Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Antoni Portella i Enric
Literatura catalana
Llatinista.
Eclesiàstic i doctor en teologia, fou beneficiat de la seu de Ciutadella Publicà Rudiments de la llengua llatina Maó 1761, diverses reedicions al s XVIII, un mètode per a ensenyar gramàtica llatina en llengua vulgar
Josep Hivern i Foguet
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Prevere, estudià a Cervera i ensenyà filosofia a l’Estudi General de Tarragona Publicà una art de ben morir, el Modo expedit i pràctic d’ajudar a bé morir Tarragona 1756, que tingué una gran difusió al s XVIII, amb diverses reedicions, i dos sermons apologètics
Antoni Balaguer
Literatura catalana
Llatinista i escriptor religiós.
Franciscà observant, fou predicador i mestre de gramàtica al convent de Sant Francesc de Palma Escriví dues obres gramaticals, Themas grammaticales , inèdita, i Significados de las ocho partes de la oración Palma 1789 sis reedicions fins a l’inici del s XIX Deixà inèdites diverses hagiografies escrites entre els anys 1770 i 1773, en castellà i en vers llatí, i un diccionari mallorquí-castellà-llatí, avui perdut
Ignasi Fiol i Tomàs
Literatura catalana
Escriptor religiós i traductor.
Jesuïta missioner, fundà la Casa de la Misericòrdia de Palma 1677 i la missió de l’Orinoco a Nova Granada 1678 fou assassinat pels indígenes Publicà Razones para convencer al pecador Barcelona s d i obtingué un gran èxit editorial a Catalunya amb Casos raros de la confessió 1a ed Palma 1670, nou reedicions fins al s XIX, traducció d’una obra castellana impresa a València el 1656 Se li atribueixen unes Profecies per als anys 1668-1720, prohibides per la Inquisició el 1706
Cristòfor Coret i Peris
Literatura catalana
Llatinista.
Vida i obra Prevere i professor de llatinitat i d’eloqüència al capítol catedralici de València 1709-60, la seva obra està vinculada a aquesta laborpedagògica Publicà a València Explicación de la Sintaxis de Torrella 1712, Centuria de frases 1725, Noches y días feriados sobre la Sintaxis del maestro Juan Torrella 1750 i Diálogos del docto valenciano Luis Vives 1723, versió bilingüe llatí-castellà prologada per G Maians que tingué moltes reedicions Coret fou molt apreciat en l’entorn illustrat valencià Bibliografia Esteban, L 1996 Vegeu bibliografia
Jaume Montanyés
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Carmelità, prior del convent d’Onda i vicari general de l’orde a Càller Sardenya Escriví un Espill de ben viure i per a ajudar a ben morir València 1559, amb una prosa natural i elegant, que, traduït al castellà el 1565, gaudí d’una gran fortuna editorial Se’n feren una dotzena de reedicions en castellà, dues en català i dues de bilingües Una edició catalana del 1827 presenta la curiositat d’incorporar entre parèntesis, al costat de les paraules considerades arcaiques, formes lingüísticament més modernes
Joan Baptista Bonet
Literatura catalana
Gramàtic.
Carmelità de l’antiga observança 1668, adaptà al català les Eleganze de Paolo Manuzio Les elegàncies de Paulo Manucio , a partir de la versió castellana de Joan ↑ Lorenzo Palmireno València 1573 de fet, Bonet parteix de la versió refosa per F Álvarez, 1616 Es tracta d’un frasari català-llatí que conegué diverses edicions 1678, 1679 i principi del s XVIII Li ha estat atribuïda també la versió catalana anònima del Magistral sobre la sintaxi del mestre Joan Torrella Barcelona 1672, amb nombroses reedicions
Francesc Balart
Literatura catalana
Poeta i autor dramàtic.
Fou galoner d’ofici i donà lliçons de ball Escriví tres peces dramàtiques de tema històric una per a la dansa de moros i cristians 1759, una altra sobre la batalla de la ciutat de Buda 1765, i l’última, sobre el tema de la batalla de Lepant, per al ball de les galeres de Reus 1772, en castellà També se li pot atribuir un Entremès en lo casament de Josep Gai A més, compongué romanços i goigs, però l’única obra que arribà a la impremta són unes Cobles de la Passió conegudes també amb el nom de Passió de Sant Pere que foren objecte de múltiples reedicions
Viaje literario a las iglesias de España
Literatura catalana
Obra històrica monumental, en vint-i-dos volums, composta per Jaume Villanueva i Astengo i publicada a Madrid —i, bé que no hi consta, impresa a València— entre el 1803 i el 1852.
Desenvolupament enciclopèdic Els cinc primers volums aparegueren a nom de Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo, per la persecució política que sofria l’autor És una obra d’un gran interès per als estudis històrics, codicològics, literaris i filològics, que es refereix exclusivament als Països Catalans els volums I-IV al País Valencià, els volums V-XX al Principat i els volums XXI i XXII a Mallorca Totes les dades esmentades són de primera mà, i inclouen un gran nombre d’informacions, inscripcions i referències d’antiguitats, monuments i llibres que posteriorment s’han perdut Hom n’ha fet…
Francesc Guerau
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Jesuïta 1655, fou censor del Sant Ofici i rector dels collegis de Barcelona, Urgell, Palma i Saragossa Predicador famós, publicà una dotzena d’obres molt divulgades, entre les quals cal remarcar El sabio instruido de la naturaleza , en tres parts Barcelona 1675, 1681 i 1700, i El sabio instruido de la gracia, en varias máximas o ideas evangélicas, políticas y morales 2 vol Madrid 1671, ambdues amb nombroses reedicions La primera està dividida en màximes, cadascuna amb el seu emblema, amb illustració i un breu text narratiu d’on extreu el contingut moral explanat a la màxima la…