Fill d’Antoni Palau i Dulcet i germà de Josep Palau i Claveras. Treballà de llibreter i també es dedicà al dibuix.
Atleta especialitzat en les curses de fons, debutà amb l’Ateneu Enciclopèdic Popular, estigué dos anys al Reial Club Deportiu Espanyol (1922-24) i finalitzà la seva carrera al Futbol Club Barcelona (1924-32). Participà en els Jocs Olímpics de París (1924), en les proves dels 5.000 m i els 3.000 m per equips. Fou dos cops campió d’Espanya dels 5.000 m (1924, 1925) i una dels 1.500 m (1925) i tres campió de Catalunya dels 5.000 m (1923, 1924, 1925) i una dels 1.500 m (1925). Millorà en dues ocasions el rècord d’Espanya i tres el de Catalunya dels 1.500 m durant l’any 1925. També superà els rècords catalans de la milla, els 2.000 m i els 10.000 m. Pel que fa al cros, es proclamà campió de Catalunya (1924, 1926) i d’Espanya (1926), i guanyà quatre Campionats d’Espanya amb la selecció catalana (1924-27).
Com a escriptor fou conegut pels pseudònims de Dimoni i Mixel. Cultivà la narrativa amb la sàtira Galeria de tipus. Excursionistes (1925) i el conte infantil La vaca de Vilalluny (1935); i la comèdia, amb Poema del comte Arnat (1961), una gatada en vers a l’estil pitarresc que incorpora dibuixos del mateix autor, i La pega grega (1982, estr. 1963), una paròdia de la tragèdia grega clàssica en un preludi i un acte. També és autor de diversos assaigs humorístics —Rellotges de sol. Història i l’art de construir-los sense matemàtiques (1970) i La pintoresca història del calendari, les seves aventures i els seus secrets (1973)—, i de la conferència Llibres d’emboscats, llegida al Club del Llibre el 24 de gener de 1937.