Resultats de la cerca

Es llicencià en dret i fou secretari de l’Ajuntament de Molins de Rei Fou primer actor als teatres Romea, Principal i Novetats de Barcelona i collaborà amb el Teatre Íntim  Espectres d’Ibsen, Èdip Rei de Sòfocles i els Espectacles i Audicions Graner Escriví o arranjà una quarantena d’obres, entre les quals les comèdies i peces breus Vico i Calvo 1886, De Pelagalls a Barcelona 1888, molt reeditada, Mirallets per caçar aloses 1907, Felicitat eterna 1910, Un crim sensacional 1911 i les peces musicals Permeti’m 1906, T’estimo 1908 i El testament 1910, amb música d’Adrià Esquerrà…

Desenvolupament enciclopèdic És el tercer poemari de l’autor i marca l’inici d’un nou vessant en la seva producció El mateix Garcés la considera una obra de transició El 1931, al pròleg del seu llibre Paradís declarà que significava «amb l’alliberament d’una fórmula, el començ d’un lirisme que em sembla més personal» Encara deutor de certs procediments de la tradició de la poesia popular emprats amb anterioritat, s’hi percep una major influència de la poètica postsimbolista i de les seves arrels en la tradició romàntica Així, el llibre mostra l’ús del tema del somni en la clau interpretativa…