Resultats de la cerca

Llicenciat en filosofia i lletres, fou professor d’història de Catalunya al CADCI Durant la guerra civil de 1936-39 collaborà al Servei de Protecció dels Arxius Documentals, i després del 1939, a “Barcelona Divulgación Histórica” i al Museu Marítim de Barcelona Publicà articles en diverses revistes, uns Estudis de codificació catalana en 1809 1911, el llibre de poemes Llibre nou 1918 i Epistolari d’Àngel Guimerà 1930

Vida i obra Fill d’una família de propietaris rurals, realitzà estudis bàsics i treballà de mosso Escriví un llibre de memòries, dividit en capítols, amb la finalitat que servís de guia per als seus descendents i com a justificació de la minva de les seves propietats En un estil variat i amb un vocabulari molt ric i viu, hi anotà referències personals i de personatges que conegué, i explicà, adjuntant annexos documentals, els seus afers econòmics Bibliografia Geli, J i Anglada, MÀ 1978 Vegeu bibliografia

Ingressà al diari Informaciones de Madrid 1932, del qual fou sotsdirector Exercí la crítica teatral als diaris de Madrid ABC i Pueblo i s’integrà totalment en la cultura castellana Fundà el diari España de Tànger Fou crític teatral a Televisió Espanyola i dirigí molts documentals de No-Do Autor de poemes lírics Rosas líricas , 1923 Reloj , 1934, d’assaigs Sobre la vida y obra de don Carlos Arniches , 1942 Jardiel Poncela y su teatro , 1945 Alfonso Paso y su teatro , 1960, de novelles Cuatro pisos y la portería , 1940 Cuando cae el telón , 1950 i de diverses obres teatrals

Resident a Alemanya entre els anys 1973 i 1980, es donà a conèixer com a traductora literària el 1982 amb la versió de Woyzeck , de Georg Büchner, i Opinions d’un pallasso , de Heinrich Böll D’ençà d’aleshores ha traduït múltiples guions de documentals, pellícules o sèries de ficció per a TV3, catàlegs d’exposicions, articles de Der Spiegel  per a El Món  i El Temps , una vintena de títols de literatura juvenil i prop d’una cinquantena d’obres de literatura alemanya, a més de Les afinitats electives de Goethe, La metamorfosi de Kafka i diverses narracions de Stefan Zweig i…

Es doctorà a la universitat Federico II de Nàpols 1975, d’on és professora des del 1976 també ha estat docent a la universitat d’Udine i, des del 1984, a l’Istituto Universitario Suor Orsola Benincasa, de Nàpols S’ha especialitzat en l’estudi del món cultural romànic medieval i el contacte entre llengües i cultures, a més de l’anàlisi dels rics fons documentals catalans de les biblioteques i els arxius napolitans i italians, i ha tingut cura, entre d’altres, de les edicions del volum X de les Fonti aragonesi 1979, del volum I dels Testi lucani del Quattro e Cinquecento 1983, de…

Compagina diversos oficis, entre els quals el de cuiner, amb l’escriptura Collabora en la premsa gironina, on signa amb el pseudònim Nif , i treballa de guionista en documentals televisius Bàsicament dedicat a la narrativa, és autor dels relats  Carn a les bèsties  1991, premi Documenta,  Ruleta dolça  1994 i  No era la meva lletra  1999, i de les novelles  L’agulla de plata  1997,  L’escala de Richter  2001, premi Carlemany, Matèria fràgil  2002, premi Prudenci Bertrana i Cavaller de fortuna 2006 És autor, també, de l’obra teatral Klaus i Mortimer i de llibres sobre les…

Vida i obra S’interessà especialment pels aspectes culturals de la història de València, la figura de Jaume I i la geografia històrica de la ciutat de València Formà part del grup romàntic liberal de València Serví, durant la guerra del Francès, en l’artilleria a les ordres del liberal comte d’Almodóvar i, ben aviat, demostrà una facilitat per a escriure i unes afeccions literàries Fou empresonat, juntament amb el comte, durant el primer període absolutista de Ferran VII Alliberat el 1820, durant el Trienni Constitucional 1820-23 fou oficial a la secretaria de l’Ajuntament de València, on…

Es llicencià en dret a Barcelona 1882 Fou president de la Joventut Conservadora 1890 i regidor de l’Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista 1891-1922, des d’on impulsà la publicació de documents inèdits de l’Arxiu Municipal Fou professor d’història de Catalunya als Estudis Universitaris Catalans 1903-05 i a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, intervingué en els tres primers congressos d’història de la corona d’Aragó i publicà un gran nombre de monografies i articles, erudits o divulgatius, a redós de l’Acadèmia de Bones Lletres, de la qual fou president 1918-31 1934-37, al “…

Vida Després d’actuar en diversos grups teatrals d’afeccionats com al Centre Nacionalista Republicà, el 1921 debutà professionalment amb la companyia del Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans Posteriorment es traslladà a Madrid i tingué èxit amb El pavo real , d’E Marquina S’uní al grup de Gregorio Martínez Sierra, i quan aquest fou nomenat cap de supervisió de films hispans de la Fox, el reclutà per a anar a Hollywood i actuar en les dobles versions en castellà que les productores dels EUA feien dels seus films Fou un dels primers actors que s’incorporà als estudis de Joinville, prop de París…

Vida i obra Fou orador en llatí 1751-74, estudià a la Universitat de Cervera, on tingué com a mestre Josep Finestres i de Monsalvo i feu amistat amb els escriptors Josep de Rialp i de Solà i Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols El 1772, guanyà una càtedra de retòrica Fou també catedràtic de jurisprudència i de lletres humanes a la Universitat de Cervera 1773-80 Es retirà en obtenir 1778 una canongia de la catedral de Girona És autor d’assaigs contraris a les tesis de Rousseau i en defensa del dret diví de la monarquia, com De las ventajas del gobierno monárquico 1803, Verdadera idea de la…