Arquitecte de professió, participà en el pla de reforma de Barcelona. Les seves obres més representatives són la casa Rocamora (passeig de Gràcia - carrer de Casp), la casa Berenguer (carrer de la Diputació) i el col·legi Comtal (1909), a Barcelona, el Casino del Masnou i la casa Malagrida d’Olot. És autor d’una interessant monografia sobre l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona (1925-27) i d’altres assaigs.
Col·laborà literàriament a diverses revistes com La Renaixença, La Ilustració Catalana i L’Avenç i des del 1905 feu crítica d’art al Diario de Barcelona i després a La Vanguardia. Amb proses i poemes guanyà diversos premis als Jocs Florals de Barcelona (1880, 1881,1884,1885,1889) i en fou secretari, i el 1890 i el 1922 mantenidor.
Estrenà el monòleg tràgic Hero (1883), segons el model de les tragèdies de Balaguer, i sainets costumistes, com Viva l’avi! (1885), Pluja d’estiu (1886), Mero (1887) i Joc de cartes (1887). Publicà també contes i novel·letes del mateix gènere, com Quaranta graus al sol (1886), Bon exemple (1886) i La bona gent (1888), i el recull de poemes Joventut (1891).
Milità a la Lliga de Catalunya, fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres i de la de Belles Arts i de diverses entitats catalanistes. És germà del també escriptor Ramon-Enric Bassegoda.