Enric Duran i Tortajada

(València, 27 d’agost de 1895 — València, 28 de juny de 1967)

Escriptor.

Des del 1912 publicà poemes i narracions a Avant, El Cuento del Diumenge, El Progreso de Xàtiva, Taula de Lletres Valencianes i Las Provincias. El 1930 fou un dels fundadors de la col·lecció “Nostra Novel·la”, on publicà, entre d’altres, les narracions de to popular Ninots de falla (1931) i el relat Els ulls de l’esperit (1930), d’imitació de registres romàntics. Com a autor teatral, abans del 1936 estrenà algunes obres escrites amb la col·laboració del seu germà Miquel. De la seva poesia, influïda per Teodor Llorente, en destaquen Els sonets de la llar (1942), Les cançons de l’Horta (1944), Poema de València (1945), Líriques i burlesques (1953), Els paisatges cordials (1954) i l’antologia Semprevives (1963). En castellà publicà diversos volums de cròniques i memòries. Milità en la Joventut Nacionalista Republicana i fou conseller de l’Ajuntament de València durant la República i la Guerra Civil.