Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Lluís Crespí de Valldaura i Bou
Literatura catalana
Poeta.
Doctor en dret civil i canònic i catedràtic de l’Estudi General de València Participà amb quinze composicions al Cancionero General d’Hernando del Castillo València 1511, totes escrites en castellà, fins i tot una glossa d’una cançó falsament atribuïda a Jordi de Sant Jordi Una dècima seva en català que esmenta F Cerdà i Rico a les seves Notas al “Canto de Turia” és en realitat una falsificació de Josep Marià Ortís
Rafael Mambla
Literatura catalana
Humanista.
Mestre en arts a París 1534, on fou professor fins el 1538, entre el 1538 i el 1540fou professor a la Universitat de Barcelona de lògica, filosofia moral i filosofia natural Publicà les seves lliçons a De dialectica siue rationali philoso-phiae 1540, dedicades al vicecanceller Miquel Mai En l’interessant pròleg d’aquesta obra aposta per la renovació pedagògica basada en les bones lletres i esmenta un bon nombre de figures reformadores de la cultura barcelonina de l’època
Francesc Satorres
Filosofia
Literatura catalana
Escriptor.
Fou sacerdot a Balaguer És autor de la tragèdia en llatí Delphinus Barcelona 1543, que relata detalladament el setge fracassat del delfí de França a la vila de Perpinyà 1542 Fou representada amb acompanyaments musicals davant l’exèrcit d’operacions del victoriós duc d’Alba A part del seu interès històric, en l’obra destaca la manera com l’autor esmenta, per boca de la nimfa Ruscino filla de Venus i del Pirineu, els pobles del Rosselló És una obra insòlita pel fet de ser teatre llatí de tema històric, i, alhora, per haver estat representada fora de les aules universitàries
,
Flos mundi
Literatura catalana
Crònica, la més extensa de les cròniques universals catalanes, acabada de redactar el 1407.
Desenvolupament enciclopèdic Arribava fins al temps del rei Martí, però en l’únicexemplar conegut s’atura, per mutilació, en l’episodi del desafiament de Bordeus En temps de Pere Miquel Carbonell, que l’esmenta, el text era encara complet Montfar i Sors ja el trobà mutilat, com ara, quan Jaume Ramon Vila, que n’era el possessor, l’hi deixà examinar Fou composta principalment a base d’una versió catalana de la crònica universal de Guillem de Nangís i de les cròniques de Desclot i de Pere el Cerimoniós, amb aportacions d’altres procedències, com la crònica universal francesa…
Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols
Literatura catalana
Recopilació de mots i expressions que els sectors cortesans i erudits havien d’evitar a l’hora de «parlar pertinentment», cosa que s’indica generalment afegint al mot considerat incorrecte la forma correcta.
Desenvolupament enciclopèdic L’obra és bàsicament un inventari de les formes lingüístiques prestigiades pels savis, els poetes i les persones qualificades de l’època fi del s XV, amb aportacions aïllades de Pere Miquel Carbonell, que en fou el compilador Carbonell esmenta expressament com a autoritats en la matèria el valencià Bernat Fenollar i el barceloní Jeroni Pau Les Regles constitueixen el primer testimoni de la vigència d’unes normes de bon ús lingüístic per al català Val la pena fer notar que quan es pot establir una oposició entre fenòmens dialectals contraposats, l’…
Guillem de Torroella
Literatura catalana
Escriptor.
Poc abans del 1375 compongué en versos apariats un poema intitulat La faula , narració de tipus arturià en la qual l’autor fingeix que és dut meravellosament des del port de Santa Catalina de Sóller a una illa identificable amb Sicília, on, voltat d’elements sobrenaturals, troba en un palau el rei Artús encantat i la seva germana la fada Morgana Tot i que el text és escrit en un provençal força catalanitzat, alguns personatges, com Artús i Morgana, parlen en francès, curiós tret de naturalitat en un ambient tan fantàstic Esmenta molts elements literaris de les llegendes…
Guillem de Torroella
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Poc abans del 1375 compongué en versos apariats un poema intitulat La faula , narració de tipus arturià en la qual l’autor fingeix que és dut meravellosament des del port de Santa Catalina de Sóller a una illa identificable amb Sicília, on, voltat d’elements sobrenaturals, troba en un palau el rei Artús encantat i la seva germana la fada Morgana Tot i que el text és escrit en un provençal força catalanitzat, alguns personatges, com Artús i Morgana, parlen en francès, curiós tret de naturalitat en un ambient tan fantàstic Esmenta molts elements literaris de les…
Pere Galès i Reiner
Literatura catalana
Humanista.
Vida i obra Estudià filosofia amb PJ Nunyes 1554 El 1563 estudià dret a Itàlia i a París a Roma, pres per la Inquisició, restà borni Després d’una breu estada a Barcelona 1581 i dels intents fracassats pel clima de repressió intellectual de Nunyes i del bisbe de Tortosa JB Cardona de retenir-lo a la Universitat de València o en altres càrrecs, passà a Pàdua 1582 A Ginebra es feu membre de l’Església Evangèlica italiana i entre el 1583 i el 1593 ensenyà filosofia a Ginebra, Nimes, Aurenja i Castres Refugiat a Bordeus 1593, fou arrestat i dut a la presó de la Inquisició de Saragossa, on morí…
Josep Maria de Barberà i Canturri
Literatura catalana
Poeta i orador.
Doctorat en teologia a València 1860 i titulat en filosofia i lletres, fou professor del seminari i de l’institut de Tarragona, predicador de la Reial Capella, collaborador de l’Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera i membre de l’Accademia degli Arcadi En llengua castellana publicà poesia, traduccions bíbliques, discursos entre els quals hi ha panegírics funerals a Prim, lliçons de psicologia i estudis històrics, i, en llatí o en català, poemes com La prosa dels difunts parafrasejada en dècimes catalanes 1858, amb un pròleg en què defensa la llengua catalana i esmenta Pau…
Jaume Villanueva i Astengo
Literatura catalana
Erudit i paleògraf.
Vida i obra Estudià humanitats a Xàtiva i ingressà en l’orde dominicà completà els estudis d’arts i teologia al convent de Sant Domènec de València La seva activitat en el camp intellectual i en el polític apareix vinculada a la del seu germà Joaquim Llorenç Així, el 1802, mentre aquest preparava una història dels antics ritus i cerimònies de l’església hispànica, per ordre reial se li encomanà la recerca i la còpia de documents i còdexs conservats als arxius eclesiàstics Viatjà per terres valencianes i catalanes entre el 1803 i el 1808 Després circulà per Madrid, el País Valencià i Andalusia…