Resultats de la cerca

Exercí de sacerdot i fou consiliari de diverses associacions religioses Escriví poesia fou premiat en diferents Jocs Florals i llibres de pensament religiós i històric, entre d’altres De la seva obra destaca Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar 1931

Coneguda amb el nom de Sor Eulària Anzizu, estudià i catalogà la documentació de l’arxiu del monestir de Pedralbes Publicà Fulles Històriques del Real Monestir de Pedralbes 1897, com també poesies i articles diversos a “La Veu de Montserrat”‘, “Ilustració Catalana” i Feminal , entre d’altres Escriví biografies, hagiografies i feu traduccions Les seves poesies s’editaren pòstumament sota el títol Poesies 1919

Filla de Leopold Sagnier i Villavecchia S’especialitzà en temes wagnerians El 1951 publicà l’obra Wagner vist per mi i del 1954 al 1957 realitzà les traduccions al català, adaptades a la música, de totes les òperes de Wagner habitualment representades També és autora del volum de poemes Insomni entre fulles 1953 i Llegendes xineses 1955, tots dos d’inspiració oriental Emprà habitualment el pseudònim Anna d’Ax

Aprengué l’ofici patern de sabater i fou administratiu i impressor Collaborà a La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa i la premsa empordanesa i de Girona Publicà poemes en castellà Bosquejos , 1887 Quejas y arrullos i en català Fulles i flors , 1884 Engrunes , 1889 Aires de l’Empordà , 1891, i Quatre flors , 1904 de tema religiós, llegendari, costumista, paisatgista i cosmopolita — A Franklin —, molts dels quals foren premiats en certàmens locals i representatius de la confluència de certa tradició popular amb models jocfloralescos i lectures de poetes com Bécquer i…

Treballà com a tipògraf i arribà a tenir impremta pròpia Simpatitzà amb les idees federalistes d’Almirall i amb les catalanistes de La Jove Catalunya, de la qual fou soci Fundà i dirigí nombrosos periòdics d’orientació popular i caràcter humorístic collaborà, entre moltes altres publicacions, a La Renaixença , La Illustració Catalana i L’Esquella de la Torratxa i fou redactor de Lo Teatro Regional Entre les seves obres destaquen el recull de poemes Fulles seques 1875, les narracions costumistes de Quadros a la ploma 1885 i els drames La guerra 1887 i Lo fill de la mort 1883 Fou…

Fou daurador i restaurador d’imatges Iniciat en la literatura castellana en diferents revistes, el 1872 publicà el seu primer poema en català a la Ilustración Popular Económica , i començà a distingir-se com a partícip del moviment de la Renaixença Soci fundador de Lo Rat Penat 1878, aconseguí diversos premis als seus Jocs Florals Collaborà a la premsa valenciana i fou corresponsal de Lo Gai Saber Una part de la seva obra poètica, de caràcter popular i de temàtica sentimental, fou recollida en els volums Flors de l’Horta 1883, Roselles 1895, Fulles seques 1900 i Llibret de…

Fill de Josep Marinello i Bosch i germà de l'actor i director teatral Baldomer Marinello Estudià magisteri, però es dedicà al periodisme Utilitzà el pseudònim A Llimoner Fou redactor en cap del diari Las Noticias , director de La Tribuna  i fundador d’ El Día Gráfico , que també dirigí Collaborà en un gran nombre de publicacions catalanes, com La Campana de Gràcia de la qual fou cofundador, L’Atlàntida , El Rector de Vallfogona , La Llumanera , Foc Nou , Fulles d’Art , Lectura Popular  i En Patufet , i fou director de Germanor  1902 i de la collecció “Selecta Catalana de…

Estudià filologia catalana i fou professor de català a Sant Feliu de Llobregat, on tingué un paper cabdal en la formació de docents de la llengua Participa en la vida cultural i en els moviments veïnals de la seva ciutat, tasca que ha continuat després de restar cec i sord, a l’inici de la dècada de 1990, discapacitat que l’ha portat també a participar en activitats d’entitats com l’ONCE o l’Associació Catalana per a la Integració del Cec ACIC Vinculat a Esquerra Republicana de Catalunya, formà part de les seves llistes a Sant Feliu de Llobregat en les eleccions municipals del…

Mestre d’obres, tingué una intensíssima activitat com a restaurador i constructor feu obres meditadament neogòtiques, influït per Viollet-le-Duc, i algun edifici d’estil premodernista Fou un dels fundadors de la Societat Arqueològica Lulliana 1880, en el butlletí de la qual publicà una gran quantitat de dades per a una història de les belles arts a Mallorca creà i dirigí el Museu de la Sapiència 1880-1904, base de l’actual museu diocesà, i publicà un Álbum artístico de Mallorca 1874 Es donà a conèixer com a escriptor a La Dulzaina  1868-69 i collaborà activament a Revista Balear…

Vida i obra Cursà filologia romànica a la universitat de Lió Ordenat de sacerdot el 1925, el 1929 s’installà a Sabadell, on fou organista i mestre de capella, a més de professor de religió i moral Autor d’articles collaborà a “La Paraula Cristiana” i a La Veu de Catalunya , assaigs, sermons, proses literàries, nadales i música religiosa, destacà sobretot com a poeta Els seus primers reculls en vers foren Balades i cançons 1931 i Horitzons i rutes 1936 Poetitzà en francès la seva experiència durant la guerra civil a L’enfer sur la terre Avinyó 1939 El recull Rosa mística 1942 fou el primer…