Resultats de la cerca

Frare augustinià, fou llatinista i ensenyava a Barcelona seguint les Introductiones de Nebrija És autor i editor en costejà l’edició de l’adaptació catalana del Dictionarium latinum-hispanum et hispanum-latinum de Nebrija, que publicà a Barcelona amb el títol Vocabularius Aelii Antonii Nebrissensis 1507, amb un doble propòsit perquè els catalans poguessin treure profit de l’obra i perquè els hispans no catalans coneguessin la llengua catalana Collaboraren Busa, Joan Garganter i Martí Ivarra, que publicaren versos llatins als preliminars

Vida i obra Doctorat en teologia a la universitat de París 1534, fou catedràtic de lògica a València 1541 —disciplina en la qual introduí la lectura d’Aristòtil—, d’hebreu 1547-53, de Sagrada Escriptura 1553 i de teologia 1588 Molt compromès amb la contrareforma sorgida del concili de Trento —en el qual participà—, exercí una gran influència sobre la vida intellectual i religiosa de València És autor de l’ Auto de Caín y Abel , de 500 versos, única obra amb el nom de l’autor al Códice de autos viejos Devia ser representada en una església, perquè necessitava una escenografia important Anava…

Llicenciat en dret, exercí d’advocat a la seva ciutat natal Començà la trajectòria literària amb reculls de contes d’un llenguatge molt elaborat Perquè sí 1957, Calipso 1960 i Perquè no 1960, premi Víctor Català 1959 Posteriorment publicà la novella L’anell al dit 1964 —finalista del premi Sant Jordi 1963—, el recull d’articles  Carnet tarragoní 1963-1975 1983 El 1994 retornà a la creació amb tres peces breus de teatre que aplegà a  El mas de casaments 1994, al qual seguiren la novella Les Mares 1995 —segona part de L’anell al dit — i l’òpera parlada Narcís als llimbs 2003 A banda, traduí la…

Doctor en ambdós drets i, segurament, canonge de la seu de Tortosa, és autor d’un poema llatí que figura en els preliminars de Los colloquis de Tortosa de Cristòfor ↑ Despuig , on expressa el desig de la ciutat perquè el llibre fos imprès

Es tracta de la donzella que assisteix la princesa Carmesina i és el personatge més lliure de tot el Tirant i el que més contribueix a donar a la novella un aire de comèdia Filla de Plaute, reviscuda al Decameró , és una de les creacions més fresques i reeixides de la literatura medieval Espontània, partidària de l’obtenció de la felicitat, com el seu nom dona a entendre, sense que les convencions suposin un fre, amb el seu enginy fa tot el que pot perquè els amors de Tirant i Carmesina arribin a bon port, satisfent els desigs dels enamorats Plaerdemavida representa l’alegria…

Desenvolupament enciclopèdic Obra de gran originalitat i, per tant, de definició difícil, recull en forma de dietari la vida intellectual de l’escriptor, amb el relleu especial de l’art literatura, pintura i cinema Defugint la vida exterior i quotidiana, que acostuma a caracteritzar els dietaris Pla o Manent, per exemple, Gimferrer imagina i recrea escenes amb personatges reals o de ficció, sovint amb un component narratiu que, en paraules de Josep Maria Castellet, representen un testimoni moral de la vida de l’escriptor De vegades els escrits parteixen d’una circumstància concreta —la…

Franciscà i examinador sinodal de Girona i Vic, on publicà Luz Seráfica que guía a los terciarios Convencé Jaume Aixelà i Gassol perquè escrivís en català la seva obra Vida i miracles de sant Benet de Palermo Girona, 1757 en una carta inserida després com a pròleg del llibre i en la qual defensà l’ús del català en la catequesi i la predicació

Molt jove encara 1569, prengué part en la guerra de Las Alpujarras Fruit de la seva experiència, escriví la Historia de los bandos de zegríes y abencerrages La primera part de l’obra 1595 pot considerar-se l’inici de la novella morisca, bé que acusa la influència dels llibres de cavalleria la segona part 1604 és d’un gran interès històric, perquè conta els fets recents, viscuts en part per l’autor i, en part també, narrats sobre fonts contemporànies

Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’un llarg poema polític en què l’autor compara sistemàticament els esdeveniments i personatges del conflicte bèllic contra la monarquia hispànica dels Àustria amb la caiguda de Troia, essent els castellans els “grecs” Dins de l’abundant conjunt de versos sobre el conflicte, destaca per la seva qualitat i ambició literària, perquè tot i barrejar elements populars i cultes, inclou locucions llatines i referències mitològiques, seguint de prop el segon llibre de l’ Eneida virgiliana en nombroses ocasions Bibliografia Ayats, L 1994 Vegeu bibliografia

Desenvolupament enciclopèdic Escrita després de l’èxit de Records d’un excursionista 1887, Bosch s’hi proposava presentar, a la manera de la novella realista francesa, un ampli panorama narratiu entorn de la vida catalana Així ho explica al pròleg, en el qual defensa el gènere i adapta el realisme de Balzac a la seva visió de la realitat rural, una visió idealista i conservadora més pròxima a la novella antinaturalista de Georges Ohnet o d’Octave Feuillet, que no pas al seu teòric model La novella, publicada amb el títol general de Lluites per la vida que prové d’Ohnet i amb el subtítol…