Resultats de la cerca

Molt influït per l’avantguardisme francès del principi de segle, ha publicat els reculls Pleniluni 1980, premi Recull 1978, Metamorfosi del silenci 1982 i El clima de les flautes 1982 Fou guardonat en els Jocs Florals de Barcelona del 1984 amb La veu de les estàtues  i el 1986

És considerat un dels impulsors de l’avantguardisme a l’Estat espanyol Fundà, el 1932, la ‘Gaceta del Arte’ i, el 1935, l’ADLAN de Tenerife, vinculat a l’homònim català, que organitzà a l’illa una Exposició Surrealista Internacional A la postguerra participà en iniciatives com l’Escola d’Altamira Ha publicat obres de creació com Poemas de sol lleno 1928 i nombroses monografies

És autor de tres reculls Iceberg 1986, Sagitari 1998 i Les mosques, la por A la seva obra poètica intenta reconciliar realisme quotidià, lirisme delicat i avantguardisme actual Ha estat el promotor d’activitats culturals com ara les lectures-tertúlies Poemes a l’Havanna 1990-93 recollides en una antologia l’any 1996, el Congrés Traficants de Poesia 1996, i l’exposició Art i poesia 1996 Ha comissariat les exposicions Bartomeu Rosselló-Pòrcel, poeta 1996 i Dos amics de vint anys Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel Barcelona 1930-1938 2002 Conjuntament amb Pere Rosselló…

Inicià la seva carrera literària al setmanari Foc i Flama És autor dels reculls Jardí espiritual 1915 i Camins de llum 1919, amb poemes tècnicament ben elaborats, però de ressò tradicional i poc permeables als corrents moderns del moment Collaborà en diversos diaris valencians i en publicacions com El Poble Valencià , El Camí  sovint amb el pseudònim Daniel Tossal i Pensat i Fet Incentivà la segona etapa de Pàtria Nova , i, a partir del 1927, s’incorporà a Taula de Lletres Valencianes , on participà en debats al voltant de l’avantguardisme i la renovació literària de la poesia…

Va encetar la seva carrera poètica amb Història d’un paisatge 1985, en què juxtaposava arcaisme i avantguardisme Els tres reculls següents, Roda 1992, Hemisferis 1995 i NY, obert tota la nit 1997, formen una mena de trilogia que gira entorn del tema del viatge interior i exterior que fa el poeta a la recerca de conèixer la realitat que l’envolta, ell mateix, i poder determinar el seu lloc exacte en el món Mescal 2001, el cinquè llibre de l’autor, marca un nou punt de partida, cap a una poesia més despullada i més arriscada La seva traducció de Les Murray, Australia, Australia…

Publicà poemes i crítiques d’art i de literatura a la premsa Fou redactor d’“El Día” i collaborà a “Baleares”, “La Nostra Terra”, “Brisas”, “Crónica”, “Estampa”, “La Esfera” i “Les Nouvelles Littéraires” Atret primer per l’Escola Mallorquina, als anys vint defensà la introducció de l’avantguardisme a les Illes En poesia rebutjà l’estètica modernista i cercà una expressió sintètica basada en la imatge i la suggestió Produí sobretot en castellà, però també escriví en català gràcies a la influència de Bartomeu Rosselló-Pòrcel A la postguerra collaborà amb pseudònims a “Hoja del…

Fill de l’artista Antoni Tàpies  Es donà a conèixer en el camp de la poesia visual pròxim a les arts plàstiques i, encara sota la influència de l’avantguardisme calligramàtic publicà Siboc 1973 A partir de Les danses d’u 1975 ha conreat un estil més lligat al tractament de les experiències culturals i de la mateixa escriptura, àgil i brillant A Dies d’aigües 1980 mostra l’afany d’assolir un to elegíac que superi l’experiència personal Continuà la seva trajectòria poètica amb els volums de poesia La veu del vent 1988, El sedàs de la nit 1990, Matèria dels astres 1992 i L’escrivent…

Desenvolupament enciclopèdic És el segon poemari de l’autor Recull un total de vint-i-cinc poemes escrits entre els anys 1919 i 1921, on combina algunes propostes poètiques nascudes arran de l’esclat de l’avantguarda europea amb altres elements més propis de la tradició Alguns dels poemes del llibre contenen les claus definitòries de la poesia amorosa salvatiana, que serà àmpliament desenvolupada més tard a El poema de la rosa als llavis 1923 Totes les relacions entre el jo que domina els poemes i el món que l’envolta es troben regides simbòlicament per la passió amorosa, que hi és concebuda…

Vida i obra Conreà la novella Eduard 1955, Una taca de sol 1968 i Si la vida ens digués sí 1988 la poesia D’aire i de foc 1959, Cançons per a no cantar 1977, Petit poema de Catalunya 1977, Paisatges de Catalunya 1978 i De foc i d’aire 1982, reculls que aplegà a Poesia 1938-83 1985 amb tota una sèrie d’estudis crítics sobre la seva poesia Restà inèdit l’extens Poema de Crist Com a assagista publicà Maragall 1860, 1911, 1961 1964, Per un nou concepte de la Renaixença 1965, I els catalans també 1965, premi J Yxart 1964, L’avantguardisme en la poesia catalana actual 1972 i Aspectes…

Vida i obra Defensà l’avantguarda que, per a ell, anava lligada a un dinamisme polític, i teoritzà sobre la relació entre la intuïció, l’irracional i el pensament màgic, com també l’expressió artística de vivències íntimes Home d’una gran cultura, especialment alemanya, s’interessà especialment pel dadaisme, el surrealisme i la filosofia alemanya per Sade, Nietzsche i Freud Oposava a l’ homo fabe r el profètic homo divinians Collaborà a El Camí  1918, Terramar  1919-20, de Sitges, Monitor  1921-23, L’Amic de les Arts  especialment en el número sobre l’avantguardisme del 17 d’…