Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic És el més important en el seu gènere, i la impressió feta per Kofman, en menys de tretze mesos, sembla que no tenia precedents a Europa El compilador, castellà resident a València, tingué la collaboració de Serafí de Centelles, segon comte d’Oliva, i hi recollí una quantitat ingent de material poètic que abraça des de l’època de Juan de Mena fins al seu temps Els autors representats passen de 150, les poesies, de 1 050, i els gèneres són molt diversos, per bé que s’inscriuen en la tradició cortesana castellana del s XV, l’anomenada poesia cancioneril El grup…

Des d’abans del 1915 residí a Cuba, on edità les publicacions “El Eco de Mayar” i “Emancipación” i impulsà “Correu de Catalunya” Publicà les colleccions “Biblioteca Oriente” i “Avante” És autor de diverses obres teatrals d’orientació catòlica, com Deliri 1894, el monòleg en prosa El guardador del Bruc 1899, estr 1896, Lo setè no furtaràs 1904, estr 1902, el drama rural en tres actes Les aurenetes estr 1907, El primer amaràs a Déu sobre totes les coses 1910, Flor muntanyenca 1915, Sant Eudald Màrtir i de l’òpera Sigiberta 1921 Escriví també les novelles de costums La pubilleta del Molins 1896…

El 1570 dirigí una llarga carta en llatí al bisbe de Lleida Antoni Agustí, en la qual exposava el seu criteri sobre la formació humanística dels deixebles Publicà Dialogus inscriptus Terentiana imitatio València, 1562 i un Mètodo i art molt breu en romanç i molt clar per apendre la gramàtica de la llengua llatina Lleida, 1572 i 1578, probablement la primera gramàtica llatina escrita en llengua vulgar editada a la península Ibèrica

Vida i obra Dominicà 1647, el 1663 fou elegit prior de Tarragona, el 1665 provincial i el 1670 mestre general de l’orde El 1676 fou nomenat arquebisbe de València, el 1678 lloctinent general de València i el 1695 inquisidor general És autor, entre d’altres, de les obres de devoció Alimento espiritual 1668 i Teología mística 1669 Feu editar la Bibliotheca Maxima Pontificia 1695-99, recull d’escrits sobre els papes, així com els sermons de Vicent Ferrer i de Lluís Bertran Bibliografia Callado Estela, E 2007 Vegeu bibliografia

Doctor en dret civil i canònic i catedràtic de l’Estudi General de València Participà amb quinze composicions al Cancionero General d’Hernando del Castillo València 1511, totes escrites en castellà, fins i tot una glossa d’una cançó falsament atribuïda a Jordi de Sant Jordi Una dècima seva en català que esmenta F Cerdà i Rico a les seves Notas al “Canto de Turia” és en realitat una falsificació de Josep Marià Ortís

Professà al convent dominicà de Girona, i el 1602 es graduà en teologia a la universitat gironina Fou professor de filosofia de la universitat a partir del 1608 i de teologia a partir del 1620 El 1629 fou nomenat primer regent del recentment creat estudi general dominicà de Girona És autor de treballs teològics i d’una vida d’Antoni Vicenç Domènec, que encapçala la segona edició de la Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del Principado de Cataluña 1630

Noble filipista i auditor de guerra durant la guerra de Successió, exercí de jutge de béns confiscats per la Inquisició i diversos càrrecs municipals i jurídics a Mallorca L’any 1717 fou nomenat cronista general del Regne de Mallorca Fou membre corresponent i després honorari de l’Academia de la Historia de Madrid És autor d’una Historia general del reino de Mallorca 1723, que aporta diverses notícies sobre el regnat de Felip V, i que no s’acabà d’imprimir per raons econòmiques També escriví un Lamento fúnebre por el rey Felipe V 1746, diverses relacions de festes…

Vida i obra Secretari reial i arxiver de la Corona d’Aragó 1553-72 i 1584-85 L’acord de les Corts del 1564 en què sollicitaven al rei un cronista oficial per al Principat el menà a elaborar una His-tòria general de Catalunya Si bé tenia previstesquatre parts, tres d’història I dels primers pobladors al 714 II del 714 a Ramon Berenguer IV III de R Berenguer a Felip II i una de geografia Descripció general del Principat de Catalunya i comtats de Rosselló i Cerdanya , només en redactà la Primera part , que no havia enllestit del tot el 1585 Se’n conserven dos…

Estudià medicina a Barcelona 1845-52 i pintura amb Martí i Alsina, i rebé la influència del filòsof Llorens i Barba El 1857 obtingué la càtedra d’anatomia a la Universitat de Barcelona Fou un anatomista remarcable, i feu notables dibuixos de temes mèdics Personalitat polifacètica, s’interessà pels problemes econòmics i culturals del seu temps Estigué vinculat a la Renaixença, i presidí els Jocs Florals del 1872 escriví poemes en català i influí en el wagnerisme de Joaquim Marsillach i Lleonart Era un mestre d’oratòria brillant, i tingué una remarcable influència entre els seus contemporanis…

Jurista, fou membre del consell reial i procurador general del comtat de Ribagorça Escriví Descripción geográfica del condado de Ribagorza , Noticias de la familia de Bardaixí i Noticias de Ribagorza , no publicades fins el 1884