Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de la Sorbona 1963-70, on es doctorà amb una tesi sobre Les arts gràfiques de l’època modernista a Barcelona 1974 Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona 1972-77 i a les universitats de Rennes 1987-91, París III-Sorbonne Nouvelle 1991-96 i Reims 1996, d’on és catedràtic Els seus principals camps d’investigació són el modernisme català arts gràfiques, cartellisme, exlibris, pintura, escultura, el simbolisme literari i plàstic A Mestres, S Rusiñol, A de Riquer, A Gual, les relacions artístiques i literàries París-Barcelona i la relació entre el text i la imatge…

És considerat un dels impulsors de l’avantguardisme a l’Estat espanyol Fundà, el 1932, la ‘Gaceta del Arte’ i, el 1935, l’ADLAN de Tenerife, vinculat a l’homònim català, que organitzà a l’illa una Exposició Surrealista Internacional A la postguerra participà en iniciatives com l’Escola d’Altamira Ha publicat obres de creació com Poemas de sol lleno 1928 i nombroses monografies

Llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona, fou alumne de Jaume Bofill i Bofill Estudià filologia iberoromànica a la Universitat de Basilea, on es doctorà amb una tesi sobre La poesia d’Ausiàs March 1970 Al costat d’altres estudis sobre literatura catalana mètrica de Verdaguer, Maragall com a traductor s’ha ocupat a fons de la literatura llatinoamericana Tiempo y narración , 1978 El 1970 fou nomenat lector d’espanyol i el 1979 catedràtic de la Universitat de Basilea

Vida i obra Pertanyent a una illustre família, estudià a Nàpols humanitats Hom el situa a la cort de Joan II, on mantingué una notable correspondència en llatí i en català amb altres humanistes, com ara Bernat Boïl, Esperandéu Espanyol, regent de la càtedra lulliana de Palma des del 1481, i Jeroni ↑ Pau Aquest epistolari constitueix un dels corpus més reeixits quant a erudició clàssica i bíblica Escriví un tractat en llatí conegut amb el títol De contemplatione Bibliografia Vilallonga, M 1993 Vegeu bibliografia

Ingressà a la Companyia de Jesús i fou bibliotecari de l’Institut Bíblic Pontifici de Roma Deixà la Companyia, i durant la guerra civil de 1936-39 fou funcionari destacat del Comissariat de Propaganda Publicà, només amb inicials, Montserrat 1938, rèplica, amb bons fonaments bíblics i patrístics, a la carta collectiva de l’episcopat espanyol A l’exili exercí un apostolat popular i publicà Als catalans 1944, antecedent breu de Lletres catalanes 1946, vast programa de reorganització de Catalunya i de l’Església catalana

Vida i obra És autor de set poesies de caràcter amorós conservades al manuscrit espanyol 225 de la Bibliothèque Nationale de París, clarament escrites en català oriental, que giren entorn de dos pols temàtics la laudatio de la dama i la reflexió sobre la naturalesa de l’amor i sobre els aspectes psicològics i ètics de l’enamorament Aquestes composicions configuren un breu cançoner que es presenta amb un cert aire de cicle poètic i amb clares influències de Jordi de ↑ Sant Jordi i d’ Ausiàs ↑ Marc Bibliografia Riquer, M de i Badia, L 1986 Vegeu bibliografia

Estudià al Fitz-william College de la Universitat de Cambridge, on es doctorà l’any 1962 i en fou professor 1962-97 i catedràtic emèrit Especialista en història econòmica de l’Imperi espanyol, Política española y comercio colonial, 1700-1789 1979, entre els seus treballs de catalanística cal esmentar la història de The Anglo-Catalan Society 1954-1993 1993 o la introducció a Catalan Nationalism Past and Present 1996, d’A Balcells President de l’Anglo-Catalan Society 1989-92, fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi 1988 i l’orde d’Isabel la Catòlica 1988

Doctora en filologia clàssica 1990 Ha centrat les seves recerques en la recepció dels clàssics entre els autors illustrats menorquins entre altres treballs, ha publicat estudis sobre la influència dels clàssics en Joan Ramis i ha editat el Diccionari menorquí, espanyol, francès i llatí 2001 i les traduccions de Ciceró 2002 d’A Febrer i Cardona, així com l’estudi Antoni Febrer i Cardona, un humanista illustrat a Menorca 1761-1841 1996 i ha dirigit l’edició de l’obra completa Li ha estat atorgat el premi Miquel dels Sants Oliver de l’Obra Cultural Balear 1997

Es llicencià en filologia romànica a la Universitat de Leningrad 1951, on més tard es doctorà 1978 Fou catedràtic d’aquesta universitat, i hi ensenyà entre el 1948 i el 1994, any en què es traslladà a Nova York S’especialitzà en el segle d’or, el romanticisme i el costumisme espanyols, i, més tard, en les literatures gallega i catalana fou el primer 1980 a diferenciar, a Rússia, les quatre literatures nacionals en el si de l’Estat espanyol, a Mnogonatsionàlnaia literatura Ispànic ‘La literatura multinacional d’Espanya’, fascicle 10 de Rassi i narodi 1980, i a la introducció O…

Fou especialista en història de l’art El 1931 ingressà a la Junta de Museus i des del 1947 fou conservador adjunt del Museu d’Art Modern de Barcelona, del qual esdevingué director de serveis especials 1968 Redactà diversos volums de la collecció “Speculum Artis”, com ara els de l’art espanyol en època dels Reis Catòlics, i durant els Àustria i els Borbons 1943 Publicà els capítols de pintura de la segona meitat del segle XIX i del Modernisme a L’art català 1958 És autor de les novelles La llum i l’ombra 1931, que incorpora una llarga transcripció de la novella Memòries d’un home…