Resultats de la cerca

És autor d' Aucells de gàbia 1904, records sobre la seva vida d’empleat de ferrocarrils Per al teatre escriví Gent d’ara 1908, el monòleg Casat 1908 i una paròdia Sherlock Holmes Collaborà assíduament en el setmanari “Cu-cut" amb el pseudònim KOK

Treballà en feines diverses revisor de trens, escultor, músic, etc Fou popular per les seves collaboracions al setmanari Cu-cut 1902-08, en el qual publicà, amb el pseudònim KOK , cròniques en vers sobre l’actualitat política i paròdies de costums, tipus i successos El 1904 edità Aucells de gàbia , unes memòries de la seva època d’empleat ferroviari Per al teatre escriví els monòlegs Casat 1908 i El quefe d’estació 1908, a més d’una comèdia de costums ambientada en la petita burgesia, Gent d’ara 1908, i la paròdia El gran detective Holmes s d És autor, també, del llibre per a…

Feu estudis eclesiàstics i exercí de vicari en diverses poblacions, fins que el 1912 fou nomenat rector de Vall-llobrega Com a escriptor, publicà diversos articles i poemes en publicacions gironines El Geronés , El Deber , El Faro  i, més assíduament, a Vida i barcelonines La Veu de Catalunya i Cu-cut Escriví el drama històric en tres actes i en vers  Cap d’estopes 1901 i la peça teatral en prosa Tartufisme El 1919, la collecció “Lectura Popular” recollí diversos dels seus poemes al volum Poesies 1919 Són composicions d’herència romàntica que prenen com a temes principals la…

Estudià medicina a Barcelona, on exercí, i aviat es distingí per les seves collaboracions a la Revista de Higiene  i el Boletín de Medicina y Farmacia Collaborà també a La Renaixença , L’Esquella de la Torratxa , L’Aureneta i Cu-cut , sovint amb els pseudònims d’ Enric Xarau i Jordi Muntaner Publicà obres de tema mèdic, com Fecundación artificial humana 1882 i  Banys de mar 1901, i de tema històric i literari, com La prostitución 1894 i la novella  L’abim 1911, teatrals, com Lo trinxeraire 1899 i Misèria 1912, la narració breu Blanca d’Alamany  1919 i unes Tradicions de Llívia…

Cursà la carrera d’enginyeria tèxtil, que acabà a la ciutat alsaciana de Moulhouse 1887-89 Fou collaborador d’ Els Follets  1913 —on signava Gnom —, L’Hereu  1913-14 —amb el pseudònim Cabaler —, En Belluguet  1913-16 —on emprà el nom d’ Argentviu —, La Piula , Cu-cut i En Patufet , entre d’altres Assidu participant als jocs florals, és autor de versos de caràcter costumista o històric, i de faules, que recollí en les obres Primerenques 1900, La masia trista 1910, De les golfes , Rurals , i en l’antologia Poesies sd, de la collecció “Lectura Popular” També és autor del monòleg en…

De formació autodidàctica, collaborà en diverses publicacions periòdiques com ara La Barretina , La Creu del Montseny , Lo Pensament Català , Cu-cut i Bon Seny , entre d’altres És autor de peces teatrals moralitzadores que es representaren en societats catòliques, amb repartiment exclusivament masculí Destaquen Furor pessebrista 1897, estr 1896, el monòleg en prosa L’home roig 1913, estr 1910, L’hostal de la serena s d, inclosa en la collecció “Lectura Popular”, la comèdia de costums La mort de l’avi 1898, estr 1897 i els drames Lo roure centenari 1897, El castell de Montsoliu…

Llicenciat en lletres, fou fundador i president de l’Orfeó Gracienc i secretari de la Unió Catalanista Escriví comèdies i collaborà a Cu-Cut , on, del 1910 al 1912, emprà el pseudònim Flavius per als seus versos satírics sobre l’actualitat política i social També escriví a L’Esquella de la Torratxa , La Tralla , El Renaixement , La Veu Gracienca  i La Veu de l’Empordà , entre d’altres Guanyà alguns premis de poesia i actuà de mantenidor als Jocs Florals del 1924 Escriví l’assaig Art i monuments Catalunya 1926, i el 1951 publicà l’inventari Els pseudònims usats a Catalunya , on n’…

Collaborà a les revistes  Joventut , Torrent 1900-02 i Cu-cut 1902-13 Prescindí dels corrents narratius del segle XX i conreà un tipus de literatura de caràcter costumista i amb poques pretensions literàries, d’entreteniment Les seves obres destaquen per la capacitat d’observació i per l’evocació d’ambients i personatges típics de la menestralia barcelonina Aplegà narracions i articles de costums a Pàgines festives 1906, Barcelona típica 1914, Tres narracions 1930, premi Concepció Rabell 1932 i De l’última collita s d També publicà les novelles L’oncle Magí 1910, Gent del barri…

A començament del segle XX mantingué contactes amb afeccionats a la literatura que, com ell, participaven en publicacions, Jocs Florals i grups de teatre comarcals Dirigí la revista Enllà  de Molins de Rei i publicà les obres de teatre Una boira Pas de comèdia 1908 i Quan les arrels han mort Drama en tres actes i en prosa 1910 És autor de narracions, com Goig i Deslliurança Traduí Conte d’hivern de Shakespeare 1909 i collaborà amb el pseudònim Puck a les revistes Teatràlia  1908-10 i El Teatre Català  1912-17 Desapareguda aquesta última, collaborà a la secció de contes de La Publicidad  i…

Germà del polític  Pere Muntañola Collaborà a Cu-cut i En Patufet , on signà amb l’anagrama Amyc Aprengué l’ofici d’impressor i es convertí en editor Creà l’ Editorial Muntañola  1917-29 —influït per l’Editorial Calleja—, dedicada solament a llibres per a infants, en català i en castellà, amb la qual dugué a terme una tasca exemplar Concebé un tipus de llibre de format gran, illustrat a tot color, combinant un text llegidor amb uns dibuixos que feien més entenedor el conte El primer llibre fou Bernardo y el gigante , rondalla mallorquina, que illustrà ell mateix Publicà contes de Josep…