Resultats de la cerca

Fou eclesiàstic, bibliotecari del seminari de Barcelona i, des del 1922, membre de l’Acadèmia de Bones Lletres També fou secretari del Patronat del monestir de Poblet Dirigí la “Biblioteca Clàssica Catalana” 1906 i publicà alguns estudis sobre literatura catalana medieval 1911-13 Del 1912 al 1942 dirigí la pàgina literària d’ El Correo Catalán Publicà diverses monografies sobre la història de la cultura escrita catalana, com Una casa editorial barcelonesa De Juan Jolis a Herederos de la viuda Pla Siglos XVII-XX 1916 Deixà inèdits diversos manuscrits sobre la història de Poblet i material…

Vida i obra D’origen noble, visqué probablement al principi del s XIV De les seves poesies únicament és conegut algun fragment inclòs dins el seu Mirall de trobar Aquesta obra, tractat de retòrica, d’extensió breu, és dividida en cinc parts i l’autor hi sintetitza la preceptiva llatina medieval amb la finalitat d’aplicar-la a la poesia trobadoresca Els exemples citats responen als millors trobadors, tot i que no en cita cap de català La seva independència respecte a Las leys d’amor , llibre del mateix gènere, pertanyent a l’escola de Tolosa, aparegut en una primera elaboració el…

Vida i obra Va irrompre tardanament a la poesia catalana amb el recull L’infant i la mort 1989, que va guanyar el premi de poesia Rosa Leveroni El 1995 va publicar Els ulls , que va guanyar la viola d’or i argent als Jocs Florals de Barcelona El 2004 va editar Entre dues espases , el seu tercer poemari La seva obra és breu i aposta per l’austeritat estílistica i l’exigència intellectual, contraposades a una intensa càrrega emotiva Amb Rosina Ballester, va traduir una mostra de Poemes per a Anatole 1998 de Stéphane Mallarmé El 1997 va collaborar amb l’artista nord-americana June Papineau en l…

Cursà la carrera de magisteri i s’inicià en la docència el 1970 El 1973 començà a treballar com a professor de català al collegi Francesc Ribalta d’Algemesí L’any 1978 es traslladà a Tavernes, i es dedicà cada cop més a l’ensenyament del valencià llengua i literatura, del qual ha estat un dels principals introductors a l’escola del País Valencià Ha destacat en l’elaboració de material didàctic, especialment de llibres de text, que han obtingut una gran difusió Rodet , Penyagolosa , L’Arca , Cèrcol , etc També és autor del  Diccionari Tabarca valencià-castellà/castellà-valencià…

Llicenciat en filosofia i lletres Treballà a l’IEC com a catalogador de llibres Estudià idiomes i amplià el seu bagatge en les literatures clàssica, anglesa i francesa Obsessionat per la perfecció formal, publicà només alguna collaboració amb el pseudònim Bellesguard a La Veu de Catalunya Pertanyia al grup de La Revista El 1917 obtingué una beca de l’IEC per a estudiar a Anglaterra, però morí a París durant el viatge Pòstumament aparegueren Quatre històries 1918 —volum reeditat el 1938— i les Proses completes 1952, que recuperaven material inèdit La prosa de Duran s’insereix plenament en l’…

Adscrit a la Generació del 27, collaborà amb poemes, assaigs i traduccions en diverses revistes a la “Revista de Occidente” publicà 1929 la seva versió del Cimetière marin , de Valéry Fou lector a la Sorbona de París 1917-23, catedràtic de literatura a la Universitat de Múrcia 1925-29, lector a la d’Oxford 1929-31 i catedràtic a la de Sevilla el 1938 emigrà als EUA Harvard, Yale, Berkeley, etc, viatjà per Europa, residí a Puerto Rico i retornà, algunes temporades, a Màlaga Representà l’esforç més decidit de la seva generació d’aconseguir una poesia pura, despullada, mitjançant l’…

Fill del lingüista Jaume Vallcorba i Rocosa , estudià filosofia i lletres a Barcelona Expert en literatura medieval, fou professor de filologia romànica a la Universitat de Barcelona i, entre el 1994 i el 2004, feu classes de literatura de tradició europea a la Universitat Pompeu Fabra Impulsor d’activitats diverses en el camp artístic i literari d’avantguarda, el 1979 fundà l’editorial Edicions dels Quaderns Crema i la revista Quaderns Crema , publicada fins el 1984 Com a poeta és autor d’ Onades i estels 1973, d’inspiració pròxima a la cançó pop A l’hivern preus especials 1976, d’elaboració…

Catedràtic de filologia romànica de la Universitat La Sapienza de Roma Fou soci fundador i vicepresident 1978-85 de l’Associazione Italiana di Studi Catalani, i soci fundador 1970 i president 1988-94 de l’ Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes L’any 1982 organitzà el Sisè Colloqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes celebrat a Roma Dirigí les colleccions filològiques Romanica Vulgaria i Quaderni di Romanica Vulgaria  1979 Investigà especialment sobre temes de poesia medieval, poesia moderna italiana, catalana, portuguesa i hispanoamericana i treballà en l’…

Vida i obra Fou cofundador i director de les revistes gironines Armonia  1905-06, Cultura  1914-15 i Athenea  1919, dirigí les publicacions humorístiques Flirt  1915 i Les Voltes  1915, i collaborà a Scherzando , Lectura , La Revista , Catalanitat  i La Paraula Cristiana Participà i fou premiat en diversos jocs florals Formà part del grup modernista gironí i fou un gran admirador de Rubén Darío, Verlainei D’Annunzio La seva poesia, influïda pel parnassianisme, el prerafaelitisme i també per la imatgeria decadentista, presenta una elaboració formal molt acurada i arquitectònica,…

Desenvolupament enciclopèdic La revelació de la malaltia neurològica degenerativa que contragué Martí i Pol el 1970 reorientà la seva poesia a partir d’aquest volum Imatges com la dels líquens que creixen al moll dels ossos, les escates de vidre escampades per les entranyes o la del plom que ha substituït la sang de les venes, defineixen la percepció que el poeta té de la seva nova vida Ara bé, l’artifici que proposa en aquest llibre és el de fer confluir en una mateixa reflexió les conseqüències dels impediments físics per a la pròpia realització amb les dels obstacles socials i…