Resultats de la cerca

S’especialitzà en l’arreplec i l’estudi de premsa catalana, tema sobre el qual escriví abundantment des del 1925 en publicacions com el Butlletí de la Federació de la Premsa Catalano-Balear , o el setmanari Curiositats de Catalunya , del qual es feu càrrec de la secció “Nostra premsa” Més tard collaborà a Serra d’Or , La Vanguardia , Destino , Bages  i Ausa , entre d’altres Amb els periodistes Francesc Carbonell, José Monfort i Rafael Bori escriví La presse catalane depuis 1641 jusqu’à 1937 1937, primer inventari exhaustiu sobre el tema També és autor de La premsa de Barcelona…

Bibliotecari de Premià de Mar, destacà com a dinamitzador cultural i social local amb l’impuls o el suport a iniciatives com ara el projecte Taula Rodona, el Taller obert d’Expressió o el Correllengua Articulista d’ El Punt , El 9 Nou i La Font del Cargol , el 1992 fou també guionista radiofònic dels programes Pànic i Inèdit de Catalunya Ràdio Publicà Groc de llum 1975, Recull sense gramàtica 1977, Filmonogràfic 1980, els reculls de narracions Avui fa un any que nevava intensament 1986 i Parelles de tres 2003, la novella Anna K 2000, qualificada de “melodrama d’extrems”, que cridà l’atenció…

Llicenciat en lletres, fou fundador i president de l’Orfeó Gracienc i secretari de la Unió Catalanista Escriví comèdies i collaborà a Cu-Cut , on, del 1910 al 1912, emprà el pseudònim Flavius per als seus versos satírics sobre l’actualitat política i social També escriví a L’Esquella de la Torratxa , La Tralla , El Renaixement , La Veu Gracienca  i La Veu de l’Empordà , entre d’altres Guanyà alguns premis de poesia i actuà de mantenidor als Jocs Florals del 1924 Escriví l’assaig Art i monuments Catalunya 1926, i el 1951 publicà l’inventari Els pseudònims usats a Catalunya , on n’…

Vida i obra El 1958 guanyà el Premi València de Literatura-Poesia amb Les quatre estacions Després d’alguns anys de silenci, el 1981, juntament amb Manuel Boix el qual s’encarregà de la part gràfica publicà les narracions Ocells miralls i el llibre de poemes Devastació , el qual li valgué el Premi de Crítica del País Valencià d’aquell any L’any 1982, també en collaboració amb Manuel Boix, publicà l’assaig titulat Acròstic Després publicà els llibres de poemes Inventari 1984 i Frontissa 1986, el llibre de contes La serp El riu 1986 i Alfabet 1989, una aventura tipogràfica que li…

Desenvolupament enciclopèdic De gran difusió al llarg de tot el s XV, sense la qual no s’entenen obres com el↑ Tirant lo Blanc o el↑ Curial e Güelfa , hom en desconeix l’origen, que podria ser provençal o català El text conservat més antic és en llengua francesa 1432 i hi ha nombroses edicions en set idiomes diferents, entre les quals destaca la versió manuscrita aljamiada del s XVI En una prosa poc ornamentada però fluida en el seu traç, l’autor presenta un heroi de baix llinatge, digne precedent de Curial, enamorat de Viana, filla del Delfí de França Conscient que les diferències socials…

Vida i obra De família benestant, estudià humanitats al seminari de Mallorca i es dedicà tota la vida a l’ensenyament Des del 1883 fou secretari de la junta provincial d’instrucció pública de les Balears El 1873 fou proclamat mestre en gai saber i el 1881 aconseguí el primer premi del certamen del millenari de Montserrat, amb una oda A la Verge de Montserrat Publicà un fragment del drama històric Les noces de l’infant al “Calendari Català de l’Any 1882” 1881 Les seves Poesies , en català, en castellà i en llatí, foren publicades pòstumament el 1902, amb un elogiós pròleg de Miquel Costa i…

Vida Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, dirigí l’Arxiu Històric i el Museu de Tortosa 1960-92, i del 1983 al 1991, l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Tortosa, d’on fou també professor d’història de l’art 1971-91 Del 1974 al 1983 fou professor d’història de l’art i d’història del dret de la Delegació de la Universitat a Distància de Tortosa UNED En 1960-80 fou delegat del patrimoni historicoartístic de Tortosa Amb Gerard Vergés, fundà la revista literària Gèminis 1952-62, i fou membre del consell de redacció de la revista Llengua i Dret 1983 En el camp de la…

De seguida va assolir la categoria d’autèntic best-seller de la poesia en català al País Valencià Segons la confessió del mateix poeta en una nota preliminar de la primera edició, Llibre de meravelles formava part d’un cicle de quatre poemaris titulat Manuscrits de Burjassot i escrit entre la darreria del 1956 i la primavera del 1958 Estellés va manllevar part del títol de la novella de Ramon Llull, Fèlix, o Llibre de meravelles per indicar l’orientació general del poemari, que havia de ser un inventari de les meravelles que trobava en el món de la València capital de postguerra…

Vida i obra Fill i successor de Dalmau I de Queralt i de Rocabertí Casat amb Clemència de Perellós, germana de la seva madrastra 1378-79 El 1389 fou un dels barons que es revoltaren a Calassanç contra Joan I com a contrari a Carrossa de Vilaragut el 1392 prengué part en l’expedició a Sicília amb l’infant Martí Fou ambaixador a Roma davant l’emperador i davant el rei de Nàpols 1396-97 i collaborà en l’organització de la croada que Martí I trameté contra Tunis L’inventari dels seus llibres palesa el seu interès per la literatura en vulgar, tant en llengua francesa posseïa un Lancelot , un…

S’inicià amb la poesia, gènere en el qual ha continuat publicant posteriorment de manera espaiada Els seus primers reculls poètics, Inventari de límits 1979, premi Marià Manent i Balades d’espeed, poemes destrossats 1986, tracten d’alguns mites de la modernitat Sabates italianes 1987 donà forma literària a guions de ràdio Amb els reculls  Encara queda el blues 1998 i Al Raval 1999 obtingué els premis Ciutat de Tarragona i Rosa Leveroni, respectivament L’any 2006 publicà Les habitacions on visc   Apostà per la narrativa amb la novella  Fora de joc 1988, a la qual seguiren les…