Resultats de la cerca

Llicenciada en filosofia i lletres i dedicada professionalment a la docència Escriptora de vocació tardana, no es donà a conèixer fins que tenia cinquanta anys amb els poemes aplegats a Vint-i-cinc sonets i un dia 1978 La seva trajectòria continuà amb la novella Trena de cendra 1984 i el poemari Amat i Amic 1985, tots dos títols centrats en el dolor d’absència per la mort del seu marit La seva obra poètica continuà a Pràctica de la vida 1993 i Interiors 1997, i fou recollida a Poesia completa 2005 Pel que fa a l’obra narrativa, els seus dos darrers llibres foren de narrativa curta, centrats…

Treballà a la banca després d’estudiar Comerç, però es decantà pel periodisme i collaborà durant setanta anys a la premsa amb ressenyes i crítiques teatrals, articles de divulgació i, també, poesia Collaborà a Baluard de Sitges fins que fou clausurat per la Dictadura de Primo de Rivera i després fundà La Punta i la Gaseta de Sitges i continuà collaborant en altres publicacions tant comarcals com barcelonines La Veu de Catalunya , La Nova Revista , Mirador Quan després de la Guerra Civil, la majoria deixaren de publicar-se, continuà treballant per a L’Eco de Sitges , Sitges i Antologia de…

Durant la Guerra Civil Espanyola sobresortí com a cartellista Dibuixà per al Comissariat de Propaganda de la Generalitat i els seus cartells estan entre els més reconeguts i celebrats de l’època S’exilià el 1939 Després de passar per camps de concentració, s’intallà a París, on continuà la seva tasca artística Posteriorment, anà a Mèxic A partir del 1949, però, fixà la seva residència a Nova York Des de Nova York feu nombrosos viatges per Europa i Amèrica i desenvolupà la seva activitat d’artista polifacètic També practicà la fotografia com a document social captant imatges de Nova York, Roma…

Pertanyia a la petita noblesa propietària rural vigatana Fou un dels vuit personatges que, amb la seva signatura, donaren a Domènec Perera i a Antoni de Peguera el caràcter de delegats oficials de Catalunya per a signar el pacte de Gènova 1705 amb les potències aliades Durant la guerra, fustigà les guarnicions i l’exèrcit borbònic a la plana de Vic i al Lluçanès, participà en la defensa de Montjuïc 1705 i en la de Barcelona d’uns quants anys després, com a coronel de fusellers El 1710, com a membre del senat, fou destinat a la plana de Vic per mobilitzar noves milícies voluntàries Abandonada…

Situat entre el postromanticisme i un realisme quasi castissista, el seu teatre continuà el de Tamayo i Baus i el d’Echegaray, tot afegint-hi l’interès per la problemàtica social, tractada, però, d’una forma melodramàtica Juan José , 1895 Conreà temes llegendaris i lírics Honra y vida , 1891 Curro Vargas , 1892 i de tesi Los irresponsables , 1892 Luciano , 1894 Traduí al castellà El místic de Santiago Rusiñol

Afiliat al partit liberal de Sagasta des del 1865, ocupà diferents càrrecs públics fou diputat per Barcelona a les corts espanyoles en diferents legislatures 1881, 1882 i 1884, governador civil de diverses províncies, director general de Beneficència i Sanitat i delegat reial de primer ensenyament Dirigí La Crónica de Cataluña  La seva adhesió a un projecte, presentat per Sagasta, desfavorable a Catalunya provocà la baixa de la majoria dels subscriptors, però li valgué d’ésser nomenat per al govern civil de Màlaga, des d’on passà als de Sevilla i de la Corunya Incorporat a la redacció del…

Vida i obra Membre de l’estament ciutadà, compongué un dietari breu amb notícies sobre la ciutat de València i el País Valencià entre el 1573 i el 1588, ordenades cronològicament i de temàtica diversa festes nobles, fets luctuosos, processons, entre d’altres, amb un marcat detallisme Possiblement parent de Jeroni ↑ Sòria , continuà l’índex alfabètic del seu dietari i hi afegí notícies noves del 1568 al 1605 Bibliografia Martí Mestre, J 1995 Vegeu bibliografia

Estudià filologia catalana i és professor d’ensenyament secundari S’inicià en l’àmbit de la poesia amb la publicació de Pentagrama 1987, gènere que continuà amb les obres Parella de negres 1988, premi Josep Maria López-Picó, Ròssecs 1992, Al cul de sac trobareu les porgueres 1993, Antídots 1996, premi Ciutat d’Elx,  Temps pervers 1999, premi Guillem Nicolau de la Diputació General d’Aragó, In nuce Antologia lírica 2005 i Camp Clos  2006

Llicenciat en ciències químiques per la Universitat de Barcelona, el 1956 assumí, amb Josep Benet, la direcció de Germinabit , i el 1958 transformà el butlletí del monestir de Montserrat en la revista Serra d’Or Fundador amb Max Cahner d’ Edicions 62  1961, el 1969 se separà d’aquest i refundà l’editorial, on continuà en tasques de direcció fins a la jubilació 2002 En 1992-95 fou president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana

Vida i obra Era un militar liberal, fill d’un militar absolutista originari de l’Arieja que s’havia fet voluntari de l’exèrcit espanyol arran de la guerra contra la Convenció Francesa Amb l’arribada del comte d’Espanya a Barcelona, s’exilià a Perpinyà, on es dedicà a l’ensenyament d’idiomes, assimilà el romanticisme i es feu militant del saint-simonisme, que difongué a través de la premsa Publicateur des Pyrénées-Orientales , Journal des Pyrénées-Orientales , sota el nom adaptat de Joseph Andrew de Covert-Spring , amb articles i algun poema doctrinal Amb la mateixa finalitat contribuí a la…