Resultats de la cerca

Estudià magisteri a l’Escola Normal de Lleida i exercí un temps de mestre El 1952 es traslladà a Barcelona per estudiar a l’Escola de Periodisme de l’Església Collaborà en diferents setmanaris i en el diari El Correo Catalán , on es responsabilitzà de la secció municipal Crónica de Barcelona,  i més tard fou nomenat cap d’informació local 1963 El 1964 fou redactor en cap de  Tele-exprés Dirigí 1968 Diario femenino i el 1969 s’incorporà com a redactor en cap al Diari de Barcelona Subdirector i director 1974 d’aquest mateix diari, el 1977 dimití el càrrec, i el anys 1986-87 fou el primer…

Professor de periodisme de la UPF Com a crític i estudiós s’ha especialitzat en l’obra de Josep Pla, sobre qui ha publicat ‘’El quadern gris” de Josep Pla 1985, L ' obra de Josep Pla 1991 i la biografia Josep Pla 1991 Ha estat comissari de l’exposició “Josep Pla, escriptor i periodista” 1991, organitzada pel Collegi de Periodistes de Catalunya Com a periodista cultural, amb el pseudònim de Víctor Ripoll i des de les pàgines del setmanari El Temps , manté una secció crítica i polèmica sobre errors i equívocs lingüístics i literaris

Feu estudis de teologia i ha estat professora d’escriptura a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i a la Universitat Autònoma de Barcelona Ha collaborat amb l’ Avui  1991-2010,  Qué Leer , Lletra de Canvi , Cosmopolitan , El Temps , Catalunya Ràdio, etc Com a autora, ha publicat les novelles El dit de l’àngel 1998, Mirada 2001, premi Octavi Pallissa 1999,  Tota la vida 2005, Pura sang 2012, premi Sant Joan de narrativa,  La primavera pendent 2018,  Mare 2019 i  Solastàlgia 2023, entre d’altres És cofundadora i membre de la Junta de l’Associació de Periodistes Culturals de…

S’especialitzà en l’arreplec i l’estudi de premsa catalana, tema sobre el qual escriví abundantment des del 1925 en publicacions com el Butlletí de la Federació de la Premsa Catalano-Balear , o el setmanari Curiositats de Catalunya , del qual es feu càrrec de la secció “Nostra premsa” Més tard collaborà a Serra d’Or , La Vanguardia , Destino , Bages  i Ausa , entre d’altres Amb els periodistes Francesc Carbonell, José Monfort i Rafael Bori escriví La presse catalane depuis 1641 jusqu’à 1937 1937, primer inventari exhaustiu sobre el tema També és autor de La premsa de Barcelona…

Aplega, en forma de catàleg i amb voluntat descriptiva i exhaustiva, els fulls informatius, diaris, setmanaris i revistes impresos arreu del món en llengua catalana des del 1640 fins al 1965 El primer volum comprèn les publicacions dels s XIX i XX classificades temàticament i cronològicament a partir de les diferents etapes polítiques, incloses la guerra civil i la postguerra Inclou també la premsa catalana de més pes ideològic vehiculada en castellà El segon volum recull tots els periòdics i revistes dels Països Catalans classificats per comarques, amb inclusió de la Catalunya del Nord,…

Alumne de l’École Normale Supérieure, en sortir-ne es dedicà al periodisme El 1932 Charles Maurras l’encarregà del fulletó literari de “L’Action Française” Brasillach recollí les millors cròniques d’aquesta publicació en el llibre Les quatre jeudis 1934 A partir del 1934 es posà a fer política activa i es decantà vers el feixisme a la novella Les sept couleurs , 1939, evoca un congrés de Nuremberg escriví la crònica Le siège de L’Alcazar , 1939, i la parcial Histoire de la guerre d’Espagne Esdevingué un dels periodistes més coneguts de la collaboració amb Alemanya durant la…

Exercí bàsicament com a periodista Començà escrivint poesia i, als anys vint, publicà narracions a “El Cuento del Diumenge” i a “Nostra Novella”, entre les quals sobresurten Fang en les ànimes 1930, de ressò didàctic, i El miracle de la rosa marcida 1931, amb imitació de components romàntics S’incorporà a Lo Rat Penat i participà en els Jocs Florals de l’entitat Treballà en la redacció d’“El Mercantil Valenciano”, on també feu de crític teatral Estrenà trenta-dues obres de teatre entre comèdies, sainets i sarsueles A partir del 1938 dirigí “La Correspondencia de Valencia”, “…

Cursà estudis de filosofia, camp en el qual es llicencià Fou un dels periodistes més influents de l’Esquerra Republicana de Catalunya director de la revista La Rambla i dels diaris La Humanitat i Última Hora Fou corresponsal, a Barcelona, d’ El Sol i Ahora , diaris de Madrid Tinent d’alcalde de governació de l’ajuntament de Barcelona 1934, fou elegit diputat a corts 1936 per l’Esquerra Republicana de Catalunya Companys li encarregà la redacció del text que llegí el 6 d’octubre de 1934 El 1938 anà a París i a les Filipines, on dirigí el periòdic El Debate fins el 1945 Fou…

Llicenciat en periodisme 1969, i en història contemporània 1978, ha exercit la docència com a professor d’història en instituts d’educació secundària 1980-82 i 1992-2007 i com a professor associat d’Història del periodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona de 1992 a 2002 Ha collaborat en un gran nombre de periòdics de Catalunya, tant a la premsa barcelonina com a la comarcal Entre altres, fou director d’ Oriflama  de 1971 a 1974, crític literari a El Periódico  1985-2002 i collaborador de les revistes  L’Avenç , Presència  i Revista de Girona…

Director de la revista “Oriflama” 1968-71 Exercí a El Correo Catalán 1963-72, diari del qual fou redactor en cap, i a “Tele-exprés” 1972-79 Molt vinculat a “El Periódico de Catalunya”, hi fou també redactor en cap 1982-86, i sotsdirector del “Diari de Barcelona” 1987-88 Des del 1980 fins al 1982 treballà al servei de premsa de la Diputació de Barcelona És autor de nombrosos llibres, molts dels quals en collaboració amb el també periodista Jaume Fabre, centrats generalment a Barcelona i amb una clara voluntat de divulgació sociològica i urbanística o de recuperació de la memòria històrica de…