Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Jaume Ferrer i Parpal
Gramàtica
Literatura catalana
Gramàtic i metge.
El 1836 fou desterrat a Barcelona pel fet d’haver participat en uns aldarulls reivindicatius a Maó, d’on fou regidor municipal en diverses ocasions Defensà el trasllat de la seu episcopal de Ciutadella a Maó Fundà i dirigí el periòdic Es Menurquí 1891, del qual sortiren pocs números Escriví, amb la intenció d’introduir una ortografia fonètica per a ús exclusiu dels menorquins, Diccionario menorquín-castellano 1883-87, Quertille des dielécte menurquí 1888 i Tratado de lectura del dialecto menorquín 1870, obres de molt escassa qualitat filològica
,
Emili Foxonet
Literatura catalana
Poeta.
Professionalment fou oficial d’artilleria de l’exèrcit francès En jubilar-se es dedicà intensament al conreu de la llengua i de la poesia catalanes Fou tresorer del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans i, després, de l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans La seva poesia, clàssica, té un caràcter preciosista Publicà els reculls Renaixement català somnieigs poètics 1964 Esfullament d’ànima tannkes 1966, escrit amb la intencionalitat de retre un homenatge a Carles Riba Itinerari espiritual 1968, i el llibre de poemes en prosa Últims cants 1971 La seva obra filològica consta d’una…
Paul Meyer
Literatura catalana
Filòleg francès.
Fou professor al Collège de France, des del 1876, data en què, en la sessió inaugural, afirmà de passada la influència directa dels felibres, i sobretot de Mistral, en l’origen mateix de la Renaixença, tesi que fou rebatuda per Joaquim ↑ Rubió i Ors l’any següent, a l’Acadèmia de Bones Lletres L’any 1872 fundà, amb Gaston Paris, la revista “Romania”, en què publicà, al costat de textos medievals francesos i occitans, alguns textos catalans Nouvelles catalanes inédites El 1876 viatjà a Mallorca en missió filològica És autor de Les derniers troubadours de la Provence 1872, La…
Francesc Cambouliu
Literatura catalana
Historiador de la literatura.
Fou professor de literatures clàssiques a les universitats d’Estrasburg 1859-62 i Montpeller 1862-69 Publicà diversos treballs sobre literatura grega, civilització cèltica i diferents llengües i literatures romàniques medievals entre d’altres, Renaissance de la poésie provençale à Toulouse au XIVe siècle , 1861 Romans Elégie sur l’emprisonnement du prince de Viene , 1862 A l’ Essai sur l’histoire de la littérature catalane 1857, reedició ampliada el 1858 traducció catalana parcial el 1869 i completa el 1910, planteja l’existència d’un «caràcter nacional» que la informa i que es relaciona amb…
Vicent Pascual i Granell
Literatura catalana
Mestre, pedagog i escriptor.
Cursà la carrera de magisteri i s’inicià en la docència el 1970 El 1973 començà a treballar com a professor de català al collegi Francesc Ribalta d’Algemesí L’any 1978 es traslladà a Tavernes, i es dedicà cada cop més a l’ensenyament del valencià llengua i literatura, del qual ha estat un dels principals introductors a l’escola del País Valencià Ha destacat en l’elaboració de material didàctic, especialment de llibres de text, que han obtingut una gran difusió Rodet , Penyagolosa , L’Arca , Cèrcol , etc També és autor del Diccionari Tabarca valencià-castellà/castellà-valencià 1990 i, en un…
Maria Àngels Anglada i d’Abadal
Literatura catalana
Escriptora.
Collaboradora assídua de Canigó , El Pont , Reduccions i 9 País de Figueres , on exercí molts anys l’ensenyament, la seva obra crítica comprèn Aproximació a la poesia de Salvador Espriu , dins Salvador Espriu en els seus millors escrits 1974, i Viatge a Ítaca amb Josep Carner 1982 Conjuntament amb el seu marit, Jordi Geli, el 1978 edità el text Memòries d’un pagès del segle XVIII , de Sebastià Casanovas i Canut Com a poetessa publicà Díptic 1972, juntament amb Núria Albó, i Kiparíssia 1980, i el 1990 aplegà la seva obra poètica en el volum Columnes d’hores Com a prosista, guanyà el premi…
Antoni Griera i Gaja
Literatura catalana
Filòleg.
Exercí d’eclesiàstic Estudià al seminari de Vic i, entre el 1908 i el 1912, a les universitats de Halle i de Zuric, on fou deixeble de Jules Gilliéron i s’especialitzà en dialectologia i geografia lingüística Es doctorà amb la tesi La frontera catalano-aragonesa 1914 Des del 1913 s’integrà a les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, on fou impulsor del “Butlletí de Dialectologia Catalana” i membre adjunt de la Secció Filològica 1921-28 També fou membre de la Societat de Lingüística Romànica Entre les seves nombroses publicacions destaquen l’ Atles lingüístic…
Josep Roca i Pons
Literatura catalana
Lingüista.
Llicenciat en lleis 1935 i en filologia romànica 1941 per la UB, es doctorà en aquesta disciplina a la Universitat de Madrid 1953 Fou professor a les universitats de Barcelona 1947-55 i d’Oriente, a Santiago de Cuba 1955-56, i, després d’una estada a Nova York 1956-58, a la universitat d’Indiana 1958-81, d’on fou catedràtic i posteriorment professor emèrit, i on es troben els Josep Roca-Pons Archives 1995 Entre les seves principals publicacions cal destacar Estudios sobre las perífrasis verbales del español 1958 premi Menéndez y Pelayo, la llargament reeditada Introducción a la gramática 1960…
Antoni Maria Alcover i Sureda
Literatura catalana
Lingüista, folklorista i publicista.
Vida i obra De família pagesa, de tradició carlina, el 1877 entrà al seminari de Palma De bon començament, s’interessà també per la literatura i la llengua catalanes i des del 1880 collaborà en el setmanari popular “La Ignorància” El 1880 i el 1881 obtingué els primers premis literaris i a partir del 1884 va començar a la premsa local les campanyes integristes que li donaren una fama de polemista terrible i incansable Ordenat de sacerdot el 1886, fou coadjutor de la parròquia de Manacor i el 1888 el bisbe Jacint M Cervera el nomenà catedràtic del seminari de Palma, on ensenyà successivament…
Pere Joan Nunyes
Literatura catalana
Humanista i hel·lenista.
Vida i obra Estudià arts a València i a París De retorn a la seva ciutat, on fou catedràtic de filosofia, publicà alguns tractats aristotèlics València 1554 i es convertí en propagador del text pur d’Aristòtil Ensenyà grec i retòrica a les universitats de València, Saragossa i Barcelona —en aquesta ciutat, durant vint-i-sis anys Les seves explicacions foren editades diverses vegades, corregides i ampliades entre els molts llibres que publicà, destaquen les Institutiones Rhetoricae Barcelona 1578, 1585, 1593 i la Grammatica linguae graecae Barcelona 1575, 1589 Part de la seva obra, però,…