Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Conclou la trilogia formada per Ramona, adéu 1972 i El temps de les cireres 1977 A mig camí entre l’assaig i la ficció, indaga en la nova realitat de la transició democràtica Definida com a novella feminista, ofereix una reflexió múltiple i complexa de les noves possibilitats vitals de la dona de l’any 1980 Les protagonistes femenines, Natàlia, Norma i Agnès, afronten l’alliberament sexual, el conflicte personal entre professió i maternitat i la indagació de la memòria històrica Estructurada en quatre parts, a la primera, “L’hora perduda”, Natàlia…

La seva primera obra teatral, The Children's Hour ‘L’hora de les criatures’, 1934, l’establí com una primera figura del teatre Interessada en temes polítics en les seves obres denuncia constantment els defectes típics de les societats opulentes En The Watch on the Rhine ‘La vigilància al Rin’, 1941 ataca la hipocresia de les posicions dites liberals, mentre que Toys in the Attic ‘Joguines a les golfes’, 1960 és ambientada al sud dels EUA de la seva infància Amb An Unfinished Woman ‘Una dona inacabada’, 1969, retrat del seu company Dashiell Hammet, inaugurà un vessant…

De formació autodidàctica, feu crítica artística i publicà, sobretot, reculls poètics, que giren entorn de Reus És autor d’ Els camins de cada hora 1935, L’arma i l’estel 1948, Poemes reusencs 1970, Coses que porten cua 1986, Temps de guerra apunts biogràfics 1999, Evocacions reusenques 2002, entre d’altres

Com a autor, ha conreat el teatre amb les obres El darrer esclat 1991, Jar 1992, La mort dins una baralla de naips 1996, premi Salvador Espriu 1995, Tempesta de neu 1996, premi SGAE 1995, Una hora de felicitat 1997, Recreo 1998, premi SGAE 1997 i 16000 pessetes 2005 També ha actuat en cinema, teatre i televisió

Fill del ciutadà honrat de Barcelona Miquel Rossell Monjo jerònim del monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona Escriví alguns tractats pietosos, en català, Combat espiritual de l’ànima en l’hora i agonia de la mort , Espiritual exposició d’alguns misteris de la Passió de Cristo i vint-i-set biografies de monjos del monestir, Vidas, hechos y felices muertes de algunos virtuosos monjes , escrit vers el 1746

Escriptor romàntic d’idees polítiques moderades i seguidor d’Antoni Aparici i Guijarro Com a periodista collaborà a El Liceo Valenciano , El Fénix  i a revistes de Madrid S’adherí molt d’hora, bé que no intensament, al moviment de la Renaixença D’entre els seus poemes en català sobresurt el premiat el 1855 en el certamen literari dedicat al quart centenari de la canonització de sant Vicent Ferrer

Debutà en la companyia Tutau-Mena, al Teatre Olimp 1872 El 1874 intervingué en obres teatrals al Liceu, i des del 1876 actuà al Romea Hi estrenà Mar i cel , de Guimerà, un dels seus majors èxits Escriví algunes comèdies, com Ja és l’hora 1880 i Qui serà l’avi 1887 Morí quan era a punt d’incorporar-se a la companyia de Carolina Tubau, al Principal

Collaborà a Las Noticias  1921-27, amb narracions en castellà, i des del 1931 en publicà en català a la revista En Patufet El 1933 aparegueren dues novelles sentimentals a la “Biblioteca Gentil” L’hora d’en Lluís i L’encís blau Durant la postguerra continuà publicant diverses narracions i contes infantils en llengua castellana — Alberto 1943, Eulalia 1951— i algunes peces teatrals També deixà dues obres teatrals inèdites,  A mitja llum i El cisne de Lohengrin Sovint emprà el pseudònim de Cecilia Beltran

Fou redactor de “La Almudaina” i collaborador de “Sóller”, “El Correo de Mallorca” i “Las Noticias” de Barcelona Escriví la novella breu Madò Tiana 1934 i diversos reculls de poemes Rapsòdia crepuscular 1962, Tres cançons de ruralia 1964, Cançons de darrera hora 1966 —tots tres illustrats per Josep Verdaguer—, i Cançons d’ahir encara , que deixà inèdit També fou autor teatral, amb peces com Més enllà de l’amor estr 1929, Maria Àngela 1932, A la llum dels estels 1934, Canamunts i Canavalls 1935, Resistir 1936, Més enllà del deure estr 1937 i Temps de vals estr 1949

Amb el pseudònim d’ Ernest Jou-Desvern , es donà a conèixer amb La raó constellació constellar del metropolità Guanyà el premi Documenta 1993 per a autors joves amb L’estat contra P 1994, en què presenta un personatge assetjat per forces que no controla L’interès per la narrativa fantàstica i de ciencia-ficció es reafirma amb el llibre de contes Com serà la fi del món 1996, amb variants diverses de l’apocalipsi final Posteriorment ha publicat 72 illes 1998 i Ara és l’hora somiadors 2005 És membre de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia