Resultats de la cerca

Pagès de professió, publicà en vers, probablement el 1814, Despertador general per a tots els que mengen fruit de l’arbre de la llibertat , des d’on ataca la ideologia liberal i els francesos, i es declara favorable als anglesos i a Carles IV

Estudià a Anvers i a Londres, i collaborà en  La Veu de Catalunya , La Publicitat i El Matí  Formà part de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat Poeta del simbolisme noucentista, influït pels francesos, publicà En el llindar 1918 i Instants 1924, dos volums de poesia propers a l’evolució del Noucentisme i d’influència carneriana

Vida i obra Se’n conserven cinc composicions de caràcter amorós, amb algun tret personal, on es fa visible la influència dels poetes francesos del segle XIV El seu to depressiu, apreciable a Mes amera tenir febre , fou objecte de burla per Pere Torroella al poema Doleu-vos enamorats Bibliografia Piquer i Jover, J-J 1978 Abaciologi de Vallbona 1153-1977 Santes Creus, Fundació Roger de Belfort

És autor de Versos a los terremotos de Orán , Égloga a la muerte de la duquesa de Frías , la sàtira La opinión i les tragèdies Raquel i Ilphis y Zulia , i publicà, anònim, el poema satíric La rani-ratiguerra València 1790 Traduí poemes francesos i alemanys de l’època, i aconseguí que el Diario de Valencia  publiqués les  Trobes de mossèn Jaume Febrer 1791-95

Exercí la carrera de mestra La seva poesia es caracteritza pel romanticisme temàtic i formal de les composicions, les quals deriven de l’evocació d’universos medievals o bé orientals pel que tenen d’exotisme, de model cultural i de distància històrica Publicà els reculls Líriques , Natura , Sonets erudits i Poesies , evocació de mons medievals i orientals s d Alguns d’aquests llibres inclouen traduccions de poetes simbolistes francesos, com ara Verlaine

Dominicà 1633, fou catedràtic de teologia, consultor del bisbe de Vic F Crespí de Valldaura, prior del convent de València 1666 i qualificador del Sant Ofici Publicà, en castellà, una Memoria de la pesta de 1647-48 al Regne de València València 1651 i 1804, una Memoria de l’auxili de València a Tortosa contra el setge dels francesos València 1651 i una Vida de sant Vicent Ferrer València 1668, reed ampliada el 1682 Càller 1695

Collaborà a “La Nostra Terra” Traduí poesies franceses, sobretot de La Bruyère, recollides en el volum Roses de França És autor del llibre de poemes Dansa de les hores , inscrit dins l’estètica de l’Escola Mallorquina, i d’un estudi sobre la poesia de Joan Alcover Publicà també Roses de França , 1953, traduccions de poetes francesos La resta de la seva obra no es publicà fins el 2009 en el volum Les veus estèrils Obra poètica completa poemes lírics, obra satírica i traduccions

Castellà de Trani Fill del baró d’Aitona Pere III de Montcada i de Vilaragut Un dels darrers grans caps militars i polítics catalans que intervingueren en la política europea Lluità a Itàlia al servei de Carles VIII de França, de Cèsar Borja 1499-1503, amb qui estava emparentat, i del Gran Capità 1503-04 Alexandre VI el nomenà 1500 comanador de Santa Eufèmia de Calàbria i prior de Sant Joan de Messina Fou mestre justicier i virrei de Sicília 1509-16 almirall 1518, conquerí Gerba 1520 lluità contra França 1521-24 i fou capturat a Marsella Alliberat 1525, fou un dels signataris del tractat de…

El 1800 estrenà el sainet El barber que ha tret en la rifa dels porcs , que romangué de repertori durant molts anys És autor de Poesías en obsequio de nuestros monarcas y real familia 1802 i de Cançó nova en la que es descobreixen les tares de moltes minyones perquè els fadrins estiguin alerta 1828 Fou director del Diario de Barcelona durant la guerra del Francès, i del Teatre de la Santa Creu del 1837 al 1839 Traduí al castellà diverses novelles romàntiques i melodrames francesos, de Ducange i Delavigne, entre d’altres Emprà el pseudònim d' El Solitario de Alella

Catedràtic d’humanitats a Salamanca i magistrat, en temps de l’ocupació francesa tingué càrrecs governamentals, cosa que posteriorment l’obligà a exiliar-se Conegué, a través de Cadalso, els corrents francesos del pensament illustrat Fou el poeta líric més interessant del neoclassicisme castellà una primera època, influïda per Luis de León, en què la rigidesa formal és temperada per la musicalitat del vers i la freqüent sensualitat del contingut Poesías , 1785, fou seguida per una etapa de caràcter filosòfic, grandiloqüent i influïda per Jovellanos Hom el considera preromàntic…