Resultats de la cerca

Hom li atribueix la composició de tres poemes amorosos i un de caràcter religiós recollits als cançoners Vega-Aguiló i de París

Vida i obra Presentà dues composicions al certamen poètic valencià del 1486 en «honor de la Sacratíssima Concepció», Los daurats grius de Febo no volaven i Ans de crear los cels, lums ni planetes , de valor desigual i en un característic to teològic Dos anys més tard tornà a participar al certamen, en honor de sant Cristòfor, amb la poesia Templeguarnit de real disciplina En la sentència d’aquest darrer Jaume Gassull li atribueix fama de «gran trobador» Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

Escriví obres inspirades en fets històrics del seu temps, la majoria inèdites, de clara intencionalitat política i de defensa aferrissada del republicanisme, fins al punt que en més d’una obra posa Déu clarament al seu costat, alhora que s’esplaia en un anticlericalisme primari Destaquen Viva el poble soberà , estrenada el 1868 al Liceu barceloní, La ronda d’en Tarrés 1871, L’hèroe de Martorell, o El Noi de les Barraquetes 1872, que té una segona part del mateix any, Qui trenca, paga 1872 i Canvi d’estat 1880 Hom li atribueix, també, la peça dramàtica Los hèroes de Puigcerdà 1873

Vida i obra Intervingué en el certamen marià del 1474 amb la composició en rims estramps Sancta dels sancts, pus sou vengudal segle , la rúbrica de la qual informa que Sentcliment era naiper, és a dir, confeccionador de naips o cartes de jugar Hom considera aquesta poesia com una octina que palesa la prolongada influència que la sextina Lo ferm voler del trobador Arnaut Daniel exercídamunt dels poetes catalans Actualment hom també li atribueix el plany que ocupa els folis 101-103 del Cançoner del Marquès de Barberà , amb el qual s’inicia el grup de poesies catalanes d’aquest…

Fill probable de Lluís de Requesens i de Montoliu, senyor d’Altafulla i de la Nou, i d’Elfa de Relat Era canonge prepòsit de Lleida i conservador de la universitat Fou elegit bisbe de Lleida el 1380, però actuà com a electe fins el 1387 a causa de les tibantors amb el papa d’Avinyó Climent VII Fundà la capella gòtica de l’Epifania, a la seu vella Convocà dos sínodes i feu diverses disposicions litúrgiques El 1392 assistí al consell especial convocat a Barcelona per Joan I per tractar dels afers de Sardenya i d’una possible expedició Se li atribueix el poema Lausor de la Divinitat…

Identificable amb algun dels diferents Jaume del llinatge Escrivà El Cançoner Vega-Aguiló  del segle XV li atribueix una poesia en francès i d’altres en català aprovençalat, tot i que actualment no són considerades com a obres seves Li són atribuïdes dues composicions incloses en el  Cançoner de Saragossa En be fort punt suy entrat en la setla i Pusque demandat m’avets , una cobla esparsa de tema amorós i una poesia d’aparent intenció didàctica però amb un doble sentit eròtic, on s’ensenya a una dama la manera d’escriure i juga jocosament amb el seu cognom Bibliografia Baselga y…

Exercí diversos càrrecs polítics entre altres, fou diputat per Menorca a les corts de Cadis el 1812 i fou membre de la Real Academia de la Historia Publicà Principis de la lectura menorquina Maó 1804, un opuscle per a l’aprenentatge de la lectura en la llengua pròpia, que aparegué signat per Un maonès La major part dels criteris gramaticals i la disposició d’aquesta obra són molt propers als de l’obra gramatical d’Antoni Febrer i Cardona, cosí seu, a qui en un principi havia estat atribuït l’imprès molt probablement, Febrer hi collaborà en algun moment Com l’obra de Febrer, la de Pons és…

Estava relacionat amb Jaume Pujol i possiblement era natural de Porreres Sembla que es pot identificar amb el Bover que apareix com a participant en el certamen en honor de la beata Caterina Tomàs, celebrat el 1625 recull imprès a Barcelona, 1636 Poeta en català i castellà, els fragments poètics que transcriví Joaquim Maria Bover a la seva Biblioteca i els versos que es conserven en un cançoner manuscrit de l’Abadia de Montserrat de la primera meitat del segle XVII, amb poesies amoroses, religioses i burlesques, en castellà i català, sense nom d’autor el mostren com a autor de poesies…

Vida i obra Urgias pronunciat Urges fou canonge 1817, arxiver 1821 i cronista de l’Alguer se’n conserven diversos volums de memòries inèdits, amb notícies tretes dels arxius locals 1818-26 promogué l’acadèmia literària Parnaso Algherese 1799, de la qual aplegà les poesies —algunes de les quals en català— en un volum manuscrit Capitoli e sonetti 1803 Se li atribueix un Sermó del descendiment de Jesucrist de la creu ~ 1806 i preparà l’edició del Breve compendi de la doctrina cristiana 1818, catecisme en català Edità l’opuscle Gli algheresi nell’arrivo del loro vescovo D Pietro…

Sacerdot i capellà de Bolquera Alta Cerdanya, fou xantre i arxiprest i residí un quant temps a Carcassona De les tres poesies del  Cançoneret de Ripoll que porten el seu nom, la millor és Li fait Dieu son escur , cançó adjectivada on, a partir de rimes derivatives, encadena una sèrie de lamentacions sobre l’ordre material i espiritual de l’home Les seves composicions denoten una forta influència de Cerverí de Girona, a causa de la qual se li atribueix també altres poemes En l’obra conservada es mostra com a poeta cortès, clergue moralista, home turmentat i autor de sàtires…