Resultats de la cerca
Es mostren 155 resultats
Joan Illas i Vidal
Literatura catalana
Dramaturg, narrador i assagista en llengua castellana i poeta.
Estudià dret i intervingué en l’edició de Las siete Partidas Publicà novelles Enrique y Mercedes , 1840, que incorpora versos en llengua catalana i drames històrics Un Bara , 1844, i collaborà, entre altres periòdics, a “El Vapor”, Diario de Barcelonal , en què ressenyà elogiosament Lo ↑ Gaiter del Llobregat , i La Discusión Defensà el proteccionisme i la desamortització i fou promotor de la Junta de Fàbriques i de les societats ferroviàries, i diputat a Corts Collaborà amb el pseudònim Berenguer Leal a “El Barcelonés” i dirigí “El Bien Público” Publicà estudis …
Cròniques de Joan I, Martí I i Ferran I
Literatura catalana
Conjunt de tres cròniques breus d’autoria anònima recopilades en dos manuscrits (Biblioteca de la Universitat de València 212, i Barcelona, Biblioteca del Seminari, 74).
Desenvolupament enciclopèdic Utilitzades com a font per Pere Miquel ↑ Carbonell en la redacció de les Cròniques d’Espanya , hom constata el seu esquematisme, esdevenint més aviat semblances biogràfiques amb exposició sumària d’aquells fets històrics que ajuden a vehicular un discurs propagandístic i de legitimació al poder de la nova dinastia Trastàmara Bibliografia Escartí, VJ 1993 Vegeu bibliografia
Manuel Sirvent
Literatura catalana
Escriptor.
Fou un dels fundadors de la Societat Filomàtica de Perpinyà 1833, de la qual fou repetidament secretari Tingué una actuació destacada en la creació de centres escolars gratuïts a Perpinyà Publicà, entre altres obres, estudis històrics, com Ephémérides de l’hôpital Saint-Jean et de l’hospice de la Miséricorde , i el llibre de poemes Raison et folie 1835
Ramon Picó i Campamar
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
De família humil, a onze anys passà a viure a Barcelona, on residí sempre i on es dedicà a qüestions mercantils i industrials des del 1889 fou apoderat i home de confiança d’Eusebi Güell i Bacigalupi Tingué una destacada actuació catalanista fou un dels fundadors de l’entitat Jove Catalunya, que presidí el 1873, i de l’Acadèmia de la Llengua Catalana 1881 collaborà a La Renaixença , i ja des del 1867 participà en els Jocs Florals de Barcelona, on fou premiat en moltes ocasions 1867, 1868, 1871, 1873, 1874, 1884 i 1885, any en què fou nomenat mestre en gai saber, i que presidí el 1892 Del 1900…
Vicent Eugeni Miquel i Madaleno
Literatura catalana
Poeta i comediògraf.
Maçó i republicà, fundà diverses revistes, entre les quals “Las Germanías” Gran orador, arribà a ser president de la Junta Provincial d’Alacant del partit federalista de Pi i Margall De la producció en català destaquen els poemes històrics La guerra de les Germanies i L’expulsió dels moriscos , i el sainet Micos i mones, o L’estreno de la Plaça 1888
Modesto Hernández-Villaescusa Ros de Medina
Literatura catalana
Escriptor.
Doctor en filosofia i lletres 1896, fou professor i rector 1898 de la Universitat d’Oñati Integrat dins el moviment catòlic social, collaborà a “La Hormiga de Oro” i a “El Correo Catalán” Publicà nombroses novelles La tórtola herida , 1892 Oro oculto, 1896 i estudis històrics i polítics, com La cuestión de Marruecos y el conflicto de Melilla 1893, Las provincias de España 1903 i La Revolución de Julio en Barcelona 1909
Josep Clapés i Juan
Literatura catalana
Narrador, poeta i historiador.
Fou militar de professió Creà Los Archivos de Ibiza 1902-05, on publicà estudis històrics com “S’església de Santa Eulària”, escrit el 1891, i algun relat de costums extret del llibre inèdit Històries de pagesos , recopilat el 1890 Publicà poemes deutors de la tradició humorística dialectal i altres de tema i tractament cultes com “A Eivissa”, publicat a Almanaque balear para el año 1888 i una Biblioteca ebusitana 1902, recull de biografies
Assumpció Cantalozella i Mas
© Oriol Duran - El Punt
Literatura catalana
Escriptora.
Es llicencià en filologia hispànica, amb especialitat català, i ha estat professora de català Ha collaborat de manera habitual a la premsa i formà part del collectiu d’escriptors Ofèlia Dracs i de l’equip fundador d’ El Punt Diari Com a narradora, inicià la seva obra amb Escubidú 1982, Sauló 1984 i La ciutat 1990, a les quals seguiren La visita de Truda 1993 i Les campanes de Sant Serní 1996 A partir de La pluja d’estels 2002, finalista del premi Carlemany 2001, una novella que juga amb un doble temps històric, el present i un passat que se situa als anys trenta, en l’etapa de la República i…
,
Lluís Gonçaga Constans i Serrat
Literatura catalana
Narrador.
Exercí d’eclesiàstic Publicà diversos reculls de narracions Llegendes muntanyenques 1925 i Rondalles 1952 Fou un dels fundadors del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles 1943 i es distingí pels seus treballs històrics de tema local Publicà Dos obras maestras del arte gótico en Bañolas 1947, Bañolas 1951, Girona, bisbat marià 1954, Història de Santa Maria del Collell 1954 i Francesc de Montpalau, abat de Banyoles, ambaixador del General de Catalunya 1960, que fou editada pòstumament
Francesc Balart
Literatura catalana
Poeta.
De família pobra, sense estudis, fou galoner d’ofici i donà lliçons de ball Escriví tres recitats històrics en vers un per a la dansa de moros i cristians 1759, un altre sobre la batalla de Buda i el setge de Viena 1765, i l’altre sobre la batalla de Lepant 1772 És autor també de romanços satírics en català i en castellà, d’uns goigs a santa Llúcia i d’unes Cobles de la Passió
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina