català-valencià-balear Feu enquestes dialectològiques per a l’ Atlas lingüístico de la península Ibérica És autora de llibres de text de llengua i literatura franceses i d’articles de lingüística i de divulgació sobre temes…

Vida i obra Es llicencià en dret 1868 i es doctorà en filosofia i lletres 1869 a la Universitat de Barcelona i s’interessà com a estudiós i docent 1873-81 per la taquigrafia El 1881 succeí Antoni ↑ Bergnes de las Casas en la càtedra de llengua grega Destacà en els estudis etimològics i toponomàstics Etimologías catalanas , 1885 Poesía fósil , 1890, entre d’altres, fet que el portà a emprendre, el 1876, l’estudi Orígenes históricos de Cataluña 1899, la seva obra historicofilològica més important El seu bon coneixement de la filologia i la lingüística europees modernes es reflecteix, entre…

Vida i obra Feu estudis de medicina, que no acabà Collaborà en revistes barcelonines com El  Intransigente i en diverses publicacions periòdiques de to satíric com  Papitu i L’Esquella de la Torratxa Fundà El Día Gráfico i el setmanari Los Miserables  i dirigí el diari radical  Renovación  1934-36 i el lerrouxista La Aurora També collaborà en El As  1921, España Teatral Cinematográfica  1921-22, Información cinematográfica  1922-36, Popular Film  1926-37, El Público  1927, Films Selectos  1930-37 i Espectáculo  1937 Amb la participació de l’empresari Sugrañes, engegà la…

Vida Fou una de les primeres plomes espanyoles del periodisme femení Quan era una adolescent la seva família es traslladà a Barcelona, on estudià filosofia i lletres A vint-i-tres anys ja era directora d’ El Hogar y la Moda Després entrà a la redacció de La Vanguardia 1923, on exercí la crítica de cinema i teatre amb el pseudònim Felipe Centeno En el camp del cinema, redactà la ponència El teatro y el cinematógrafo 1929, Institut del Teatre i dictà una de les conferències del I Curs Universitari de Cinema que el…

Vida i obra Conegut amb el pseudònim literari Guerau de Liost Exercí també de polític, advocat i periodista Fill d’una família ferventment catòlica i conservadora de la ruralia catalana, estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona S’hi llicencià, respectivament, el 1900 i el 1901, any en què començà el camí de la professionalització com a advocat El 1894 havia ingressat a la Congregació Mariana dels jesuïtes de Barcelona, entitat en la qual fou molt actiu fins el 1907 i on conegué Josep Carner Amb aquest formà un grup d’estudiants clau per a la formació del noucentisme…