Resultats de la cerca

Després d’una obra d’aprenentatge, Notes de nit 1979, publicà dos reculls més, Temps de penúria 1987 i La suprema noblesa del món 1991, de gran intensitat lírica i domini lingüístic i formal Posteriorment s’ha dedicat gairebé en exclusiva a la crítica de poesia a la premsa

Franciscà 1727, ensenyà filosofia i teologia a Mallorca i el 1751 partí com a missioner cap a Amèrica Escriví poesies en llatí, català i castellà i diverses obres religioses i pedagògiques, gairebé totes inèdites, entre les quals un Vocabulario mallorquín, castellano y latín , que s’ha conservat a través d’una còpia amb addicions de Josep Togores i Sanglada, comte d’Aiamans, i de Guillem Roca

Es dedicà a la narració i als estudis locals Festa major del diari d’un jove granollerí 1952 i Escriptors granollerins 1959 El seu fons musical —donat el 1979 per la família a l’Hemeroteca Municipal Josep Móra de Granollers— està format per dues colleccions de gairebé un centenar de manuscrits i impresos d’autor, amb repertori de compositors i arranjadors actius a Catalunya entre el final del segle XIX i mitjan segle XX

A set anys d’edat passà a residir a Granollers La seva obra reflecteix el compromís amb una ètica i un sentiment cristià de l’existència i és el fruit d'un procés gairebé d’alquimista on cada paraula, cada rima i cada vers passa pel sedàs d’una autoexigència constant i metòdica És autor dels llibres Sempre flagellat 1997 i La desraó dels solitaris 2005 La seva ciutat d’adopció li reté un homenatge el juliol del 2007

Estudià filosofia i dret a les universitats de Cervera, Osca i Saragossa, i de ben jove destacà com a orador polític i forense A Barcelona collaborà a El Constitucional i La Corona Publicà Reseña histórica sobre la aristocracia española desde la invasión de los godos hasta 1830  1836 i la traducció Código Social, o sea Eco de la moral en las naciones antiguas y modernas 1844 Poeta ocasional, gairebé tots els seus versos resten inèdits, com també les memòries Compendi de la història de Vilanova en la guerra dels set anys

Sacerdot, exercí de vicari a Sant Martí Sarroca, a Gràcia i a Cornellà La seva producció, gairebé tota inèdita, es conserva a la Biblioteca del Museu Episcopal de Vic Escriví composicions poètiques de caràcter religiós i de circumstàncies, en català i en castellà unes cartes amoroses en castellà i una narració epistolar, també en prosa i de caràcter amorós, en català La seva obra més rellevant és un llarg poema d’èpica religiosa, La llegenda de la Gleva , redactat entre el 1868 i el 1872 Els seus referents poètics són de caràcter rococó i neoclàssic les obres en prosa, en canvi, depenen més…

Llicenciat 1880 i doctor 1881 en medicina, s’especialitzà, a París, en malalties genitourinàries A Buenos Aires fundà la revista Progreso Médico-Farmacéutico 1890, que després continuà a Madrid, on residí gairebé sempre Publicà nombrosos estudis sobre la seva especialitat, la qual abandonà per dedicar-se a la investigació de temes financers i administratius A El Mercantil Valenciano i Las Provincias sostingué campanyes anticentralistes, d’un regionalisme possibilista i tímid Fou secretari general de propaganda de l’Exposició Regional Valenciana 1909 Publicà La…

Fou monjo de Montserrat des del 1826, però després dels fets revolucionaris del 1835 residí gairebé sense interrupció en diversos monestirs d’Itàlia, on, no abans del 1866, enllestí el poema Joan Garí, l’ermità de Montserrat Manresa 1868 Es tracta d’un extens poema en codolada, fora d’uns pocs passatges autònoms en altres metres, escrit amb l’objectiu prou corrent de proporcionar a la literatura catalana un poema heroic que complís els requisits clàssics de tractar d’un tema «fundat en la història i que toqués de prop la nació catalana» Bé que el poema era presentat, en contrast amb El…

Vida i obra De família pagesa, inicià la seva formació autodidàctica prop del grup modernista de Reus, encapçalat per Josep Aladern Es traslladà a Barcelona tot cercant l’èxit literari i posteriorment se n’anà a Occitània En tornar a Catalunya, decebut, se suïcidà —en un darrer acte que entenia com a heroic— al castell de Burriac Sorgit gairebé de l’analfabetisme i identificat amb l’espontaneïtat maragalliana, fou esperonat pels companys de grup, que el qualificaven elogiosament de poeta camperol Publicà Sentiments 1899, de to pessimista, i Esplets d’ànima jove 1903, els seus millors poemes…

El grup volia reivindicar, d’una manera lúdica, els gèneres literaris en la literatura catalana i crear una narrativa de base popular en un moment, els primers anys dels postfranquisme, en què aquesta pràctica era gairebé inexistent El nom de Dracs correspon a l’acròstic format per les inicials dels seus fundadors Miquel Desclot, Carles Reig, Josep Albanell, Jaume Cabré i Joaquim Soler A més, n’han format part, en algun moment Margarida Aritzeta, Assumpció Cantalozella, Joaquim Carbó, Joana Escobedo, Jaume Fuster, Isidre Grau, Josep Maria Illa, Quim Monzó, Maria Antònia Oliver, Xavier Romeu,…