Resultats de la cerca

Vida i obra Home de cultura humanista, fou doctor en ambdós drets per la Universitat de Lleida, professor de dret canònic en la de Barcelona i oïdor de l’Audiència Treballà per als comtes d’Empúries 1604-09, en diversos càrrecs jurídics La seva obra més important és la Crònica universal del Principat de Catalunya , escrita en tres parts primera part, en català, Barcelona 1609 edició d’una versió de les tres parts en castellà, Barcelona 1829-32 Si bé en un principi la intenció de Pujades fou combatre les fantasies d’ E ↑ Barelles , acabà component una història general de Catalunya…

Molt vinculat a la vida cultural masnovina, fou cronista del setmanari local “La Costa de Llevant” i corresponsal d’altres publicacions de Barcelona És autor d’una obra poètica de caràcter sentimental, amb predomini de la temàtica patriòtica, tradicional i patriarcal Participà en molts certàmens d’abast local Reuní els seus poemes al recull Ramell de felicitacions i poesies escolars , al llibre elegíac Cants d’enyor , i al recull d’homenatge Flors del camí 1932 També és autor dels drames Vida i Mort 1897, Els llops estrenada a Buenos Aires i Jorns de dol , entre d’altres, i de comèdies com Lo…

Vida i obra Jesuïta 1745, es traslladà a Roma arran de l’expulsió de l’orde, tot i que tornà a València 1798-1801 i s’exilià novament El 1773 ingressà a l’Accademia degli Arcadi de Roma Escriví algunes obres de teoria de la música que aixecaren polèmica És autor també d’obres molt diverses sermons, tractats de matemàtiques, sobre els estudis cervantins, entre d’altres, i de l’opuscle Lo spiritu de Macchiavelli 1795, que ell mateix traduí al castellà València 1799, que fou prohibit per la Inquisició i on impugnava un elogi de la doctrina política de Maquiavel pronunciat a l’Accademia…

Collaborà a “Joventut”, “Illustració Llevantina”, “L’Autonomista” i l’“Empordà Federal” Fou fundador del Casal Català de París 1902 i animador de les relacions literàries catalanooccitanes durant els anys vint Exercí diversos càrrecs polítics durant els anys de la República i s’exilià a Perpinyà el 1939 Publicà els llibres de narracions Tragèdies de veïnat 1923, Besllums 1923, La fi de Don Joan 1929 i Contes de la viu-viu i de la xiu-xiu 1936 És autor de dues novelles — La planeta d’en Gerardo 1925 i L’oncle Vicents 1926— i de diverses comèdies, entre les quals sobresurt Quan s’ha perdut la…

Ha publicat diversos llibres sobre ecologia i assaig històric, i és collaborador de diferents mitjans de comunicació escrits, radiofònics i televisius Bona part de la seva obra pretén reconstruir la memòria històrica d’una Catalunya no oficialista De la seva producció destaquen la biografia i el relat literari, com Homenets catalans 1976, Biografia d’Esteve Fàbregas i Barri 1992, les dues sèries d’ Homenots del sud 1994 i 2004, Relat biogràfic sobre la seva pedagogia i patriotisme premi Ventura Gassol de relat biogràfic 1994, Esteve Albert i Joan Lluís, dos homes de cultura pirinenca 1995, El…

L’any 1976 publicà la biografia Joan Alsina Xile al cor , primer document que explicava l’assassinat del sacerdot català al Xile de Pinochet, i amb el qual guanyà el premi Aedos de biografia 1975 Posteriorment hi hagué una nova versió ampliada a Vida, comiat i mort de Joan Alsina 2001 Amb La recerca secreta de Josep M Mercader 1992 biografia la vida d’un jove català anònim davant la malaltia i posteriorment mort a causa de la sida Des de la dècada dels anys noranta ha emprès l’ampli projecte de realitzar la biografia de Miquel Martí i Pol, de la qual ha publicat dos volums Miquel…

Era impressor Collaborà al Diccionario biográfico universal 1830-34, dirigit per Narcís Oliva, i inicià amb Rubió i Ors la Collecció d’Obres Antigues Catalanes 1840 El 1840 publicà un Compendio de la Crónica de Pujades

Germà de Joan Berenguer i nebot de Guillem de Masdovelles casat amb Isabel, filla de Lluís de Vilafranca, senyor de les Pujades Castellví de la Marca És autor de sis composicions conservades en el Cançoner dels Masdovelles i el Cançoner d’obres enamorades de París una cobla en resposta a Joan Berenguer, dues cobles esparses, una poesia de tema moral i dos maldits

Vida i obra Germà de Joan Berenguer i nebot de Guillem de Masdovelles casat amb Isabel, filla de Lluís de Vilafranca, senyor de les Pujades Castellví de la Marca És autor de sis composicions conservades en el Cançoner dels Masdovelles i el Cançoner d’obres enamorades de París una cobla en resposta a Joan Berenguer, dues cobles esparses, una poesia de tema moral i dos maldits Bibliografia Archer, R 1994 Vegeu bibliografia

Historiador i religiós dominicà, publicà Centuria, o Historia de los famosos hechos del gran conde de Barcelona don Bernardo Barcino Barcelona 1600, llibre dedicat a la Diputació de Catalunya Tot i que l’autor el presenta com un relat verídic i amb pretensions històriques, en afirmar que el trobà entre els papers d’un rabí de Montblanc anomenat Capdevila, en realitat és una història fabulada Fou combatuda amb duresa per alguns historiadors, com ara Jeroni ↑ Pujades