Resultats de la cerca

Bisbe de Rennes 1096, escriví, en prosa, vides de sants, i en vers, la Historia Theophili , la Passio Sancti Laurentii i un nombre considerable d’himnes i d’odes i alguna sàtira Considerat com un dels poetes més grans del s XII, fou molt celebrat per la seva obra Liber lapidum seu de gemmis , que explica les virtuts mèdiques i sobrenaturals d’una seixantena de pedres precioses

Desenvolupament enciclopèdic Endreçat al mariner Vilaruhir, l’autor li explica, de manera divertida i crítica, els avantatges i els inconvenients de dur una vida marítima o allunyada del mar, davant la decisió de l’esmentat mariner de deixar el seu ofici Tanca el poema una citació de la composició Volets qu’eu sen conort , del poeta Cerverí de Girona Bibliografia Massó i Torrents, J 1902 Vegeu bibliografia

Desenvolupament enciclopèdic Està formada per 123 estrofes de vuit versos cada una, d’una notable originalitat i d’un eficaç nervi narratiu i àdhuc musical No ha de ser debades que un anònim compositor la farcís de tonalitats populars per a ser cantada a la cort napolitana d’Alfons el Magnànim Les Cobles , en les quals es nota l’influx de La faula de Guillem de Torroella, proposen una allegoria de caràcter polític sobre la situació de l’illa, en la qual hi ha força referències a la peripècia personal de Turmeda, sobretot en l’espinós assumpte de la seva fugida i posterior…

Vida i obra Fill d’una família de propietaris rurals, realitzà estudis bàsics i treballà de mosso Escriví un llibre de memòries, dividit en capítols, amb la finalitat que servís de guia per als seus descendents i com a justificació de la minva de les seves propietats En un estil variat i amb un vocabulari molt ric i viu, hi anotà referències personals i de personatges que conegué, i explicà, adjuntant annexos documentals, els seus afers econòmics Bibliografia Geli, J i Anglada, MÀ 1978 Vegeu bibliografia

Fou sotsdirector del Banc de Catalunya i explicà l’entrellat de diverses peripècies econòmiques i polítiques en Escritos 1966, recull d’articles del Diario de Barcelona prologat per Josep Pla Collaborà en les publicacions  El Rossinyol de Reus 1908,  Panteisme 1911 i Renaixença Nova de l’Alguer 1960 Escriví drames d’arrel modernista Maria-Agna 1910, estrenat el 1907 i El cego Simó estrenat el 1913 En la postguerra fou un dels principals mecenes de la cultura catalana i creà una beca anual per a subvencionar l’estada a Catalunya d’un estudiós alguerès

Hom en coneix només una dansa, Ai sènyer, saludar m’ets , continguda en el Cançoneret de Ripoll Es tracta de la composició més original de les de temàtica amorosa, ja que apareix personificada com a mitjancera entre el poeta i la seva dama, dialoga amb ell i li explica la manera d’obtenir la seva enamorada, “Na Lutz” Aquesta tècnica té precedents en Peire Rogier, Giraut de Bornelh i Cerverí de Girona Bibliografia Badia, L 1983 Poesia catalana del segle XIV Edició i estudi del “Cançoneret de Ripoll” Barcelona, Quaderns Crema

Doctor en arts i medicina Escriví un Desengaño del abuso de la sangría y purga 1623, on es mostra influït pel metge humanista Pere Jaume Esteve al pròleg explica que aquesta obra havia estat redactada en llatí, però que la traduí perquè anava adreçada només als metges També escriví un poema en dècimes, en castellà, als preliminars de la Historia de Francesc Martorell i de Luna , dins del qual hi ha inclòs el Discurso probando que la célebre Iberia de los cartagineses fue Tortosa, de Romeu, “Pruébase como la que hoy es Tortosa era antiguamente la famosa ciudad de Ibera”

Fou redactor de “Catalònia” i collaborador d’“El Diluvio” Se’l pot considerar un dels ideòlegs dels primers anys del modernisme, cosa que explica la seva vinculació a la Colla del Foc Nou També assistí a la penya de l’Ateneu Bar-celonès Fou un dels fundadors, amb Lluís deZulueta i Eduard Marquina, de l’Ateneu Enciclopèdic Popular El seu ideari radical queda exemplificat en l’opuscle L’acció moral moderna , publicat el 1901 per L’Avenç Fou un dels participants en l’ Homenatge dels catalans a Enric Ibsen 1906, impulsat per Felip Cortiella Pòstumament els seus textos quedaren…

Beneficiat de Sant Pere de Tuïr Deixà diversos manuscrits, redactats amb candidesa i sense pretensions literàries, preciosos per a conèixer la vida rural dels Aspres abans i després de l’annexió del Rosselló a França el Tractat de la capella 1637-64, que ha estat considerat una novella religiosa tanmateix, sense elaborar i un exemple de misticisme rural, el Cant d’Honorat , que recorda el Cant de Ramon lullià, Camins traçats , on són explicats els costums devots de la família Ciuró, Llicència o establiment de la capella de Nostra Senyora de la Concepció 1646, on explica, entre…

És autor del Raonament i colloqui nou de Nelo el tripero 1792, en dues parts, un colloqui que alguna vegada ha estat erròniament atribuït a Francesc Mulet, i que fou repetidament editat a València, Xàtiva i Barcelona des del començament del segle XIX Amb una llengua colloquial on es barregen alguns elements de l’argot dels baixos fons, explica la història d’un personatge molt pròxim als protagonistes de la picaresca castellana del segle XVIII Escriví altres colloquis Josep Patrício Gandumbes, L’embarc de l’albufera i Los aficionats a comèdies , còmics i escabrosos, i en caló, un…