Resultats de la cerca

Canongessa de Sant Agustí a Bell-lloc de Peralada, és autora d’un poema Dècimes bilingües , és a dir, de doble lectura català-castellà en lloança de Nuestra Señora del Carmen, als preliminars del Fènix català 1644 de Josep Elies ↑ Estrugós

Fou tipògraf i dirigí i publicà els setmanaris festius bilingües “El Gall” 1868 i “La Bomba” 1870-73, els quals, per suposades injúries a l’autoritat governativa, li ocasionaren problemes amb la justícia Collaborà també en altres publicacions, com ara sValencia Ilustrada” 1877, “El Bou Solt” 1877 i “Carracuca” 1877 Propugnador de la Renaixença a València, fou soci fundador de Lo Rat Penat 1878 i autor de diverses obres dramàtiques

Carmelità, prior del convent d’Onda i vicari general de l’orde a Càller Sardenya Escriví un Espill de ben viure i per a ajudar a ben morir València 1559, amb una prosa natural i elegant, que, traduït al castellà el 1565, gaudí d’una gran fortuna editorial Se’n feren una dotzena de reedicions en castellà, dues en català i dues de bilingües Una edició catalana del 1827 presenta la curiositat d’incorporar entre parèntesis, al costat de les paraules considerades arcaiques, formes lingüísticament més modernes

El 1801 entrà a la congregació de l’Oratori És autor del dietari Barcelona cautiva , en sis volums 1815-21, on narra, des d’un punt de vista antifrancès, l’ocupació de Barcelona per les forces napoleòniques i aporta un bon nombre de documents en restà inèdita la part corresponent als fets posteriors a l’abril del 1811 Publicà altres llibres sobre episodis de la guerra del Francès i deixà manuscrites algunes obres històriques També compongué diàlegs i contes escrits amb l’artifici d’utilitzar només monosíllabs, en català, i unes Octavas bilingües castellanas o catalanas según se…

És autor de tres composicions caracteritzades per la destacada presència de referències mitològiques Es tracta d’un maldit adreçat amb certa violència a un home el nom del qual s’amaga sota el senyal Sac de pecats , una cançó amorosa on elogia de manera elegant Isabel Suaris, dama de certa anomenada entre els poetes de l’època, com Bernat de Fenollar, i una poesia farcida, és a dir, escrita en castellà i llatí, en lloança d’una dama de la qual s’elogien les aptituds musicals Bibliografia Aramon i Serra, R 1961 “Algunes poesies bilingües en cançoners catalans” Estudis Romànics ,…

És autor d’una novelleta cavalleresca, Tragèdia de Lançalot , publicada a Barcelona vers el 1496 sota el nom de mossèn Gras i dedicada al comte d’Ischia Joan de Torrelles, adaptació, d’estil retòric, dels primers episodis de la novella francesa La mort del rei Artús segle XIII Fou potser un Lluís Gras identificable amb un homònim ambaixador d’Alfons el Magnànim a Tunis els anys 1444 i 1445 Bibliografia Ganges, M 1992 “Poetes bilingües català – castellà del segle XV” Boletín Bibliográfico de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval , 6/1 Kelly, HA 1993 Ideas and Forms of…

Administrador de correus, fou redactor de diversos periòdics de Barcelona La Corona de Aragón i Madrid La Correspondencia Ilustrada , entre d’altres Escriví algunes peces teatrals en castellà, però aviat es decantà pel català A més d’ Adéu-siau, o El payés en la corte i La pubilla de Riudoms , bilingües totes dues i estrenades el 1861, és autor dels melodrames Digna de Déu i Mistos , estrenats el 1866, i Romanços 1872, i de comèdies com La vergonya i Beneites siguin les dones Frederic Soler feu clares allusions satíriques a l’autor a El boig de les campanilles 1865, en…

Vida i obra De família de terratinents d’Oliva, milità en el liberalisme i en la Milícia Nacional i fou regidor de la ciutat de València Feu els primers estudis als escolapis, on fou company de Vicent Boix, i els de dret a la Universitat de València Participà en els treballs erudits de la Societat Arqueològica Valenciana i publicà cinc peces teatrals breus, algunes de bilingües, que responen, amb enginy i vigor lingüístic, al reduccionisme temàtic, moral i tècnic més habitual en el teatre valencià del seu temps Les marors d’una fadrina, o El viudo verd , 1860 Nello, o Medidas de…

Autor d’un gran nombre de colloquis, sovint reeditats, en què descriu festes reials i religioses, del moment, modes i temes de discussió popular, a través de diversos personatges imaginaris Pepo de l’Horta, Pepo Canelles, Nelo i Quelo, Cento el Formal i Tito Bufalampolla, etc Sota una forma jocosa i desenfadada, els seus romanços exalcen la monarquia borbònica i les commemoracions oficials D’un to més teatral és la Junta secreta , impresa el 1788 També compongué dues peces dramàtiques bilingües amb motiu de la visita a València de Carles IV 1802 per ser representades a l’aire…

Es formà com a professor de català i exercí de professor durant la Generalitat Republicana Collaborà als diaris L’Acció  i El Dia Ja en la postguerra, el 1959 guanyà els Jocs Florals de la Llengua Catalana de París amb la composició Biografia Publicà les novelles Una societat limitada 1962 i Joventut alada 1964 els llibres de poemes La riuada 1966,  A dos corrents  1976, Enfilall de sonets  1988,  Reflexos vitals 1990, Escala de febrers  1996 i Doble llum pel meu balcó   El paraigua arraconat i altres contes  1992, publicada conjuntament amb Mercè Valero i els de prosa poètica A dos…