Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
August Pi i Sunyer
Fisiologia
Medicina
Literatura catalana
Cinematografia
Esport
Fisiòleg.
Fill de Jaume Pi i Sunyer Llicenciat en medicina a la Universitat de Barcelona 1899, es doctorà a Madrid 1900 Professor auxiliar de fisiologia a Barcelona 1902, fou després catedràtic a Sevilla 1904 Presidí la comissió executiva del primer Congrés d’Higiene de Catalunya 1906 El 1907 tornà a Barcelona, on exercí, des del 1914, com a professor de fisiologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, de la qual esdevingué, el 1916, catedràtic numerari Del 1899 al 1938 es dedicà a l’exercici clínic de la medicina i a les seves tasques docents i científiques, iniciades al…
, , ,
August Bover i Font
Literatura catalana
Filòleg, acadèmic, historiador de la literatura i poeta.
Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es doctorà en filologia catalana el 1984 amb una tesi sobre la novella anònima cinccentista Spill de la vida religiosa Ha fet estades de recerca a les universitats de Saskatchewan, Canadà 1976-77, i de Califòrnia a Berkeley, EUA 1996-97, i ha estat professor visitant a la Universitat de Perpinyà 1988, 1989 i 1998 i a la Universitat de Càller Sardenya 1991-92 D’ençà del 1977 és professor a la Universitat de Barcelona, d’on fou catedràtic al Departament de Filologia Catalana, i posteriorment ha estat nomenat catedràtic emèrit La…
,
Cèsar August Jordana i Mayans
Literatura catalana
Narrador, novel·lista, crític, traductor i gramàtic.
Vida i obra Autor de formació científica i d’esperit anglòfil, s’inicià en la creació literària amb dos volums de contes Quatre venjances 1923 i La veritat sobre Sigfrid 1927, en què combina humor, paròdia i absurd Inaugurà el conreu de la novella de gènere amb El collar de la Núria 1927, de factura de-tectivesca, que fou seguida per L’incest 1927, de filiació cinematogràfica, i L’anell i la fàbrica 1928, on casa el psicologisme amb els elements de novella rosa La novella eròtica Una mena d’amor 1931, en certa mesura inspirada en Lady Chaterley’s Lover de DH Lawrence, obtingué un èxit…
Guillem August Tell i Lafont
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Publicà diversos poemes en els volums dels Jocs Florals de Barcelona que el premiaren entre el 1894 i el 1900 —any en què fou nomenat mestre en gai saber— i en els d’altres certàmens Collaborà en les revistes L’Avenç , “Joventut”, “Pèl & Ploma” i Catalunya , entre d’altres La seva poesia, tot i perpetuar alguns trets renaixentistes en ple modernisme, se situà a l’avantguarda de l’època tot defensant una artificiositat contraposada a l’espontaneisme maragallià Per això molt sovint els seus poemes prengueren forma de sonets que, concebuts a partir d’una fusió del simbolisme iel…
Cèsar August Jordana i Mayans
Literatura catalana
Escriptor.
Deixà la carrera d’enginyer per la literatura Com a novellista s’inicià amb Quatre venjances 1923 i L’anell del Nibelung 1926, barreja de fantasia i de realisme assajà el gènere policíac amb El collar de la Núria 1927, i amb La veritat sobre Sigfrid 1927 i L’incest 1928 alternà l’humor amb un estil irreverent a la manera d’Anatole France Després de L’anell i la fàbrica 1928 i Tot de contes 1929, escriví Una mena d’amor 1931, narració eròtica A l’exili publicà Tres a la reraguarda 1940, contes amb temes de la guerra civil o populars, i El Rúsio i el Pelao 1950, anàlisi psicològica d’uns…
Albert Herranz Hammer
Literatura catalana
Narrador, poeta i traductor.
Resideix a Mallorca des del 1975 És autor, en llengua catalana, dels poemaris Les Balcàniques 1995, Ambaixador d’un país inexistent 2000 i Kibblah 2005 de diversos reculls de contes i narrativa Els llums encisadors , 2005 i de les novelles Incident a Malaco 1999 i Recorda’t de Mary Quant 2001 També ha publicat narrativa i poesia en castellà Ha traduït diverses obres del suec, com l’antologia Set contes suecs 1999 i El Pelicà 2003, d’August Strindberg
Carles Rahola i Llorens
Literatura catalana
Prosista, assagista, historiador i traductor.
Vida i obra Installat de petit a Girona 1884, fou autodidacte Formà part del grup modernista gironí Collaborà en un gran nombre de publicacions periòdiques, com “El Autonomista”, “L’Enderroc”, “Cultura”, “Lo Geronès”, “Lletres”, D’Ací i d’Allà , La Nova Revista , El Poble Català , La Publicitat , Revista de Catalunya , “Teatralia” i “L’Avi Munné”, entre d’altres En algunes ocasions emprà el pseudònim August d’Alzina Fou jurat de diversos certàmens literaris i un dels organitzadors dels primers Jocs Florals de Girona 1903 Presidí l’Ateneu de Girona 1922-39 i fou membre de l’ABLB…
Maria del Carme Nicolau i Masó
Literatura catalana
Narradora, poeta, traductora i periodista.
Vida i obra Obtingué premis en diversos jocs florals Collaborà a “Art Novell”, “Joventut Catalana”, “Mirador” i “La Nau”, entre d’altres Fou redactora de “La Dona Catalana”, on publicà nombrosos contes infantils i sentimentals, poemes i articles, sovint amb pseudònims Traduí novelles per a la collecció “Biblioteca La Dona Catalana”, la qual també li edità diverses novelles roses que, dins l’àmbit de la literatura de consum, s’adreçaven sobretot al públic femení Cau roig 1935, Fruit d’aventura 1935-36, Una pobra noia 1936-37, August Martí 1937, Un drama a la masia 1938 i Els…
Helena Vidal i Fernández
Literatura catalana
Traductora.
Filla del mestre i traductor August Vidal, expatriat el 1939, visqué a Moscou fins el 1957 Estudià filologia hispànica a la Universitat de Barcelona UB i després seguí cursos de llengua i literatura russes a França i Rússia Des del 1978 és professora de rus a la UB, on ha publicat una Introducció a la gramàtica russa 1997 i un manual de Traducció del rus 2000 El 1968 s’estrenà com a traductora amb una peça teatral de Gorki, Els baixos fons , de qui també acostà Caminant pel món 1969 De Tolstoi, en traduí un recull d’articles pedagògics 1990 Amb Miquel Desclot preparà una…
Rafael Caria
© IEC / Montse Catalán
Literatura catalana
Filòleg i poeta.
Llicenciat en dret, es dedicà al redreçament cultural i lingüístic de la seva ciutat, fou director de l’anuari acadèmic Revista de l’Alguer 1990-99 del Centre de Recerca i Documentació Eduard Tota que ell havia fundat el 1979 Especialitzat en toponímia i lexicografia, publicà en aquest camp Studi di toponomastica e lessicografia algherese, I Il mondo del Càlic 1990, Toponomastica algherese, II 1993, Documents d’història toponímica algueresa el “Llibre de las lacanas” 1992, Els noms de les herbes del camp de l’Alguer 1993 i Le piante espontanee ad Alghero 2001 Publicà…
,