Resultats de la cerca

Fou l’ànima dels quaderns humorístics Fullaraca vers el 1887 i collaborà en La Roja 1881, La Honorata 1885-86 i altres publicacions de Barcelona i Madrid Fou el primer director artístic de La Tomasa des del 1888 Estrenà al Romea de Barcelona el drama Al peu de la creu 1892 i escriví diversos monòlegs humorístics, entre els quals cal citar Tot per elles 1885 i L’home de la dida 1892 Era oncle de l’escultor i comediògraf  Lambert Escaler

Formà part de la bohèmia romàntica barcelonina i no es preocupà de donar continuïtat a la seva obra literària Collaborà esporàdicament en Un tros de paper , i Valentí Almirall li finançà una revista que tingué curta vida El gandul Com a comediògraf escriví dues peces de crítica de costums Un mirall per les pubilles 1870 i Lo gandul 1872 En aquesta darrera plantejà un diluït enfrontament entre amo i obrer, i hom troba en el seu protagonista el reflex de l’autor Com a poeta i prosista satíric publicà el recull Llampecs entre tenebres 1872

Vida i obra Al principi de segle tingué relació amb la tipografia de L’Avenç Debutà el 1909 com a comediògraf amb Quan l’amor ha encès la flama Seguiren, entre d’altres, L’eterna qüestió 1909, Mai se fa tard si el cor és jove 1910, Vilacalmosa 1910, Matí de festa 1910, A cor distret, sagetes noves 1911, La sagrada família 1912 i Seny i amor, amo i senyor 1925, la seva obra més representada a Catalunya i, posteriorment, a Mèxic més de cent representacions, en traducció castellana d’Artur Moi Inserit dins del costumisme, evità els efectismes romàntics, simplificà la trama de les obres,…

Estudià humanitats i filosofia al seminari de Vic Collaborà en la premsa comarcal i barcelonina Fou corrector de La Veu de Catalunya Publicà els poemes Fruits tardans 1925, la novella De mort a vida 1931, les narracions La dona dels ulls blancs i El comediògraf i obres de teatre tradicional

Fill del periodista i comediògraf Joan Molas i Casas Llicenciat en dret, s’especialitzà en qüestions de propietat intellectual És autor d’una obra poètica breu Sonates 1916, amb prefaci d’Apelles Mestres, se centra en l’aproximació entre la poesia i les formes musicals A Llum, amor, pensament 1920, la naturalesa i les reflexions poètiques són els eixos de les composicions L’estil, la imatgeria i les idees sobre la naturalesa, el poeta i la poesia són properes a Maragall

Fou l’ànima de la societat dramàtica El Fènix i assidu collaborador de diversos setmanaris alacantins, en què publicà poemes de caràcter festiu i costumista Fou pioner del teatre en català a Alacant Escriví les comèdies Un fill digne d’Alacant, o Entusiasme contra el moro 1860, sobre la guerra d’Àfrica, Casament i mig, o Dansa en la Vila-vella 1863, en què narra amb verisme els tradicionals balls d’aquest barri alacantí, i La vetlada d’un mortitxol , inacabada, que descriu el ritu, molt estès aleshores per les comarques valencianes, de la vetlla dels albats

Fou tenor de sarsuela i actor còmic professional Tota la seva producció dramàtica són sainets en català En el pecat va la penitència 1883, Ensomiant 1883, El cullerot 1886, la peça més popular, amb títol pres d’una de les revistes satíriques alacantines més llegides, des del 1884 al 1889, El testament d’ultratumba 1901, Un casament per música i Vaja una boda

És autor de diverses comèdies i obres paròdiques Barba-Roja s d, Anar-se’n a temps s d, Mitja figa, mig raïm 1886, De rialles 1887, Joseph Serra 1888, Lo setè Sant Matrimoni 1891, Viatges d’una puça 1892, Sant Jordi mata l’aranya 1893 i Los gelos de la Coloma o baralla de dos guapes per un jove comprimit 1895 També escriví, en collaboració amb Felip Dalmases i Gil, Pintura fi de sigle 1893 i La Lola estr 1893 i publicada el 1894, obra que parodia el drama de Josep Feliu i Codina La Dolores

De formació autodidàctica, collaborà en diverses publicacions periòdiques com ara “La Barretina”, “La Creu del Montseny”, Lo Pensament Català , Cu-cut i “Bon Seny”, entre d’altres És autor de peces teatrals moralitzadores que es representaren en societats catòliques, amb repartiment exclusivament masculí Destaquen Furor pessebrista 1897, estr 1896, el monòleg en prosa L’home roig 1913, estr 1910, L’hostal de la serena s d, inclosa en la collecció “Lectura Popular”, la comèdia de costums La mort de l’avi 1898, estr 1897 i els drames Lo roure centenari 1897, El castell de Montsoliu…

Advocat penalista, fundà “El Foro Valenciano” Fou secretari i regidor de l’Ajuntament de València Compongué un mètode de taquigrafia per a la Societat Econòmica d’Amics del País El 1862 creà una càtedra de declamació i és autor de moltes obres teatrals en castellà i en català, entre les quals sobresurten El tio Sec i el so Salustiano estrenada el 1870, Tres al sac , El secret de la sària i En la sarpa del gat