Resultats de la cerca

Professional radiofònic, el 1953 s’inicià com a actor, gairebé sempre en català Excellí en la interpretació de personatges còmics i de caràcter Escriví obres teatrals Ocells de pis 1956 i L’amor venia en taxi 1959 Rebé el Premi Nacional d’Arts Escèniques 1992, la Creu de Sant Jordi 1993, i, a títol pòstum, la medalla d’or al mèrit en Belles Arts 1993

Fill del lingüista Jaume Vallcorba i Rocosa , estudià filosofia i lletres a Barcelona Expert en literatura medieval, fou professor de filologia romànica a la Universitat de Barcelona i, entre el 1994 i el 2004, feu classes de literatura de tradició europea a la Universitat Pompeu Fabra Impulsor d’activitats diverses en el camp artístic i literari d’avantguarda, el 1979 fundà l’editorial Edicions dels Quaderns Crema i la revista Quaderns Crema , publicada fins el 1984 Com a poeta és autor d’ Onades i estels 1973, d’inspiració pròxima a la cançó pop A l’hivern preus especials 1976, d’elaboració…

Director de l’hospital psiquiàtric de les Balears i de l’Institut de Psicologia Aplicada i Psicotècnica de Palma Collaborador de revistes mèdiques, estudià, entre altres temes, la personalitat de Ramon Llull Ha publicat llibres de versos, Parla Ofèlia , Tenc la boca eixuta de cridar-te , Sempre amb la mateixa àncora 1980 i Sonets amb gust de menta 1987, i obres de divulgació científica Fou guardonat amb la Medalla d’Honor i Gratitud del Consell Insular de Mallorca

S’inicià tardanament en el conreu de la pintura Feu la primera exposició individual a Vic, el 1970 Interessat per la matèria i les textures, pintà detalls de parets tractant de representar-hi qualitats de la matèria i jugant amb els contrasts, i posteriorment incorporà a la seva obra formes geomètriques Escriví i illustrà llibres de poemes com Jeroglífic 1982, Llunari bilingüe 1987 o L’arc voltaic 1987 Des de l’any 1984 fou membre de la Société Académique Arts-Sciences-Lettres de París, que el 1985 li concedí la Medalla Vermeil Signava  Vergesgrau

Director de la revista “Oriflama” 1968-71 Exercí a El Correo Catalán 1963-72, diari del qual fou redactor en cap, i a “Tele-exprés” 1972-79 Molt vinculat a “El Periódico de Catalunya”, hi fou també redactor en cap 1982-86, i sotsdirector del “Diari de Barcelona” 1987-88 Des del 1980 fins al 1982 treballà al servei de premsa de la Diputació de Barcelona És autor de nombrosos llibres, molts dels quals en collaboració amb el també periodista Jaume Fabre, centrats generalment a Barcelona i amb una clara voluntat de divulgació sociològica i urbanística o de recuperació de la memòria històrica de…

Professor al collegi del Sagrat Cor de Torelló, poemes seus foren publicats en l’antologia de l’anomenat Grup de Vic  Estudiants de Vic 1951, prologada per Carles Riba Com a novellista, destaquen les obres La balada de Florian 1987 i Un món batega a l’ombra 1988, obres que reconstrueixen el temps històric de la Guerra Civil i la postguerra Com a poeta publicà els volums El desert constant 1978, de signe ribià, El llac 1989 i Virídia 2002 El 1987 fou nomenat osonenc de l’any pel setmanari Ausona , el 2002 rebé un homenatge de la Universitat de Vic i el 2003 la Medalla d’Honor de l…

Psicòloga i professora de música, fou fundadora del grup Els Setze Jutges i enregistrà dos discos de cançons pròpies,  Remei Margarit canta les seves cançons  1962 i La violoncellista  1964 Com a escriptora publicà el llibre de poesia  De la soledat i el desig 1988 en narrativa, Aquells temps, aquells amors 2001 en novella,  Estimat John 1992, premi Ciutat de Badalona, El viatge 1999 i La confidència 2006 i els assaigs  Acerca de la mujer  2002,  La capsa dels fils Coses del viure  2013 i  La gota de agua del colibrí  2020, recull d’articles periodístics El 2007 rebé la Medalla d…

Llicenciada en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona 1951 i deixebla de Marià Bassols de Climent, es dedicà a l’estudi del llatí medieval i la projecció del món clàssic a Catalunya Catedràtica de llatí des del 1961, impartí docència de llengua llatina a la Delegació de Girona de la UAB La qualitat i el ressò del seu mestratge i publicacions li valgueren la dedicació d’unes jornades d’estudi a la Universitat de Girona i la medalla President Macià de la Generalitat de Catalunya 1991, en reconeixement dels mèrits en el treball Membre actiu de diverses entitats…

Militar de carrera, fou membre fundador, juntament amb la seva dona, Odette Carbonell, del collectiu de professors de català per a adults Junta Assessora d’Ensenyament de Català, JAEC a Perpinyà Com a escriptor, conreà la novella Un home qualsevol 1979, premi Sant Jordi 1978, La traïció 1980, Thessàlia 1981,  li tiri la primera pedra 1982, La cinquena dimensió 1983,  L’home de l’Altaïr 1984,  El cant de les sirenes 1985, L’or dels altres 1986,  El revers de la medalla 1987,  El meu destrer blanc 1991, El gat de casa 1994, premi Fiter i Rossell 1992, etc També publicà l’assaig L’…

Diplomada en belles arts i en magisteri, exercí la docència És una de les creadores de l’Escola d’Art de Ripoll, i ha fet crítiques d’art a la Revista de Girona En el camp de la literatura, ha conreat la poesia, el conte — Quatre contes per a infants 1981, premi Ciutat d’Olot— i l’assaig — Joan Prat i Forga 1897-1971 Apologia del meu mestre 1987— És autora del poemari Amor 1979, premi Ciutat d’Olot i de nombrosos poemes publicats a L’Olotí i La Comarca d’Olot , entre d’altres L’any 2002 presentà Versos i cançons Entre altres premis, ha estat guardonada amb la Gran Medalla dels Jocs Florals…