Resultats de la cerca

Vida i obra D’obra no conservada, el Monjo de Montaudon, en la seva galeria de lírics del seu temps, Pos Peire d’Alvernh’a chantat , assegura que fa cançons senzilles i de poc mèrit Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

Fill d’Antoni Palau i Dulcet De jove fou campió d’atletisme i es dedicà també al dibuix Publicà llibres de temàtica i gènere heterogenis Galeria de tipus excursionistes 1925, La vaca de Vilalluny 1935, conte infantil, un Poema del comte Arnat 1961, Llibres d’emboscats 1937, Rellotges de sol Història i art de construir-los 1970, i La Pintoresca història del calendari 1973

Exercí professionalment com a moblista i decorador, i prosseguí els tallers d’ebenisteria del seu pare Pere Reig i Fiol Obrí botigues en llocs cèntrics on, al costat dels mobles, habilità espais per al teatre de titelles i, successivament, com a galeria d’art i per a la subhasta de llibres Fou vicepresident del FAD 1907 i de la comissió organitzadora de l’Exposició Internacional del Moble 1923 Entusiasta de l’escena, escriví l’assaig dramàtic Contrast , i fou promotor de la temporada de Teatre Líric Català 1922

Collaborà en la Gazeta Montanyesa de Vic, La Renaixença , La Ilustració Catalana , etc Fou fundador i primer president de la societat Catalunya Vella, professor dels Estudis Universitaris Catalans, secretari de l’Orfeó Català i del consell directiu dels jocs florals, dels quals fou mantenidor el 1906 La seva obra literària comprèn sobretot novelles, d’ambient rural i situades a la plana de Vic, com Margaridoya 1884, Lo beneit i la porqueirola 1888, Benet Roura 1887, Los milions del farinayre 1893 i La Nonada 1904, narracions Notes de viatge , 1907 Narracions i poesies Poesies Publicà…

Flordeneu encisa el jove cavaller↑ Gentil , quan aquest puja al cim del Canigó, on pensa trobar el talismà que faci possible el seu amor per la pastora Griselda, interdit pels comtes Tallaferro i Guifré, pare i oncle de l’enamorat Flordeneu suplanta Griselda dient al jove cavaller que és d’ella de qui està enamorat, perquè ella, per tenir-lo, es va fer pastora Gentil, embruixat per la bellesa, la gràcia i el capteniment de la fada, s’abandona a les seves requestes d’amor i s’oblida del seu passat Llavors els dos enamorats visiten el palau soterrat de les fades, on voguen per estanys d’aigües…

Formà part del grup de joves que, a l’entorn de Reus i Alcover i sota la influència del modernisme, s’interessaren per la poesia com a model artístic per a la renovació cultural de Catalunya Juntament amb Josep Aladern i després d’una estada a Barcelona, cofundà a Falset la biblioteca “Lo Modernisme Galeria d’autors innovadors” 1891, on publicà el recull Boca d’Infern 1891 També collaborà a “Gent del Llamp” 1893, “La Nova Catalunya”1895, revista per antonomàsia del grup modernista de Reus, i “Revista de la Colla” 1898 També amb Aladern i el grup de Reus participà en les…

Fill d’Antoni Palau i Dulcet Treballà de llibreter Fou conegut pels pseudònims de Dimoni i Mixel Cultivà la narrativa amb la sàtira Galeria de tipus Excursionistes 1925 i el conte infantil La vaca de Vilalluny 1935 i la comèdia, amb Poema del comte Arnat 1961, una gatada en vers a l’estil pitarresc que incorpora dibuixos del mateix autor, i La pega grega 1982, estr 1963, una paròdia de la tragèdia grega clàssica en un preludi i un acte També és autor de diversos assaigs humorístics — Rellotges de sol Història i l’art de construir-los sense matemàtiques 1970 i La pintoresca…

El 1952 emigrà a Amèrica i s’establí a São Paulo Brasil Guanyà alguns premis literaris i collaborà a la revista Ressorgiment , publicada pels catalans residents a l’Argentina Creà i dirigí Catalunya 1954, revista d’informació i divulgació cultural adscrita al Centre Català de São Paulo, on van publicar textos i poemes de Salvat-Papasseit, Rodoreda, Carles Riba i Roselló-Pòrcel, entre d’altres Industrial de la moda, es dedicà a colleccionar obres pictòriques de diferents pintors catalans i esdevingué un important colleccionista d’art El 1973 tornà a Barcelona, on el mateix any fundà la …

Vida i obra Feu estudis de farmàcia a Barcelona i de medicina a Madrid, on collaboràa “La República Ibérica” A Barcelona, formà part d’una societat de joves estudiants anomenada Tertulia Literaria 1855 després Círculo Instructivo, 1856, en què intervingué, dins un grup minoritari, en defensa de l’ús intern de la llengua catalana, com també en contra de la pena de mort, i, basant-se en↑ Pi i Arimon , sobre història medieval catalana, una època que l’apassionà i en què veié voluntat de llibertat i autogovern Publicà uns estudis històrics de Girona i contribuí, amb Josep Coroleu, a Galería de…

Estudià història de l’art i al mateix temps practicà la pintura i el dibuix al Cercle Artístic de Sant Lluc Començà a exposar els anys setanta Freqüentà també durant aquests anys, Joan Brossa i JV Foix , que l’influïren, com també Jacint Verdaguer , amb el qual comparteix la visió tellúrica, d’interrelació íntima entre l’home i la natura que l’envolta, perspectiva que l’ha portat a subratllar les arrels pròpies, especialment la cultura catalana i l’entorn del Montnegre La reflexió sobre el paisatge l’ha portat a considerar també l’artifici en el concepte d’obra i de naturalesa, així com les…