Soci del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), compartí moltes primeres ascensions amb Lluís Estasen. Durant les dècades de 1920 i 1930 feu diversos cims dels Alps i de les Dolomites. Fou promotor dels esports d’hivern als Pirineus i guanyador de nombroses proves d’esquí a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol: guanyà la medalla de plata a la Copa Puigmal (1921), la Copa de Fons de Ribes de Freser (1924) i la Copa Rei Alfons XIII en els Campionats d’Espanya de fons (1929). El 1930 participà en el IV Congrés de la Unió Internacional d’Associacions d’Alpinisme. Juntament amb Ignasi Folch fou l’introductor del teleesquí a l’Estat espanyol, amb l'obertura a l'estació de la Molina, el febrer de 1943, del primer telesquí de la Península Ibèrica.
Fou delegat d’excursionisme de la Lliga d’Entitats Esportives de Catalunya, delegat d’esquí del Comitè Olímpic Espanyol i president de la Secció d’Esports de Muntanya del CEC. Presidí la Federació Catalana d’Esquí (1941-46).
Divulgà l'esport i la la pràctica excursionista mitjançant nombrosos articles i llibres, escrits en un estil elegant, entre els quals destaquen Excursions pels Pirineus i pels Alps (1927), Carnet d’un esquiador (1930), El Pirineu a trossos (1958), Excursions pels Pirineus (1958), Una història d’Andorra (1960) i Unitat històrica del Pirineu (1965). Col·laborà en la revista Muntanya del CEC. Fou distingit amb la medalla de plata de la Federació Espanyola de Muntanyisme (1945, 1970).