Resultats de la cerca

Residí a Barcelona Assidu dels certàmens literaris, on obtingué nombrosos premis, fou collaborador de Catalunya Artística , Joventut , De Tots Colors , L’Escena Catalana , La Renaixença , El Poble Català , Estil , La Nación , El Correo Catalán , entre d’altres També fou redactor d’ El Poble Català , Catalònia , Art i Cultura , Ruta Nova , Festa  i a La Publicitat Publicà els reculls de narracions Siluetes rusticanes 1914, aplec dels contes apareguts a la secció literària de La Renaixença , Croquis vallesans , al número 75 de la collecció “La Novella Nova”, i Evocacions Impressions i estudis…

Vida i obra Fundà el Centre de Lectura 1859, en què exercí diversos càrrecs, i fou redactor dels seus portaveus i de l’“Álbum de Euterpe”, editat per la societat coral filial Traslladat a Barcelona el 1862, participà en les publicacions claverianes i altres periòdics A Madrid fou redactor del diari “La Democracia” 1864-66, dirigit per Castelar, a qui es vinculà estretament Celebrà la instauració dels Jocs Florals, però en criticà el predomini del conservadorisme i reclamà una literatura catalana progressista, més enllà de la proposta de Víctor Balaguer, amb qui, tot i elogiar-ne diversos…

Estudià dret a Barcelona i Saragossa i després exercí com a agent fiscal 1828-40 Abandonà el càrrec per exercir de professor de geografia i història a la Universitat de Barcelona i a l’Institut de Segon Ensenyament, del qual fou director entre el 1860 i el 1868 S’inicià com a escriptor amb novelles històriques, d’assumpte català a partir de La heredera de Sangumí 1835, entre les quals destaca Lorenzo 1837, i es prodigà sobretot en el camp del periodisme i la historiografia Collaborà al Diario de Barcelonal 1838-41 i a El Telégrafo 1858-68 amb els pseudònims Abén-Abulema i Benjamín ,…

Vida i obra Germà d’Andreu de Bofarull Havent impulsat la revista estudiantina “El Hongo”, el 1849 es llicencià en jurisprudència per la Universitat de Barcelona, ciutat on, orfe de pare, s’havia traslladat el 1839 Hi comptà amb la protecció del seu oncle Pròsper, que el collocà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1846 El 1852 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i fou membre corresponent de nombroses entitats Seguint precoçment Joaquim Rubió i Ors i usant algunes vegades el pseudònim de Lo Coblejador de Montcada , edità diversos poemes, majoritàriament en català, solts, en llibres…