Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic És difícil trobar la font del Leandre i Hero corellà, perquè, en tractar-se d’una llegenda popular que no formava part de la genealogia dels déus pagans, no ha gaudit de gaires recreacions literàries d’una certa extensió En textos previs a Corella, hom la troba, per primera vegada, en sis versos de les Geòrgiques de Virgili III, 258-263 i en les Heroides d’Ovidi XVIII-XIX La història d’aquests dos enamorats es llegeix a través de l’allegoria amorosa del mar en tempesta, àmpliament difosa per Ausiàs ↑ Marc Joan Roís glossa la història a través d’algunes sentències…

Arquitecte de professió, participà en el pla de reforma de Barcelona i escriví nombrosos treballs relacionats amb la seva disciplina Collaborà literàriament a diverses revistes i des del 1905 feu crítica d’art al Diario de Barcelonal i després a La Vanguardia Amb proses i poemes guanyà diversos premis als Jocs Florals de Barcelona, el 1889 en fou secretari, i el 1890 i el 1922 mantenidor Estrenà el monòleg tràgic Hero 1883, segons el model de les tragèdies de Balaguer, i sainets costumistes, com Viva l’avi 1885, Pluja d’estiu 1886 i Joc de cartes 1887 Publicà també contes i…

De família de petits propietaris rurals, es llicencià en filosofia i lletres i durant uns anys es dedicà a la docència S’inicià en la tradició romàntica, rebé la influència de la Folk-Lore Society de Londres 1882-83 —promogué la societat El Folk-Lore Català 1885— i s’esforçà per actualitzar-ne la teoria i els mètodes Destacà en els estudis folklòrics, sobretot pels treballs teòrics que inicià a La Illustració Catalana La filosofia de la filosa, 1884 i completà a Rondallística 1888, assaig que, premiat als Jocs Florals de Barcelona el 1888, incorporava els nous corrents europeus dels estudis…

De família de mercaders i lletrats, serví des del 1514 a les corts de Ferran el Catòlic i de Carles V, feu amistat amb Garcilaso de la Vega —el 1522 es trobaren a l’expedició per a socórrer Rodes contra els turcs— i, amb Diego Hurtado de Mendoza, rebé lliçons de l’humanista italià Lucio Marineo Siculo, i fou preceptor del duc d’Alba A Granada, el 1526, s’entrevistà amb Andrea Navagero, per influència del qual adoptà la mètrica i les formes poètiques italianes El 1532 prengué part en l’expedició reial a Viena, i de retorn fixà definitivament la residència a Barcelona, on el 1539 es casà amb…

Vida i obra De família benestant relacionada amb les lletres el seu avi Joan Francesc fou poeta en català, serví des del 1505 a les corts de Ferran el Catòlic i de Carles V Conegué Garcilaso de la Vega —el 1522 es trobaren a l’expedició per a socórrer Rodes contra els turcs— i fou deixeble de l’humanista italià Lucio Marineo Siculo Una conversa amb l’ambaixador venecià Andrea Navagero l’impulsà a conrear l’ endecasillabo i les formes estròfiques italianes, fet que comportà una revolució en la història de la poesia hispànica El 1532 prengué part en l’expedició reial a Viena, i de retorn fixà…

S'intitulava cavaller i mestre en teologia Fill d’Ausiàs Roís de Corella i d’Aldonça, la seva família estava en estreta relació amb les d’Ausiàs Marc i de Joanot Martorell Entre el 1455 i el 1461 ja tenia el suficient prestigi literari per a canviar lletres de casuística amorosa amb el príncep Carles de Viana, el qual ostentava aleshores el títol de duc de Gandia Entre la darreria del 1468 i el començ del 1471 obtingué el grau de mestre en teologia Heretà dels seus pares una fortuna que li permeté de dur una vida benestant i de lliurar-se al conreu de la literatura Tingué amors amb una dama…

Vida i obra Fill d’Ausiàs Roís de Corella i d’Aldonça Cabrera, la seva familia estava en estreta relació amb les d’Ausiàs Marc i de Joanot Martorell Es traslladà a València amb la seva família el 1438 No cursà estudis en cap universitat, com s’ha insinuat, sinó que estudià en l’escola catedralícia, fet habitual en la València del s XV Si, una vegada cursats els estudis gramaticals, hom volia seguir estudis superiors en aquesta mateixa escola, l’alumne sols podia optar per fer-se mestre en teologia I així ho feu Corella, cavaller i mestre en teologia, títol que rebé entre el 1468 i el 1471 Una…