Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic És una apropiació i recreació en clau autobiogràfica i historicocollectiva del mite grec clàssic vingut de l’Orient sobre el sàtir que va desafiar el mateix Apollo Màrsias i Adila és el primer assaig de Bartra a l’hora de reconduir l’impuls èpic del s XIX en termes literaris de l’alta modernitat del s XX, seguint l’exemple d’Eliot, Pound, Akhmàtova o Saint-John Perse També és el primer d’una sèrie de llargs poemes èpics que Bartra va confegir entre el 1946 i el 1976, tots recreacions de mites clàssics o populars A partir de l’aparició de Màrsias i Adila , Bartra…

Autor d’un Vers figurat , allegoria mística que envià al consistori de Tolosa, i d’un escondit extens, que presenta un cert parallelisme, purament fortuït, amb una composició de Petrarca Bibliografia Riquer, M de 1951-1952 “El escondit provenzal y su pervivencia en la lírica románica” BRABLB , XXIV

Fou teixidor a Sóller i, després, marxant de roba per tota l’illa Bé que no freqüentà els combats de glosadors, feu molt popular, sota el nom de Sebastià de Sa Portella , un extens repertori de poesia humorística, religiosa i seriosa, recollit en bona part per Josep Rullan a Literatura popular mallorquina 1900

Monjo jerònim del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, és autor d’un extens Raonament de l’ànima ab lo cors , datat al 1510, i conservat en el manuscrit 1830 BC Al final, l’autor n’anuncia la continuació en un Llibre de la vida , que no sabem si arribà a redactar El manuscrit havia estat en possessió dels germans Maians al s XVIII

Professà al convent mercedari de Palma el 1637 Catedràtic de teologia lulliana de l’Estudi General i orador sagrat Deixà inèdit un Manuale Theologiae Lullianae i un extens poema, dividit en tres codolades, sobre l’origen dels jueus mallorquins i els actes de fe del 6 de maig i del 28 de juny de 1691, que descriu detalladament i dels quals fou testimoni ocular

Eclesiàstic Doctor en teologia i catedràtic de Sagrada Escriptura durant 48 anys de la Universitat de València Publicà un Sermón 1689 amb motiu de les exèquies de la reina Lluïsa de Borbó, i algunes poesies seves en llatí i castellà figuren en publicacions de l’època Deixà inèdits alguns tractats teològics, i inacabat un extens poema en monosíllabs catalans/> Reuní una important biblioteca particular, que comptava, en morir, uns 17 000 volums

Cavaller, publicà un extens poema cavalleresc, El verdadero suceso de la famosa batalla de Roncesvalles con la muerte de los doze pares de Francia València 1555 Toledo 1583, i una traducció castellana, en vers, de l’ Orlando innamorato de Matteo Maria Boiardo València 1555 Alcalá 1577 Toledo 1581, que dedicà a Pere Lluís Galceran de Borja Un sonet seu figura al final de Las obras así temporales como espirituales de Joan Ferrandis d’Herèdia 1562, escrit el 1543, en morir aquest poeta

Vida i obra Jurista, fou professor de la Universitat Literària de Mallorca i un dels fundadors del Collegi d’Advocats de Palma 1779 És autor d’un extens dietari en català, publicat el 1933, del qual només se’n conserva la part del 1782 al 1788 Escrit en un estil sobri i familiar, se centra en l’àmbit domèstic, però inclou notícies sobre les institucions mallorquines, les representacions teatrals i fets diversos de la vida ciutadana Bibliografia Pons, A 1932 Pons, A 1933 Vegeu bibliografia

Doctor en teologia, estigué a Nàpols al servei del virrei Posteriorment fou canceller del bisbat de Mallorca i canonge 1644 Publicà, en castellà, un sermó Barcelona 1636, una traducció del toscà d’una obra piadosa València 1657 i poemes d’inspiració cultista La Oronta Nàpols 1637, El Cadmo Nàpols 1639, Marte en la paz Palma 1646 i El ensayo de la muerte , romanç extens de tema religiós Palma 1650, 1765, 1812, Saragossa 1670 Deixà inèdita una obra de teatre en vers, de propòsit didàctic i apologètic, El pleito de María y fiestas de la concepción

Potser ciutadà de Lleida, armat cavaller el 1430 i que adoptà el cognom matern de Subirats La seva producció es redueix a dotze composicions líriques i un lletovari extens, dedicat a un amic malalt Concorregué al Consistori de Tolosa, i en les seves cançons amoroses desenvolupà amb elegància i encert formal temes de tradició trobadoresca La dama cantada en algunes de les seves poesies sembla ésser la reina Margarida de Prades, vídua de Martí I, i la seva composició més reeixida és una breu cobla d’original estil madrigalesc adreçada a Elionor de Pau, dama al servei de Violant de…