Resultats de la cerca

Espardenyer d’ofici, posseïa una gran facilitat per a la improvisació i publicà nombroses composicions poètiques i articles de tarannà costumista i jocós en periòdics com “Trabajo”, “La Libertad” o “Nueva Illice”, que habitualment signava com El fregior o Un home flac De gran, exercí de mestre particular en els masos del camp d’Elx A banda de, composicions líriques, és autor de diversos sainets illicitans com Un diumenge en casa d’un colomista , Un cobrador d’aprèmit , o Un autor de poca llum , La política del dia , i, el més popular de tots, El Tenorio d’Atzavares 1891

Collaborà a La Tramuntana  1881 i fou el propietari de La Honorata  1885-86 Pertanyé al Centre Català i estigué estretament vinculat a la Llibreria Espanyola d’Innocenci López, que li edità la major part de la seva obra Assolí una notable popularitat amb nombroses obres de caràcter còmic i satíric, sainets sobretot entre d’altres, L’home dels nassos , 1891, amb més de deu edicions, comèdies de costums com Servei de plata , premiada als Jocs Florals del Primer Diumenge de Maig, el 1888 i sarsueles en català i castellà Publicà els reculls de versos Palpitacions 1885, Temps perdut…

Ha estat una de les autores més prolífiques i amb més diversitat temàtica en l’àmbit de la literatura infantil al País Valencià La seva publicació s’inicià amb El savi rei boig i altres contes 1979, premi Josep Maria Folch i Torres 1978, i continuà amb Abecedari del diumenge 1986, premi Tirant lo Blanc i premi Crítica Serra d’Or 1988, L’escletxa assassina 1990, Les tres avorrides 1997 i Versos al sol 2000, entre d’altres Ha escrit peces de teatre infantil, com les que reuní en el volum Mitja dotzena 1984, i La cuca Quica 1985, entre d’altres I també ha conreat la poesia València…

Fill de Frederic Soler Pitarra Pintor, format en una acadèmia particular de Barcelona, es dedicà a temes literaris i religiosos, paisatges, marines i escenes de gènere Té obres al Museu Nacional d’Art de Catalunya Com a literat escriví comèdies i peces breus Bon jan qui paga , 1889, i La feina d’en Jafà , 1893, adaptades del francès, i Mar grossa , 1895, la tragèdia Hidromel 1892, el poema dramàtic La llar 1897, basat en el poema L’escó , del seu pare, i la sarsuela La roca de les mentides Publicà uns Quadros de costums 1904, antimodernistes Poemes i narracions seves foren premiats als…

Exercí bàsicament com a periodista Començà escrivint poesia i, als anys vint, publicà narracions a “El Cuento del Diumenge” i a “Nostra Novella”, entre les quals sobresurten Fang en les ànimes 1930, de ressò didàctic, i El miracle de la rosa marcida 1931, amb imitació de components romàntics S’incorporà a Lo Rat Penat i participà en els Jocs Florals de l’entitat Treballà en la redacció d’“El Mercantil Valenciano”, on també feu de crític teatral Estrenà trenta-dues obres de teatre entre comèdies, sainets i sarsueles A partir del 1938 dirigí “La Correspondencia de Valencia”, “…

Des del 1912 publicà poemes i narracions a Avant , El Cuento del Diumenge , El Progreso de Xàtiva, Taula de Lletres Valencianes  i Las Provincias El 1930 fou un dels fundadors de la collecció “Nostra Novella”, on publicà, entre d’altres, les narracions de to popular Ninots de falla 1931 i el relat Els ulls de l’esperit 1930, d’imitació de registres romàntics Com a autor teatral, abans del 1936 estrenà algunes obres escrites amb la collaboració del seu germà Miquel De la seva poesia, influïda per Teodor Llorente, en destaquen Els sonets de la llar 1942, Les cançons de l’Horta…

Feu estudis d’arquitectura i de dret Cofundador 1908 i secretari 1909 de la Joventut Valencianista de València, fou un dels animadors de la secció de Barcelona, des d’on, amb Miquel Duran i d’altres, mirà de catalanitzar el regionalisme valencià Collaborà, entre d’altres, a La Veu de Catalunya , D’Ací i d’Allà , Llegiu-me  i Las Provincias Publicà dos reculls poètics Breviari romàntic 1913, un aplec que, encapçalat per un poema pròleg de Josep Carner, evidencia la recepció d’alguns dels models que conflueixen en el modernisme català i Flama 1916, on retorna als usos tradicionals d’arrel…

Llicenciada en ciències de la informació, treballa com a redactora de programes de ràdio i collabora a la premsa Avui , Punt Diari , Presència , etc Després de guanyar el premi Recull per la narració Semblava de vidre 1984, ha publicat els volums de narracions Arriben els ocells de nit 1985, Ramblejar 1992, i les novelles El centre exacte de la nit 1992, El son dels volcans 1999, L’arbre de Judes 2001, Mira’m als ulls 2004, premi Fiter i Rossell, 39+1 2005, 39+1+1 Enamorar-se és fàcil, si saps com 2007, Petons de diumenge 2008, premi Prudenci Bertrana, Una família fora de sèrie…

Vida i obra Emprà el pseudònim de Dove Fou dibuixant i caricaturista especialitzat en la premsa esportiva catalana, i sobretot, barcelonina Participà en el primer Saló d’Humoristes 1916, on obtingué el premi instituït per Cambó Collaborà a les revistes L’Esquella de la Torratxa des del 1915, Papitu des del 1916, “Xut” 1922-36 —que després de la guerra civil es convertí en “El Once” 1945-65, que ell mateix fundà i dirigí des del 1954—, El Be Negre , de la qual fou director artístic 1931-33, D’Ací i d’Allà , El Correo Catalán , La Veu de Catalunya des del 1933, L’Instant i Destino 1939-65 i…

Estudià enginyeria tècnica industrial i des del 1990 treballa com a tècnic lingüístic a l’administració  Collabora a la premsa Saó , El Temps , Levante , el Punt i ha estat impulsor, amb Manel Alonso, de les revistes literàries L’Aljamia 1991, que l’any 2003 rebé el premi de la Crítica dels Escriptors Valencians a la difusió de la literatura, i Quaderns de Rafalell 1994, i forma part del consell de redacció de la revista Abalorio i del consell assessor d' El nou conte del Diumenge   Ha publicat els reculls de narracions Els somnis possibles 1997, del qual l’any 2008 publicà…