Vida i obra
Al principi de segle tingué relació amb la tipografia de L’Avenç. Debutà el 1909 com a comediògraf amb Quan l’amor ha encès la flama. Seguiren, entre d’altres, L’eterna qüestió (1909), Mai se fa tard si el cor és jove (1910), Vilacalmosa (1910), Matí de festa (1910), A cor distret, sagetes noves (1911), La sagrada família (1912) i Seny i amor, amo i senyor (1925), la seva obra més representada a Catalunya i, posteriorment, a Mèxic (més de cent representacions), en traducció castellana d’Artur Moi.
Inserit dins del costumisme, evità els efectismes romàntics, simplificà la trama de les obres, concentrà l’atenció sobre un episodi i emprà un llenguatge depurat. Cal citar encara El camí desconegut (1927), Isabel Cortès, vídua de Pujol (1928), El testament de l’Abadal (1929) i Les ales del temps (1934). Edità llibres de teatre, la col·lecció “Les Ales Esteses”, i diverses revistes, entre les quals sobresurt La Mainada.
Exiliat a Mèxic el 1939, hi fundà la Companyia Internacional d’Edicions, que publicà La Nostra Revista (1946-54). Fundà i dirigí El Poble Català i col·laborà en altres revistes de l’exili, com ara Germanor. És també autor d’Adrià Gual i la seva obra (1944).
Germà del periodista i historiador del teatre Josep Artís i Balaguer, són fills seus l’artista i escriptor Avel·lí Artís-Gener i l’arquitecte i escenògraf Arcadi Artís-Gener.
Bibliografia
- Bladé i Desumvila, A. (1993): De l’exili a Mèxic. Barcelona, Curial, p. 151-186.
- Caballeria Ferrer, S. (2001): “La col·leció popular ‘Les Ales Esteses’ d’Avel·lí Artís i Balaguer (1929-1931)”. Revista de Catalunya, 165, p. 79-90.
- Ferrer, J. i Pujadas, J. (2003): Epistolari de Joan Coromines amb exiliats catalans d’Amèrica: Hipòlit Nadal i Mallol i Avel·lí Artís i Balaguer. Barcelona, Fundació Pere Coromines / Curial.
- Riera Llorca, V. (2003): Cròniques americanes. Articles publicats en les revistes de l’exili. Barcelona, Fundació Pere Coromines, p. 191-195.