Resultats de la cerca

Jesuïta 1746, ensenyà als collegis de Cordelles 1760 i de Betlem Barcelona El 1764 marxà a Cervera, com a professor de filosofia al Collegi de Sant Bernat i el 1766 era catedràtic de filosofia suarista de la Universitat, on establí amistat amb Josep Finestres i Llucià Gallissà Exiliat a Itàlia el 1767, hi ensenyà filosofia, història, dret i teologia, i hi publicà nombroses obres, principalment de dret canònic, en llatí i en italià Aplicà a l’estudi del dret canònic el nou mètode de la romanística del segle XVIII És autor de Dissertatio historico-dogmatica de materia et forma sacrae…

Vida i obra Doctor en dret civil i canònic segons un document del 1524, essent encara estudiant de dret concorregué al certamen immaculista del 1474 amb la composició A vós, qui nou cors ha glorifficada Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu bibliografia

Es doctorà en dret civil i canònic a Itàlia i hi actuà com a jutge i assessor reial El 1604 tornà a Mallorca i, influït per Alonso Rodríguez, ingressà a la cartoixa de Valldemossa, d’on fou prior 1611-13 Escriví diverses obres espirituals en castellà, entre les quals es destaca la Vida, muerte y milagros de la bendita virgen sor Catherina Thomasa 1617

Residí a Madrid, on cursà la carrera de dret civil i canònic i la d’administració El 1873 estrenà Pruebas de fidelidad , i a partir del 1876 inicià la collaboració amb Vital Aza Noticia Fresca , Campos Arana Los trapos de cristianar , 1879, Chueca, i sobretot Chapí Música clásica , 1880 La serenata , 1881 etc Com a poeta deixà el volum Fábulas y cuentos Collaborà activament a Madrid Cómico Algunes obres seves foren traduïdes al francès, l’italià i el portuguès

Vida i obra Eclesiàstic, cosí de Joan Gaspar Roig i Gelpí El 1632 es doctorà a Roma en drets civil i canònic, i el 1633 fou designat prior de Meià rebé tot seguit l’hàbit benedictí Publicà diversos llibres de reglamentacions eclesiàstiques i deixà manuscrits alguns llibres de devoció, com ara la Romeria del Paradís i una Relació de les coses del gloriós sant Jordi, màrtir en Catalunya , i les seves memòries, en tretze volums que abracen del 1622 al 1666, de les quals només se’n conserva una petita part Bibliografia Pons i Guri, JM 1960 Vegeu bibliografia

Fou doctor en dret civil i canònic i canonge de la seu de Barcelona Participà al certamen poètic dedicat a sant Ramon de Penyafort 1601 amb dues composicions en català, i al que se celebrà amb motiu de la beatificació de Teresa de Jesús, amb una glossa i un sonet en castellà 1614, sempre fora de concurs Se’n conserva també un poema liminar, Estança , que és una lloança de Manresa Però és conegut sobretot per un Tratado de las comedias en que se declara si son lícitas Barcelona 1618, on expressa de manera ponderada la seva oposició al gènere

Estudià a Girona, a Alcalá 1515, a París i a Bolonya, on es doctorà en dret canònic i en teologia 1528 És considerat el restaurador de la Universitat de Barcelona, de la qual fou professor d’arts, de teologia i de Sagrada Escriptura i rector en tres ocasions El 1560 founomenat abat de Vilabertran, i el 1562 assistí al concili de Trento Els seus estudis històrics i lexicogràfics sobre els textos originals grecs i hebreus de la Bíblia, que comparà amb la versió llatina de la Vulgata , restaren inèdits Els seus deixebles publicaren la seva composició en forma de drama clàssic In…

Doctorat en dret civil i canònic, i en teologia, excellí també en els estudis matemàtics i d’astronomia Fou collaborador, de l’astrònom mallorquí Vicens Mut El 1634, durant els exàmens públics realitzats a l’església del Collegi Monti-sion, de Mallorca, pronuncià una dissertació de lloança de les matemàtiques la Oratio in laudem scientiarum matematicarum El 1625, participà en el certamen poètic amb motiu de l’inici del procés de beatificació de la monja mallorquina Caterina Tomàs, amb unes  Quartilles a Santa Catalina Tomàs,  celebrat al mateix collegi Monti-sion, que foren …

Vida i obra Membre d’una família noble, apareix documentat primer com a donzell i després com a cavaller i ciutadà de Barcelona Estudià decretals a Bolonya, on es doctorà en dret civil i canònic el 1451 Fou professor de l’Estudi General de Lleida, i esdevingué un jurista eminent És autor de diverses obres de caràcter legal en llatí, entre les quals destaquen el tractat De antiquitate legum , escrit a Bolonya el 1448 i dedicat a l’arquebisbe de Tarragona, i una collecció de Concilia , en dues parts, la primera 1462 dedicada als estudiants de Lleida, i la segona 1464, als doctors…

Estudià a Salamanca i a València i es doctorà en teologia i dret canònic Fou canonge de la seu de València des del 1584 Fou un dels fundadors de l’ Acadèmia dels Nocturns  de València 1591, en la qual, amb el pseudònim Miedo,  participà seixanta-dues vegades amb poemes i alguns discursos Fou secretari en els certàmens poètics organitzats per Bernat Català de Valeriola i com a tal escriví els cartells, els vexàmens i les sentències El 1600 publicà una Relación de fiestas pel trasllat d’unes relíquies de sant Vicent Ferrer La seva obra destaca per fusionar el teatre cortesà, el…