Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Josep Coroleu i Inglada
Literatura catalana
Historiador, poeta, traductor i publicista.
Vida i obra El 1864 fou corresponsal d’ El Telégrafo a París, i el 1869, agregat a l’ambaixada espanyola a París Tornat a Barcelona, es llicencià en dret 1872 Interessat per les institucions medievals, publicà Las cortes catalanas en collaboració amb Josep ↑ Pella i Forgas , 1876, Lo sometent 1877, El feudalismo y la servidumbre de la gleba en Cataluña 1878, Dels contractes d’emfiteusi i rabassa morta 1878 i Los fueros de Cataluña 1878 Recopilà, per encàrrec de l’Academia de la Historia, de la qual era membre corresponent, dades referents a les corts catalanes, i edità les cròniques de…
Jeroni Pujades
Cronologia
Història del dret
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiador, jurista i dietarista.
Vida i obra Doctor en dret civil i canònic per la Universitat de Lleida, és autor d’una Crònica Universal del Principat de Catalunya i d’un Dietari que és, probablement, l’escrit autobiogràfic en llengua catalana més important del segle XVII Fill de l’advocat Miquel Pujades , es trobà, per vincles familiars, al bell mig de la xarxa de juristes que els anys de canvi del segle XVI al XVII assoliren una influència cada cop més gran en la vida pública de Catalunya El seu cosí, Francesc Mitjavila i Franquesa, un influent oïdor de la Reial Audiència, fou el pont que permeté a Jeroni Pujades entrar…
, ,
Valentí Almirall i Llozer
Retrat de Valentí Almirall i Llozer per Ramon Casas
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Política
Polític i escriptor.
Vida i obra Fill d’una família benestant de la burgesia comercial barcelonina, estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona però hagué d’abandonar-la pel fet d’haver criticat durament una obra del professor Claudi Lorenzale Després, passà a estudiar dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1863 Fou persona d’una vasta cultura Posseïdor de béns propis i sense prou vocació per a l’advocacia, només l’exercí ocasionalment en canvi, actuà intensament en la vida pública del Principat, arribant a ésser durant uns anys la figura més important del ressorgiment polític català El 1868…
, ,